Església de Sant Miquel de Cruïlles – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Església de Sant Miquel de Cruïlles – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

A M P L I A C I Ó de la foto anterior


Església de Sant Miquel de Cruïlles – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

Església de Sant Miquel de Cruïlles–Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

A M P L I A C I Ó de la foto anterior


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Cruïlles, entitat de població del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època: Segle XI - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable: A la pàgina web oficial de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, es diu: “El Consell Comarcal del Baix Empordà organitza visites guiades amb reserva prèvia.”

Altres noms: Monestir de Sant Miquel de Cruïlles.

Accés – Visitada el 15/10/2016:

Hi hem accedit des d'un lloc de la carretera GI-664 – (Cassà de la Selva / Cruïlles / La Bisbal d'Empordà) -  (41 57 31.6 03 00 06.5), entre els PK nº 19 / 20, on hem pres una sortida indicada per anar a Sant Miquel.

Al cap d'un recorregut d'uns 650 m. aproximadament, arribem a destí.

Hem aparcat en un petit descampat situat a la part del darrere del Monestir, des d'on es pot accedir fàcilment a la part posterior (exterior) de l’església, potser la més bonica (Els absis).


M A P A del recorregut


Localització: N 41 57 14.3 E 03 00 17.0 – Altitud: 84 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):

“ Descripció:

L'antic monestir de Sant Miquel es troba situat sobre un turó, prop de la vila de Cruïlles.

L'església és de planta basilical, de tres naus, amb el transsepte sobresortint i tres absis semicirculars. Un cimbori amb cúpula s'alça damunt el creuer.

 L'estructura basilical no és visible en alçat, ja que les tres naus posseeixen una única coberta a dues vessants. Les voltes són de canó a les tres naus, sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt, i al transsepte, i de quart d'esfera als absis. Una decoració llombarda de dobles arcuacions entre lesenes cobreix la capçalera i un fris seguit d'arcuacions els murs laterals.

La volta de la crugia de l'extrem occidental del temple s'enfonsà i al segle XVI es construí una nova façana a nivell del primer arc toral, escurçant l'església.

 Del frontis romànic, en resta la part inferior amb la porta d'un sol arc extradossat com els d'algunes finestres, les quals són de doble biaix a la capçalera i al costat S i d'un sol biaix al N.

Al costat S s'hi adossà una torre quadrada, potser l'antic cloquer, romànica però més tardana que l'església, que no conserva la part alta. Al NW es dreça un campanar d'època posterior.

L'església presenta aparell de còdols i pedres desbastades, amb carreus ben escairats a les cantoneres, lesenes, obertures i arcs.

Al fons de l'absis hi ha fragments de pintures romàniques. Hi ha dos ossaris gòtics (1348, 1393) del casal dels Cruïlles, així com diverses sepultures dels segles XVI i XVII.

Té interès la pila baptismal i alguns elements romànics solts. L'absis conserva fragments de pintures murals romàniques, entre els quals destaca el registre inferior, pintat a manera d'un teixit oriental imitant cortinatges, on hi ha una triple filera de lleons
enfrontats dos a dos, blancs sobre fons vermell.

També es pot destacar la representació de la Traïció de Judes al transsepte nord. En altres indrets del temple hi ha altres fragments de pintures i, a l'espai pintat de l'absis, interessants grafits medievals.

Al S de l'església hi ha restes de les antigues dependències del monestir, part de les quals han estat transformades en una masia, que ocupa el lloc de l'antiga casa prioral, refeta al segle XVI. A la seva façana de migdia hi havia una galeria renaixentista, amb columnes toscanes, que va desaparèixer del seu lloc en ser venuda.

 Entre la casa i l'església resta l'espai corresponent al claustre, avui desaparegut, que és tancat per un mur romànic que conserva dues finestres geminades.

Notícies històriques

L'església de Sant Miquel de Cruïlles es va consagrar l'any 904 i sembla que fou construïda al damunt d'un altre temple més antic.

 L'edifici data de finals del segle XI. Fou dotada entre 1031 i 1057 pels senyors de Cruïlles. L'any 1057 la seva comunitat monàstica fou unida al monestir italià de S. Michele della Chiusa (Torí). L'any 1144 passà a dominar l'església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i també en depengué el priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell), fundat vers el 1100.

L'any 1485 el cenobi va ser saquejat pels remences. L'any 1592 el Papa l'incorporà a l'abadia gironina de Sant Pere de Galligants, quan ja només hi havia el prior i un sacerdot. El darrer prior fou Joaquim Ferrer de Sitjar (1580-1608). Posteriorment, l'església passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de Cruïlles.

 El 1835, arran de la desamortització, el monestir (tret de l'església) passà a mans particulars.

El Bisbat de Girona, l'any 2006, va cedir l'ús de l'església al Consell Comarcal del Baix Empordà, per tal de facilitar la seva restauració i utilització com a centre cultural.

Cronologia del monument:

- Segle XI: construcció del temple, amb una nau única i un gran transepte, que evolucionà cap a tres naus amb cúpula al creuer.

- Segles XVI-XVII: elevació d'un nou campanar, aparedat i estampit dels torals de les naus laterals i ampliació dels contraforts externs, abandonament de la primera crugia ensulsiada i creació d'un nou mur de façana. Probable reforma del petit cimbori.

- Segle XVII: probable depressió del paviment de la nau central.

- Segle XVIII: inserció d'un mur travesser al braç sud del transepte, segregant la sagristia. Creació del cor sobre la segona crugia central original. Enguixats diversos. Probable encalcinat general.

- 1930: descobriment de les pintures romàniques, desmuntatge del retaule gòtic, trasllat de la biga de Cruïlles, la Majestat i demés patrimoni mobiliari al Museu Arqueològic de Girona.

- 1972-74: Treballs d'excavació al presbiteri, resituació de làpides dels segles XVI i XVII, acabat amb paviment ceràmic a la zona del presbiteri, repicat de nombroses àrees dels paraments. Troballa de la pintura de la presentació de Judes al transsepte nord. Totes les obres foren a càrrec de l'arquitecte Joan M. de Ribot i l'arqueòleg Miquel Oliva.

- 1979/80. S'eliminen els nínxols del cementiri a la cara nord. Els promotors de les obres foren el Departament de Cultura (Pere Freixas, historiador) i l'Ajuntament (Arcadi Pla, arquitecte)

- 1981: Treballs de refacció estructural de l'edifici. Escurçament i rebaix dels contraforts massificats dels segles XVI-XVII, tibat dels torals, reparació de part de les cobertes. Obres realitzades pel Departament de Cultura (Arcadi Pla, arquitecte).

- 1995: Refacció de cobertes del transsepte nord, creuer i absidiols. Obres realitzades pel Departament de Cultura (Ramon M. Castell, arquitecte).

- 2000: Realització de la topografia detallada del monument (Joan Alburnà- GEO 3, topògraf) i del conjunt monàstic virtual.

- 2000: Treballs de redacció del Pla director del monument, a càrrec d'Arcadi Pla, que no es varen materialitzar en un Pla definitiu i acabat.

- 2002: Treballs d'urbanització de l'entorn, promoguts per l'Ajuntament de Cruïlles i dirigits per l'arquitecte Joan Falgueras.

- 2006: El Departament de Cultura realitza treballs de consolidació i restauració de les pintures

- 2008: Recerca de pintures murals a càrrec de l'empresa Arcovaleno (Rudi Ranesi)

- Octubre 2008: Cales arqueològiques a peu de presbiteri i, durant l'any 2009, treballs arqueològics en extensió a càrrec de Carme Montalbán de Janus Arqueologia.

- 2008-2009: Obres de restauració dirigides per BCR arquitectes, dins el programa de l'1% cultural de l'Incasol.

- Abril- maig 2011: Treballs de recerca arqueològica a càrrec de Janus Arqueologia, a l'àrea oest del temple.

- 2013-2014: continuació dels treballs de restauració, dirigits per BCR arquitectes, dins el programa Romànic Obert de la Caixa.

La intervenció arqueològica feta entre els mesos d'agost i setembre del 2009, a l'interior de l'església va posar de manifest, en aixecar el paviment, restes d'època moderna (segles XVI-XVII). Es van trobar els forats de pal corresponents a la bastida que es va fer durant les obres de remodelació d'aquest moment. També es van trobar reforços de les fonamentacions dels pilars i tombes modernes. Del paviment romànic no en queda cap resta i el basament dels pilars no coincideix amb la pavimentació moderna així que, durant les reformes, es va aixecar tota la pavimentació i s'abaixà el nivell de circulació fins a una cota inferior. També es va trobar un retall de grans dimensions a la banda sud de l'església per sota de la línia de pilars. Aquesta correspondria a una rasa per la fonamentació del temple original que es devia pensar fer d'una sola nau, però que, finalment, es va fer servir per encabir-hi les fonamentacions dels pilars de separació de les naus. També cal esmentar la troballa de materials romans en els camps immediats al conjunt monàstic.”



Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

  • En aquesta mateixa carretera (GI-664) - (Cassà de la Selva / Cruïlles / La Bisbal d'Empordà) hi trobarem:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: