Castell de Berti – Sant Quirze de Safaja / Moianès

No votes yet.
Please wait...

L'edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis del segle XX

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al municipi de Sant Quirze de Safaja, població i municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès -  (Barcelona).

Època: De les diferents fonts d'informació detallades a l'apartat Altres, entenem que es poden extreure les següents conclusions, referides a l'edificació que ens ocupa:

  • Casa forta coneguda com el Clascar de Bertí (Patrimoni.Gencat). Documentada el 1298. S'ha identificat el Clascar com el castell del Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978.
  • Esdevé masia al segle XIV. La part antiga que resta al costat de la nova edificació és dels segles XV o XVI i deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia. Al segle XVI fou propietat dels senyors de Bell-lloc.
  • A començaments del segle XX va tenir una important restauració en un fantasiós estil amb elements gòtics, romànics i arabitzats, tant d'autèntics com d'imitacions. L'obra, iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. Té una curiosa capella, dedicada al Sant Crist.

Protecció: BCIN

Estat: Molt malmès: Ha estat víctima d’un espoli molt important, segons ens ha informat un anònim veí del lloc, corroborant les fonts d’informació citades. No és visitable, tot i que la trencadissa practicada en algunes finestres (que estaven tapiades), no ho impedeix.

La torre és l’element arquitectònic de més entitat del conjunt actual.

Altres noms: El Clascar de Bertí

Accés - Visitat el 04/04/2008:

Procedents de la localitat de Sant Quirze de Safaja, i circulant per la carretera C-1413b en sentit nord (Sant Martí de Centelles primer i Centelles després), passarem de llarg la bifurcació de la carretera que baixa fins Sant Miquel del Fai, i seguirem endavant fins trobar un tram de carretera molt recta.

A meitat d’aquesta recta, entre els PK 11 i 12, trobarem a mà esquerra  de la carretera ( 41 45 14 02 12 37), la “Creu del Pou”. A data d’avui, la creu es veu perfectament, sembla ser que ha estat alliberada de la vegetació que l’amagava, si bé es de petites dimensions.

A l’altra banda, a la dreta, hi ha l’inici d’un camí sense asfaltar, per on continuarem, i on hi ha un cartell indicador: Casa de Colònies Can Miqueló.

Uns metres més enllà trobem un tram de camí asfaltat i a l’esquerra hi ha la església de Sant Miquel Sesperxes (41 44 45 02 13 25), documentada des del segle XII, però reconstruïda totalment a finals del segle XVII i  principis del XVIII.

 Des d’aquest lloc podem veure a la llunyania, el castell de Centelles.
Continuarem trepitjant asfalt, fins que a pocs metres el camí torna a ser de terra. Passem per davant de la casa de colònies “Can Miqueló”.

Durant el proper recorregut hi ha una petita possibilitat de dubte en una cruïlla de quatre camins, situada a 41 44 19  02 13 52. Cal deixar el dos camins de l’esquerra (que baixen) i el de la dreta. Seguim doncs pel del mig, que puja un xic. Aviat trobarem una línia elèctrica d’alta tensió, que ens acompanyarà una bona estona per la banda esquerra de la pista.

Seguint sempre recte, sense desviar-nos en cap dels trencalls que anirem trobant, arribarem a un pla on hi ha unes alzines (41 43 01 02 13 51) , i on hi el camí es bifurca: escollirem el camí de l’esquerra i a uns 300  metres ja veurem el castell, mig amagat entres els arbres.

Es pot aparcar perfectament davant de l’edifici.

Notes:

  • Una bona part del recorregut es fa per pistes de muntanya. Tot i que hi hem anat amb un turisme convencional, sols dues persones, en algunes parts del camí ha calgut estar força atents per evitar danyar els baixos del vehicle. (Caldrà comptar sempre amb el pes dels ocupants).

La tornada l’hem fet pel mateix camí.

  • La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en compte.

Localització: N 41 42 54.03 E 02 13 42.88 – Altitud: 802 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“El clascar de Bertí

Descripció

Restaurada i ampliada amb una gran torre rodona a inicis del segle actual. L'edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis de segle a l'antiga masia. D'aquesta encara en podem veure l'estructura formada per tres crugies paral·leles, planta baixa, pis i coberta a dues vessants. S'hi van afegir tres cossos laterals, el de la dreta sobresurt més i a la banda de darrera té una torre de planta circular. Hi ha alguns elements gòtics (finestres, impostes d'arc, etc.) i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzants. El cos de la dreta està coronat per merlets. Actualment es troba en estat ruïnós i molts elements han estat robats.

Notícies històriques

Casa forta. Documentada el 1298. S'ha identificat el Clascar com el castell del Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978. en un document del 1370 apareix Guillem Clascar sota el domini dels nobles Centelles. L'any 1615 se l'anomena "domus" i havia passat als senyors de Bel-lloc. A principis del segle XX es va reformar l'antiga masia i es va convertir en un fantasiós castell on es barregen elements gòtics autèntics i imitacions. Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.”

  • De la pàgina web Enciclopèdia.cat, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“De les seves antigues masies (de Sant Quirze de Safaja), cal destacar el Clascar, segurament l'antic castell de Bertí citat el 978.

El casal actual, abandonat, fou edificat pels seus últims propietaris, els Almirall, que deixaren l'obra inacabada; té el mas antic i al seu costat un nou edifici amb una torre amb finestrals gòtics i elements importats de fora. També fou importada una capelleta rodona, dedicada al Sant Crist, situada en un bosc d'alzines darrere el mas i casal, ara ruïnosa com tot el conjunt.”

  • De la pàgina web Wikipedia, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ De l'antiga domus o casa forta, hi ha existència documental de l'any 987.

Esdevé masia al segle XIV quan ja s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini de la família Centelles. Al segle XVI fou propietat dels senyors de Bell-lloc.

A començaments del segle XX va tenir una important restauració en un fantasiós estil amb elements gòtics, romànics i arabitzats, tant d'autèntics com d'imitacions, com ara les finestres geminades d'arc trebolat, el coronament en forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana.

L'obra, iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. Té una curiosa capella, dedicada al Sant Crist.

La part antiga que resta al costat de la nova edificació és dels segles XV o XVI i deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dos vessants.

El 1949 va ser catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que el seu origen està relacionat amb un castell medieval.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: