Església de Santa Cecília de Sadernes – Sales de Llierca / Garrotxa

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Sadernes, entitat de població de Sales de Llierca, municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).

Època: Segle XIII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés – Visitada: 08/06/2018.

Itinerari no contrastat. De fet hi vam anar a parar de “xurra”. Anant amunt i avall, buscant alguna altra edificació, vàrem anar a petar en aquest lloc ...   

Ara, a casa, examinant el mapa de Google, ens sembla que un bon punt de sortida podria ser des de Montagut, des d’un lloc situat a 42 14 01.4 02 35 46.7 on trobem la carretera GIV-5231 per on cal continuar.  Durant el recorregut trobarem l’imponent Pont de Llierca, que bé mereix una visita.

Localització: N 42 16 12.3 E 02 35 45.9 – Altitud: 297 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2018):

“ Descripció

L'església de Santa Cecília de Sadernes es troba enlairada dalt d'un turó a la vall del riu Llierca, accessible des de Montagut de Fluvià per una bona carretera asfaltada, la qual, passat el riu, es converteix en una pista forestal en bon estat.

És una construcció romànica, d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, separat de la nau per l'arc presbiterial i un desnivell de dos graons.

 L'edifici va ser força alterat amb les obres de fortificació que sobrealçaren tot el conjunt.

A la part de l'absis es conserven les espitlleres i el campanar original d'espadanya, va esser convertit en una torre amb teulada a quatre vessants.

 La porta, excepcionalment, s'obre a ponent, i és de dos arcs en gradació, llinda i timpà llis.

Damunt de la porta, s'obre un ull de bou elaborat posteriorment, de forma que se substituí la finestra romànica abans existent.

 Una cornisa de pedra recorre els murs tant interior com exteriorment, inclòs l'absis semicircular.

 A l'interior, a la paret nord, s'hi veu un forat tapiat, on amb tota seguretat hi havia la pica baptismal, avui desapareguda. Resten senyals de la primitiva coberta de llosa al capcer esglaonat i a la teulada de l'absis.

Notícies històriques

Des de l'any 977 es té notícia de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes.

També apareix en un document de l'any 979, en el qual es llegeix "...et ipso meo alode que abeo in Sadernes excepto ipsa ecclesia..."

En un judici celebrat l'any 1004 al castell de Besalú, el bisbe de Girona Odó reclama al comte Bernat Tallaferro la possessió, entre d'altres (Tortellà, Argelaguer i Talaixà), de la església de Sadernes.

Durant els segles XIII i XIV, hom l'anomena indistintament Sadarnes i Sadernes.

 A partir del segle XVIII, tingué sufragànies des esglésies de Sant Andreu de Gitarriu, Sant Grau d'Entreperes, Sant Feliu de Riu i Sant Aniol d'Aguja.

L'any 1858, el bisbe de Girona hi trobà una Mare de Déu, segurament romànica, que suposem és la que avui figura al Museu d'Art de Girona.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: