Església de Sant Feliu de Terrassola – Santa Maria d’Oló / Moianès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


 

I T I N E R A R I 


Situació: Dins d'una extensa propietat privada, un clos envoltat per una tanca, en terrenys de Sant Feliu de Terrassola, entitat de població de Santa Maria d'Oló, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès (Barcelona).

Època: Segle XI  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: Informació no disponible - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Com que només l'hem pogut veure de lluny, desconeixem el seu estat, tot i que a la vista de la fotografia que hi ha a la pàgina web de Wikipedia aparenta gaudir de bona salut.

Al costat de la porta d'entrada, hi ha un cartell informatiu en molt mal estat, on afinant molt la vista, hi hem llegit:

Visitable dissabtes i diumenges de 11 a 14, sense cap més especificació.           Evidentment, caldria confirmar la vigència d'aquestes dades.

  • Al mateix temps es fa esment de que per la finca hi corren lliurament uns gossos...

Altres noms: Església de Sant Feliuet

Accés - Visitada el 11/04/2014:

Com sigui que ens hem dirigit a aquesta església, com a continuació de la visita que havíem fet prèviament a l'església de Sant Jaume de Vilanova, per accedir-hi, remetem als lectors de la present pàgina, a la pàgina corresponent de Sant Jaume de Vilanova.

Quan arribem al lloc assenyalat amb (1) a l'itinerari anterior, en lloc de desviar-nos cap a la dreta, continuem circulant per la carretera BV-4313 fins al final d'aquesta, fet que ens aboca irremissiblement a la carretera C-59, a on entrem, continuant per la dreta, fins un lloc situat a 41 53 39.3 02 06 17.2, entre els PK 51/50, sense cap indicació, on sortim i aparquem el cotxe al voral de la carretera.

Al davant, lleugerament aturonada, veurem l'ermita que busquem, al fons d'un inaccessible camí, doncs una porta hi impedeix el lliure accés.

Localització: N 41 53 40.3 02 06 07.9 - Altitud: 742 m.— Dades no contrastades, extretes directament de Google Earth.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Abril 2014):

“ Descripció

La seva planta presenta dues naus paral·leles, amb dos absis semicirculars a llevant.

La nau del cantó sud és més ampla i alta que l'altra i es constitueix com a nau principal.

L'absis que l'encapçala és també el més gran i presenta una decoració a partir de tres series de tres arcuacions cegues flanquejades per bandes llombardes; en cada tram s'hi obren tres finestres de doble esqueixada.

La decoració llombarda també apareix en l'absis més petit.

La capçalera que avui veiem no és l'original; en el s. XVIII el temple fou molt transformat i es canvià l'orientació d'aquest.

El campanar és obra de f.s. XII o p. Del XIII.

 La nau principal és coberta amb encavallades de fusta i per una teulada a doble vessant, mentre que la secundaria ho és amb volta de canó.

Els absis són coberts amb volta de quart d'esfera.

L'aparell és molt regular i els carreus es disposen en filades.

 L'estat de conservació és molt bo.

Pica baptismal de pedra arenosa amb forma semiesfèrica i amb la base escapçada.

La seva alçada externa total és de 73cm mentre que la interna és de 48cm.

El diàmetre extern és de 90cm i l'intern 76cm.

Tret d'una estria acanalada a manera de corda, molt malmesa, que ressegueix la part superior, a uns 5 cm dels extrems, hom no hi reconeix més elements decoratius.

Uns encaixos perforats en el gruix de la pedra devien servir per sostenir la tapa avui desapareguda.

Es recolza sobre una peanya troncocònica de 20cm d'alçada amb un diàmetre de 30cm a la base i 40cm a la part superior.

Notícies històriques

L'església es trobava dins l'antic terme del castell d'Oló al sector est del terme.

És documentada a partir del 927 com a Sant Feliu in Centas.

Cap al 1080, a l'església de S.Mª de l'Estany es fundà una canònica agustiniana i al 1086 Gondalgude i els seus parents donaren al monestir de l'Estany l'església de Sant Feliu.

El temple romànic fou consagrat el 1093 i depengué de la canònica regular; al extingir-se aquesta passà a dependre de la secular de l'Estany, fins el 1775 que s'ordenà la seva desaparició, que es féu efectiva el 1809.

A finals del s. XVIII, cap al 1787, es va fer una profunda reforma arquitectònica a l'església.

 Entre 1974 -77 l'edifici ha estat restaurat pel servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona.

I s'han aprofitat pedres de la capella de Sant Martí de Puig-ermengol.

Actualment l'església es troba oberta al culte i com a parròquia de Terrassola.

La pica baptismal era originàriament d'una sola peça però arribà al s. XX molt malmesa, hi mancava un 30%, fou restaurada el 1984 restituint la forma original.

No hi ha acord en la seva datació, se situa tant al s. XIII com en època pre-romànica.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Wikipedia, els següents fragments de text (Març 2014):

Documentada des de l'any 927 i totalment restaurada l'any 1970, és un edifici de dues naus paral·leles separades per tres grans arcs sobre pilars dels quals arrenquen els arcs torals que reforcen la volta.

Ambdues naus estan rematades amb dos absis semicirculars, orientats cap a llevant.

En el segle XIII s'hi afegí una massissa torre quadrada que serveix de campanar.

(Nota dels autors: Sobre aquest darrer punt, us recomanem visitar la pagina web que citem al final de la present ... a l'enllaç Conèixer Catalunya).

En la restauració del 1970 s'aprofitaren les pedres de la propera església de Sant Martí de Puig-ermengol, que s'havia enderrocat el 1959.

Pràcticament tot el segon absis de Sant Feliu de Terrassola prové d'aquella església.”


 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Turisme
    • Consorci del Moianès – Oficina d'informació turística – Punts d'informació turística.
    • Conèixer Catalunya – On es fa esment de que en Joan Raurell, restaurador juntament amb la seva esposa, del conjunt de Sant Feliu, manifesta “que sense cap mena de dubte, la torre era molt anterior a l'església”.
    • Moianès.net

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: