Església de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt – Aiguafreda / Vallès Oriental

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


Església



Cementiri


Sagrera


Comunidor


Cova


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d’Aiguafreda, municipi de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Malmesa. Es pot deambular una mica pel bell mig del conjunt. Hi ha restes de materials de construcció, que sembla que fa temps que hi estant emmagatzemades.

La cova i/o la cripta que es cita al text-descripció no és accessible. Una reixa de ferro impedeix l'accés a l'interior.       

Altres noms: Sant Martí del Congost - Generalitat de Catalunya.*

Accés – Visitada el 01/12/2019:

 0 – Punt d’inici - Havent estudiat amb anticipació la descoberta, vàrem determinar que el punt de sortida seria un lloc d'Aiguafreda, situat a :  N 41 46 53.7 E 02 14 54.9

Des d’aquí i i circulant en sentit nord per la carretera que a Google  Maps s'identifica com a carretera d'Aiguafreda de Dalt, abandonem l'asfalt i entrem a un camí de terra, una mica bonyegut, però transitable, per on continuarem durant aproximadament un quilòmetre, fins arribar al nostre destí. Hi ha un indicador: Ecogranja Salgot. (Sobrepassarem aquesta industria).


M A P A del recorregut


Localització: N 41 47 18.9 E 02 15 27.1 – Altitud: 583 m.


 Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2019):

“ Descripció

El conjunt d'edificacions que conformen l'antiga parròquia d'Aiguafreda de Dalt es troba situat en un dels contraforts del Montseny, a l'extrem nord-oest del terme municipal, a 3 km del nucli urbà actual.

 L'església es va erigir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII.

El temple romànic va patir múltiples modificacions i l'afegit de cossos adossats que oculten els murs exteriors.

Malgrat això, és visible l'estructura romànica d'una nau amb absis semicircular.

 La part més interessant, l'absis, presenta a l'interior una ornamentació de sis fornícules i set columnes força esveltes.

 L'espai absidal enllaça amb la nau amb un arc en gradació sustentat per dos pilars de quart de cercle.

 La nau es coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera.

A la façana de ponent es conserva una finestra geminada separada per una columna i capitell mensuliforme.

En les reformes del segle XVII es substituí el portal de migdia per un altre a ponent, s'afegí la sagristia i la capella del Sant Crist a banda i banda de l'absis i s'obriren les dues capelles a manera de transsepte, modificant substancialment l'estructura original.

Finalment s'afegí el campanar de planta quadrada adossat a la rectoria.

Enfront de l'església hi ha un comunidor que porta inscrita la data de 1773.

Cripta funerària situada dins una gruta amb estalactites i estalagmites.

La cavitat fa uns 9 x 4 m, el perímetre és força irregular i el terra poc pla.

 A la part de migdia hi ha dues cavitats, obertes artificialment de forma semicircular i perfil irregular on hi ha dues sepultures cavades a la mateixa pedra tosca.

En una d'elles hi ha un forat que travessa des de la vora superior fins a l'interior de la mateixa.

 A la dreta hi ha dues cavitats, segurament per tenir-hi llums.

 A terra s'hi veuen dues sepultures més, també antropomorfes.

D'aquesta església prové el retaule del Roser, de 1650 i realitzat per l'escultor Costa de Vic.

Cap el 1690 el decorà el pintor Salvador Colobrans de centelles.

 Va ser cremat durant la guerra de 1936 i actualment les restes que es conserven es troben a l'ajuntament.

Només resten la talla de fusta de la Mare de Déu del Roser i la figura del Pare Etern.

Notícies històriques

L'església d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada pel bisbe Gotmar el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí del Congost.

Seguit d'una tasca de restauració es va procedir a una segona consagració l'any 1105.

En l'edifici es troben diferents etapes constructives posteriors, dels segles XVII-XX.

 Cal esmentar l'existència d'un comunidor situat davant l'església.

El botó que aguanta les bigues du una inscripció que el data de l'any 1730.

Aquest dipòsit es comunica amb la cripta i durant la guerra serví d'amagatall.

Les tombes es varen descobrir cap als anys 60.

 Les va restaurar el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.”


Referent al comunidor:

  • Per complementar i/o contrastar les dades anteriors, ens complau oferir el següent text, extret del plafó informatiu situat al davant de l'edificació: 

Diputació Barcelona

AJUNTAMENT D'AIGUAFREDA

  • EI comunidor d'Aiguafreda de Dalt

"EI comunidor de Sant Martí d'Aiguafreda ("comunidor del fossar de la present Església ") va ser construït originalment l'any 1731, tal com indica la data tallada en el medalló de fusta de l'empostissat, sota la teulada.

El comunidor es destinava als oficis relacionats amb els difunts i a "comunir", és a dir, exorcitzar les tempestes, pedregades, etc."

  Aquestes funcions han provocat, a vegades, una interpretació esotèrica d'aquests edificis quan, en realitat, estaven plenament integrats en la litúrgia cristiana tradicional.

Antigament, el comunidor s'emblanquinava periòdicament amb calç, com tota la resta del conjunt monumental.

Aquest tractament tenia un doble objectiu: protegir el material constructiu de les inclemències del temps i, també. donar-li una aparença més digna , ja que la pedra vista "feia pobre".

 Les primeres fotografies conservades mostren aquest acabat.

 Durant la primera meitat del segle XX, Aigua-freda de Dalt es va començar a degradar.

 l entre els anys 1962-1964 el comunidor va ser reconstruït gairebé totalment.

En el marc d'un projecte promogut per l'Ajuntament d'Aiguafreda en què participen  la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona el Bisbat de Vic la restauració de l'any 2016 (veure foto 5) manté el compromís entre l'aspecte històric de l'edifici i els valors comunitaris que amb el pas del temps aquest ha anat adquirint.

 Els pilars del comunidor, aixecats amb pedra tosca provinent de la tosquera sobre la que s'assenta tot el conjunt monumental, mantenen la imatge tradicional del conjunt construït en bona part amb aquest tipus de material.

Pel que fa al pati, que havia fet de cementiri des de l'Edat Mitjana, la recerca històrica ha permès refer la porta de ferro forjat que, a principis del segle XX, el tancava.

 L'arcada de l'entrada, també de tosca, és coronada per un àngel trompeter col·locat l'any 1964, que ja s'ha convertit en un dels símbols d'Aiguafreda de Dalt.



      * Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.



Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: