Castell de Sant Martí d’Empúries – L’Escala / Alt Empordà

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S 


castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_501

castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_502

castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_544

Restes del castell: portal amb doble arc.

castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_547

Portal: Part posterior.

castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_534

Podrien ser restes del castell (?)

Muralles de Sant Martí d'Empúries



I T I N E R A R I 


Situació: Al llogaret de Sant Martí d’Empúries, nucli de població del municipi de L'Escala (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XIII - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Del castell en sí, hi ha escassos vestigis. Són més evidents les restes de les muralles, amb un portal ben conservat. Lliurament accessible. Còmode aparcament a l'arribar a la població.

Accés - Visitat el 09/05/2009:

Localitzarem les minses restes del castell a la part de dat del lloc, a la vora de l’església, amb boniques vistes sobre el mar.

Localització: Coordenades de situació, preses a prop de l'entrada del recinte emmurallat del lloc: N 42 08 23 E 03 06 58 - Altitud: 22 m.

Altres: - De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació - Setembre 2020:   

Descripció

La població de Sant Martí d'Empúries, situada al nord del nucli urbà de l'Escala, es troba situada dalt d'un petit promontori rocós, al sud del golf de Roses i prop de les ruïnes de l'antiga ciutat d'Empúries.

L'entramat urbà actual està determinat per l'antiga ciutadella emmurallada, de planta poligonal.

Les muralles es conserven en alguns trams importants i, probablement, segueixen amb més o menys exactitud el traçat dels murs d'època romana.

Presideix la població l'església de Sant Martí, construïda a partir del 1507.

Es troba situada al centre de la plaça Major, entre l'antic cementiri i l'edifici de la Forestal, construït a finals del segle XIX i força dissonant amb la resta de la població.

El nucli urbà està format per un entramat de carrers irregularment distribuïts a partir de la plaça Major.

Els edificis mantenen la tipologia rural original consistent en construccions de pedra, amb cobertes de teula i obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes gravades.

Són construccions populars construïdes amb pedra calcària, procedent en bona part, dels edificis de l'Antiguitat.

La majoria han estat restaurades per adaptar-les a la funció de segona residència o allotjament turístic, conservant els seus trets originaris.

En l'actualitat, la població encara es manté dintre dels límits del recinte murallat, tot i que l'allau turístic iniciat a partir dels anys 50 va provocar que s'aixequessin diverses construccions fora de les muralles.

Notícies històriques

El turó -inicialment un illot- on s'assenta el poble de Sant Martí d'Empúries correspon a l'indret de la primera factoria grega d'Empòrion -coneguda després com a Paleàpolis- establerta pels foceus procedents de Massàlia (Marsella) cap al 600 aC.

Un nou assentament grec -la Neàpolis- cap al 550 aC i, posteriorment, un de romà -Emporiae- a partir del 218 aC, desplaçaren cap al sud el centre neuràlgic del comerç transmarí fins a mitjan segle I aC, en què la paleàpolis tornarà a ser el centre principal de la ciutat, funció que conservarà durant l'època baiximperial i tardoromana.

El 516 dC es documenta l'existència d'un bisbat a Empúries, que devia perdurar fins a la invasió sarraïna i que probablement era a l'indret de Sant Martí.

Amb l'estructuració del territori posterior a Carlemany, Empúries serà la capital del comtat del mateix nom, el primer comte del qual, Ermenguer, a inicis del segle IX recomençà una sòlida política marinera que perdurarà almenys fins al 935, en què es documenta el fallit atac d'Abd al-Malik contra Empúries en època del comte Gausfred.

El 926, Gausbert reconstrueix i millora l'església antiga, que estava en ruïnes.

El nou edifici tenia tres altars, fet que fa pensar en una capçalera triabsidal i, per tant, en un temple monumental encara preromànic.

En una data que se situa entre Gausfred (931-991), fill de Gausbert, i Hug II (1078-1116) té lloc el trasllat de la capital del comtat a Castelló, segurament davant de la inseguretat del lloc de Sant Martí.

El 1154, Sant Martí d'Empúries rep per última vegada la qualificació de ciutat; en endavant, se l'esmentarà com a castell i vila d'Empúries.

El 1248 es va fer -o refer- la volta, la teulada, el paviment i el campanar de l'església, que segurament encara era la preromànica.

El 1285, a la fi de la croada contra el rei Pere el Gran, el lloc de Sant Martí d'Empúries fou destruït.

Les restes de les muralles medievals i del castell d'Empúries són del segle XIII.

També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle XVI (1507) per l'actual, gòtica i fortificada.

El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l'almirall Guillem de Lodeva.

Durant la guerra contra Joan II fou pres per les forces de la reina i l'infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, l'escriptor i militar, que l'abril de 1468 s'hagué de rendir al duc de Lorena després d'uns quants mesos de setge.

Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i reféu les muralles.

El 1640, a la Guerra dels Segadors, possiblement la vila fou presa per les tropes castellanes de Felip IV, i és provat que el 1675 fou assaltada per les tropes franceses del mariscal Schömberg.

A partir del segle XV es formà el nucli de l'Escala, i les seves condicions més favorables com a port feren que al segle XVIII suplantés Sant Martí com a cap del municipi.

La població anà minvant i moltes cases s'enderrocaren, fins que, modernament, a partir sobretot dels anys cinquanta i en part gràcies al boom turístic, el vell nucli ha estat refet, moltes cases han estat restaurades i habilitades com a llocs de segona residència i s'ha creat també una urbanització de torres i xalets extramurs.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Nucli urbà de Sant Martí d'Empúries - Setembre 2020:

Descripció

La població de Sant Martí d'Empúries, situada al nord del nucli urbà de l'Escala, es troba situada dalt d'un petit promontori rocós, al sud del golf de Roses i prop de les ruïnes de l'antiga ciutat d'Empúries.

L'entramat urbà actual està determinat per l'antiga ciutadella emmurallada, de planta poligonal.

Les muralles es conserven en alguns trams importants i, probablement, segueixen amb més o menys exactitud el traçat dels murs d'època romana.

Presideix la població l'església de Sant Martí, construïda a partir del 1507.

Es troba situada al centre de la plaça Major, entre l'antic cementiri i l'edifici de la Forestal, construït a finals del segle XIX i força dissonant amb la resta de la població.

El nucli urbà està format per un entramat de carrers irregularment distribuïts a partir de la plaça Major.

Els edificis mantenen la tipologia rural original consistent en construccions de pedra, amb cobertes de teula i obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes gravades.

Són construccions populars construïdes amb pedra calcària, procedent en bona part, dels edificis de l'Antiguitat.

La majoria han estat restaurades per adaptar-les a la funció de segona residència o allotjament turístic, conservant els seus trets originaris.

En l'actualitat, la població encara es manté dintre dels límits del recinte murallat, tot i que l'allau turístic iniciat a partir dels anys 50 va provocar que s'aixequessin diverses construccions fora de les muralles.

Notícies històriques

El turó -inicialment un illot- on s'assenta el poble de Sant Martí d'Empúries correspon a l'indret de la primera factoria grega d'Empòrion -coneguda després com a Paleàpolis- establerta pels foceus procedents de Massàlia (Marsella) cap al 600 aC.

Un nou assentament grec -la Neàpolis- cap al 550 aC i, posteriorment, un de romà -Emporiae- a partir del 218 aC, desplaçaren cap al sud el centre neuràlgic del comerç transmarí fins a mitjan segle I aC, en què la paleàpolis tornarà a ser el centre principal de la ciutat, funció que conservarà durant l'època baiximperial i tardoromana.

El 516 dC es documenta l'existència d'un bisbat a Empúries, que devia perdurar fins a la invasió sarraïna i que probablement era a l'indret de Sant Martí.

Amb l'estructuració del territori posterior a Carlemany, Empúries serà la capital del comtat del mateix nom, el primer comte del qual, Ermenguer, a inicis del segle IX recomençà una sòlida política marinera que perdurarà almenys fins al 935, en què es documenta el fallit atac d'Abd al-Malik contra Empúries en època del comte Gausfred.

El 926, Gausbert reconstrueix i millora l'església antiga, que estava en ruïnes.

El nou edifici tenia tres altars, fet que fa pensar en una capçalera triabsidal i, per tant, en un temple monumental encara preromànic.

En una data que se situa entre Gausfred (931-991), fill de Gausbert, i Hug II (1078-1116) té lloc el trasllat de la capital del comtat a Castelló, segurament davant de la inseguretat del lloc de Sant Martí.

El 1154, Sant Martí d'Empúries rep per última vegada la qualificació de ciutat; en endavant, se l'esmentarà com a castell i vila d'Empúries.

El 1248 es va fer -o refer- la volta, la teulada, el paviment i el campanar de l'església, que segurament encara era la preromànica.

El 1285, a la fi de la croada contra el rei Pere el Gran, el lloc de Sant Martí d'Empúries fou destruït.

Les restes de les muralles medievals i del castell d'Empúries són del segle XIII.

També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle XVI (1507) per l'actual, gòtica i fortificada.

El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l'almirall Guillem de Lodeva.

Durant la guerra contra Joan II fou pres per les forces de la reina i l'infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, l'escriptor i militar, que l'abril de 1468 s'hagué de rendir al duc de Lorena després d'uns quants mesos de setge.

Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i reféu les muralles.

El 1640, a la Guerra dels Segadors, possiblement la vila fou presa per les tropes castellanes de Felip IV, i és provat que el 1675 fou assaltada per les tropes franceses del mariscal Schömberg.

A partir del segle XV es formà el nucli de l'Escala, i les seves condicions més favorables com a port feren que al segle XVIII suplantés Sant Martí com a cap del municipi.

La població anà minvant i moltes cases s'enderrocaren, fins que, modernament, a partir sobretot dels anys cinquanta i en part gràcies al boom turístic, el vell nucli ha estat refet, moltes cases han estat restaurades i habilitades com a llocs de segona residència i s'ha creat també una urbanització de torres i xalets extramurs.


Muralles medievals de Sant Martí d'Empúries: Setembre 2020:

Descripció

Situades al voltant del nucli antic de Sant Martí d'Empúries, al nord-oest de la població de l'Escala.

En origen, el recinte era totalment emmurallat i envoltava tot el nucli urbà.

Actualment es conserven diversos sectors d'aquesta estructura.

Els sectors més ben conservats són els costats oest i nord; en els altres en queden vestigis.

El llenç oest presenta una llargada d'uns 50metres, amb una part atalussada i el coronament emmerletat.

Presenta una torre de planta quadrangular al centre i un portal d'accés per a vianants a l'angle sud-oest.

El portal és d'arc de mig punt adovellat i, per la part interior, és rebaixat, amb una fornícula situada damunt seu i bastida amb rajols, on probablement s'hi degué col·locar una imatge.

Damunt del portal, però desplaçat envers el nord, hi ha un gran matacà.

El parament està bastit amb carreuons desbastats i pedra sense desbastar, lligat amb morter de calç i formant filades regulars en algun tram.

Hi ha alguns elements d'edificis antics, com alguns ciclopis romans al basament.

Les cantonades estan rematades amb pedres grans desbastades.

Al centre del tram hi ha una porta d'arc rebaixat, tapiada.

L'obertura en substitueix una altra de més antiga, de la qual es veu un muntant i l'arrencament de l'arc.

En el sector est, que dóna al mar, pràcticament no queden vestigis, tot i que devia passar a tocar de l'absis de l'església.

A l'espai excavat al nord del temple han aparegut les restes d'una torre cilíndrica i un fragment de muralla de carreuada, segurament hel·lenística.

En el tram sud, la construcció d'algunes cases va malmetre bona part de la fortificació.

L'únic vestigi conservat, situat al sud-oest de la façana de l'església, són les restes del castell d'Empúries, format per un portal adovellat i un tram de mur amb l'aparell de carreus ben disposats, vestigis d'un possible edifici rectangular.

La muralla fou reconstruïda, en gran part, a finals del segle XV.

D'aquesta època deuen ser la major part dels llenços i altres elements que queden dempeus.

Notícies històriques

Les restes de les muralles medievals i del castell d'Empúries són del segle XIII.

També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle XVI (1507) per l'actual, gòtica i fortificada.

Durant la guerra contra Joan II, el castell fou pres per les forces de la reina i l'infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, que l'abril de 1468 s'hagué de rendir al duc de Lorena després d'uns quants mesos de setge.

Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i refeu les muralles.


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S 


castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_543

Vistes des del castell.

castell-de-sant-marti-d-empuries-090509_550

Església de Sant Martí, veïna del castell