Església de la Mare de Déu del Remei – Santa Oliva / Baix Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Santa Oliva, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Penedès (Tarragona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat). La sala del castell fou transformada en església durant el segle XVII.

“De les restes conservades del castell de Santa Oliva destaca una impressionant torre romànica de planta rectangular culminada per merlets. L'edifici es va assentar sobre un turó, dominant el territori, als peus del qual es va desenvolupar el poble.” – (Diputació de Tarragona).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 10/12/2014:

Per accedir-hi i per altres informacions, podeu visitar la nostra pàgina del Castell de Santa Oliva.

Localització: N 41 15 13.0 E 01 32 58.1 – Altitud: 101 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Diputació de Tarragona (Que tracta conjuntament del castell i de l’església), ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014):

“ Important conjunt amb una torre del castell sencera, datada en el segle XI, amb finestres romàniques.

 La sala del castell, corresponent a un cos adossat a la torre, es va transformar al segle XVII en l'església del Remei.

Dins del castell, a més de la sala d'armes, es conservava l'església de Sant julià, però l'any 1610 ambdues estructures foren transformades per la ubicació de l'església de la Mare de Déu del Remei.


  • Encara hem trobat una mica més d’informació a la pàgina web de Wikipedia, referida al castell de Santa Oliva:

La Capella de la Mare de Déu del Remei, que abans rebia el nom de Sant Julià del Castell de Santa Oliva, està situada dins de l'àmbit del castell amb el que forma un tot harmònic estigué sempre vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès com es comprova en la primera referència documental l'any 938 i les diferents butlles papals dels segles XI i XII; per exemple la de l'any 1098 d'Urbà II o la de Cañlixt II de 1120.

Igual que el castell, fou destruïda per les incursions almoràvits a principi del segle XII.

El 1158 el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja concedí al monestir de Sant Cugat Sant Julià amb delmesprimicies i ofrenes.

L'església conserva, d'origen, l’absis semicircular que fou sobrealçat per a convertir-lo en torre de defensa damunt dels quals hi ha el campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt.

La nau fou eixamplada el segle XII i reformada en estil gòtic.

La volta és de canó una mica apuntada.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada i als laterals de la nau hi ha quatre arcs formers apuntats per columnes.

 L'església ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles que n'han desvirtuat la forma original.

 La portalada, situada a migdia, fou refeta l'any 1610.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: