Castell de l’Albà – Aiguamúrcia / Alt Camp

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vista de les restes de la torre, element més significatiu del conjunt.

castell-de-lalba-110505_508

Un llenç de paret.

castell-de-lalba-110505_512

Restes d'una altra construcció. Podria haver estat una cisterna.

castell-de-lalba-110505_526

La suposada cisterna, vista des d'un altre angle.

castell-de-lalba-110505_528

Interpretem que podrien ser restes de la capella del castell.

castell-de-lalba-110505_532

Vista general, entorn. Restes difícils de fotografiar donat que estan envoltades de vegetació, fet que impedeix  una presa general en condicions.

I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de l'Albà, petita entitat de població del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp) – Tarragona.

Època: Segle XI.

Estat: Molt malmès. Poques restes. Lliurament accessible.

Altres noms:

Accés - Visitat el 05/05/2011:

Procedents d'Aiguamúrcia, circulant per la carretera TV-2005 arribem a l’Albà (N 41 20 27 E 01 24 02). Travessem el petit llogaret. Sortim del poble, deixem a la dreta l’església de la població.

Sobrepassem un trencall a la dreta ( 41 20 26 01 24 21) que es dirigeix al cementiri. Continuem recte.

A partir d’ara abandonem l'asfalt i circulem per camins de terra.

Trencall: 41 20 31 01 24 38. Hi ha un cartell: Cal Manco. Seguim per la dreta.

Trencall: 41 20 42 01 25 01. Hi ha un cartell per dirigir-se, per l'esquerra a Santes Creus-7,8 km i al Mas de la Llum-1 km. Nosaltres hem de continuar per la dreta.

Trencall: 41 20 41 01 25 09. Possibilitat de despistar-se, cal estar atents. Aquí trobem una petita clariana. Hem de continuar per l'esquerra. No confondre amb l'entrada a un camp de conreu.

Bassa:  41 20 56 01 25 27. A l'esquerra de la carretera trobem un petit dipòsit d'aigua.

Clariana:  41 20 56 01 25 31. Seguim recte.

Trencall: 41 21 02 01 25 39. Continuem per la dreta, en pujada. (Si hem estat atents, uns metres enrere, al voral del camí, hauríem d'haver vist una discreta fita. És una drecera que mena, a peu, directa al castell).

Finalment, al cap d'uns 400 metres des d’aquesta darrera referència, arribem a una planura on hem aparcat: 41 20 59 01 25 42.

Hi ha restes d'edificacions. Creiem que algunes son de la capella. Les del castell es troben al cim del turó, uns metres més enlaire.

Localització: N 41 20 59 E 01 25 40 - Altitud: 685 m.

Altres:

  • En aquesta ocasió, hem accedit a aquesta construcció en un vehicle 4x4, donades les dificultats que presenta el terreny en algunes parts del recorregut.
  • Ha estat difícil ... ens ha costat fins a tres jornades, en dates diferents,  poder trobar aquesta edificació. No hem vist enlloc, cap indicació per poder-hi arribar.
  • Finalment hem pogut obtenir un mínim d'informació a través del Google Earth. Les fotografies penjades per en Joel Marimon Bonet en aquesta aplicació, han estat clau per facilitar-nos la localització.
  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2019):

Descripció

Es conserva un gran perímetre de murs arrassats, d'uns 250-300 m.

El castell està format per una torre de planta circular, un recinte sobirà que envolta la torre i un recinte jussà, construït probablement en un segon moment, situat al costat occidental del clos superior.

La torre té un diàmetre interior de 230 centímetres i es conserva una alçada de 4,5 metres (1,5 dels quals està per sota del nivell del terra).

El parament és de carreus irregulars units amb morter.

En el recinte jussà es conserva una estança adossada a la roca, de planta rectangular i coberta amb una volta lleugerament apuntada.

També es conserven fragments de la muralla i de murs d'algunes estances.

Al costat de migdia del recinte del castell es troba l'antiga església parroquial de Santa Maria.

Era d'una sola nau i estava capçada a llevant per un absis semicircular.

Només es conserva una part del mur nord de l'absis i alguns vestigis del mur perimetral de la nau.

L'absis exteriorment està decorat per una pilastra i una cornisa de secció rectangular sustentada per petites mènsules de formes esfèriques.

Per sobre de la cornisa es va sobrealçar el mur.

Notícies històriques

Un vell document (del 977 o 978), es refereix al conveni llavors establert entre el bisbe de Barcelona i Guitard "de Mureden", amb l'aprovació del comte Borrell, pel "castro de Albano", el qual Guitard tindrà pel bisbe barceloní.

Es pot apreciar a través de documentació vària, que aquest sector ha constituït al llarg dels anys, un límit del bisbat de Barcelona.

En el segle XI, el perill de les incursions sarraïnes hi era expressat.

La qüestió dels límits, va produir sovint disputes amb el veïnatge.

Al segle XII, s'observa el llinatge Albà referit al castell, sense que es deixi de copsar la senyoria eclesiàstica.

Albà com a cognom, es torna Salbà (de s'Albà); així, al segle XIV la família Salbà estava vinculada amb la Bisbal del Penedès.

Per parentiu, sembla que el castell "de Salba" que pertanyia als Albà o Salbà era "d'en Bertran de Gallifa" tal i com apareix en el fogatjament de 1365-1370.

Quan es van extingir els senyorius, Albà pertanyia al marquès de la Manresana, pel tràmit familiar.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Camp : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S 


cabana-de-camp-cami-al-castell-de-lalba-alt-camp-n-41-20-40-e-1-26-15-110505_502_0

Cabana de camp (Barraca) :

Magnífic exemple de construcció amb pedra seca, que trobem en mig del bosc, durant el recorregut al castell de l'Albà: N 41 20 40 E 1 26 15.