Església de Sant Martí de Toralles – Montagut i Oix / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Toralles, petita entitat de població de Montagut i Oix, municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés – Visitada: 09/06/2018.

Indispensable: Cal circular amb un vehicle 4 x 4. Al començament del camí vàrem trobar una noia que ens va confirmar que anàvem en la bona direcció, alhora que també ens va informar de que el camí estava en molt males condicions. Menys mal que ens ho havia avisat. En qualsevol altre cas, potser hauríem girat cua, dubtant de la idoneïtat d’aquest camí per arribar al destí que ens havíem fixat...

0 – El punt d’inici d’avui ha estat el següent: Un lloc a la vora d’Oix – 42 16 14.6 02 31 40.9 – situat prop de la fita del PK nº 9 de la carretera GIV-5221, que abandonem en aquest punt per una sortida indicada: Toralles. Encara trepitgem asfalt.

1 -  A 42 16 19.4 2 31 2.6 Trobem una desviació. Continuem per l’esquerra. Hi ha una indicació: Veïnat de Toralles. Entrem a camí de terra.  

2 - Localització: N 42 15 35.8 E 02 29 35.9 – Altitud: 624 m.

El comptaquilòmetres del nostre cotxe ens indica que hem fet un recorregut d’uns 4,2 quilòmetres, quantitat lleugerament inferior que la que registra el mapa de Google ...

Durant el recorregut trobem bonics paisatges


i fins i tot “trepitgem” aigua, circulant per una passera inundable, avui amb poca aigua.


La introducció de les coordenades anteriors en un mapa de Google, comporta l’emissió automàtica del següent


M A P A del recorregut


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2018):

“ Descripció

Edifici que s'alça a migdia del Montpetit, accessible de d'Oix pel coll del Mercer, o des de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix, agafant, a l'esquerra, la pista forestal que surt del collet de Camporiol.

 L'església es troba en un paratge de la vall de Bac prop de dos grans casals amb els que formen el nucli de Toralles.

Construcció romànica d'una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia, que conserva part de la ferramenta i el forrellat romànic.

 L'absis és a llevant, semicircular i té cornisa amb fris sostingut per cartel·les. Per sobre d'aquesta encara s'hi veu la coberta de llosa mig amagada per les teules actuals.

Té finestra central, protegida per una cornisa semicircular. Tres finestres, una a ponent i dues al migdia, proporcionen la il·luminació. A l'interior, la finestra de l'absis, ara tapiada, es convertí en una fornícula que conté una imatge moderna de Sant Martí. El mur de migdia té dues finestres, cornisa i fris sostingut per mènsules sense ornamentació.

La portalada és situada al mur de migdia i emmarcada per dos arcs en degradació. L'antiga espadanya del mur de ponent ha estat reconvertida en torre.

Cal destacar que conserva els batents originals de la porta amb la ferramenta d'època romànica així com un bonic forrellat amb cap de drac

La pica baptismal romànica conservada a l'interior de l'església, no presenta cap mena d'ornamentació. Amida 70 cm de diàmetre i té una alçada de 45 cm.

Pica beneitera en forma de petxina.

Notícies històriques

Malgrat que el rètol de la cruïlla del collet de Camporiol dati l'església el 977, seguint alguns autors, cal dir que això és totalment fals ja que el que se cita com a originària d'aquest any és la contrada de Toralles i no el temple de Sant Martí.

La primera notícia és dels anys 1279 i 1280, recollida a les "Rationes Decimarum Hispaniae", anomenant-la "...ecclesia de Torrayles...".

 Consta citada el 1362 com a "Sancti Martini de Thoraliis" en el llibre verd del Capítol de Girona. Encara que al llarg del s. XIV, els nomenclàtors l'esmenten com "...ecclesia parrochialis sancti Martini de Torayes...". 

A finals del s.XVI consta com a depenent de la parròquia d'Oix, tot i que a partir de finals del s.XVII o començaments del XVIII passà a dependre de la de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: