F O T O S
Any 2 0 1 6
Monestir - EXTERIOR
Monestir - INTERIOR
Monestir - CLAUSTRE
- Les següents fotografies no guarden necessàriament cap ordre concret, en relació a la visita efectuada.
- A l'etiqueta de cada foto del claustre, hem intentat informar del segle corresponent a l'època de construcció de cadascuna d'elles. No estem segurs al cent per cent d'haver-ho aconseguit amb fiabilitat.
- El claustre és de planta trapezoïdal i mostra diferents estils a cada una de les ales.
- Per motius econòmics, el claustre de Vallbona de les Monges va ser aixecat entre els segles XII i XV. Quasi cada cent anys es podien assolir les despeses necessàries per aixecar una nova ala.
- Per aquestes raons, cada ala presenta característiques artístiques diferents, ja que corresponen a una època i a un estil diferents.
- De la pàgina web del Monestir ens complau extreure el següent text (Gener 2016):
“ Claustre:
“El claustre té forma trapezoïdal.
Els diversos estils i èpoques donen una singular varietat dins un mateix tema de simplicitat i d’austeritat.
- La nau sud (s XII) és d’estil romànic primitiu i no té cap mena de decoració.
- La nau de llevant (s. XIII) també és romànica, adornada aquesta amb petits rosetons i capitells d’una gran bellesa.
- La nau nord (s XIV) pertany a la millor escola d’estil ogival,
- i finalment, la nau de ponent (s. XV) és una construcció neoromànica, amb elements típics renaixentistes.”
Monestir
Quan mor una monja rep sepultura al terra del claustre. Sols hi figura l'any de l'òbit
Restes situades al carrer, davant del monestir, corresponents a un antic celler
Tomba de la princesa Sança d'Aragó, filla de la reina Violant d'Hongria i de Jaume I el Conqueridor
Mare de Déu del claustre
Mare de Déu del claustre
Mare de Déu del cor
I T I N E R A R I 
Situació: A Vallbona de les monges, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Urgell (Lleida).
Època: Segle XII - Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Visitable. Aparcament als voltants. Hi ha una zona habilitada a l'efecte (Veure a l'apartat accés).
Altres noms:
Accés – Visitat el 06/12/2004 i el 22/01/2016:
Localització: N 41 31 28.6 E 01 05 18.2 – Altitud: 479 m.
Altres: De la pàgina web de l’Ajuntament de Vallbona de les Monges, ens complau extreure el següent text (Gener 2016):
“Declarat monument historicoartístic l'any 1931, aquest monestir és l' únic monestir femení de la Ruta del Cister.
Es tenen dades del 1153, en el qual hi havia una comunitat mixta que aplegà l'eremita Ramon de Vallbona.
Uns anys després, el 1176, quatre monges vingudes del monestir de Tulebras, a Navarra, van establir-se en ell i s'uniren a l'orde del Cister.
La primera abadessa fou Òria Ramírez.
El segle XVI, a raó del concili de Trento, que prohibia la despoblació i/o isolament dels monestirs femenins, es formà el poble de Vallbona de les Monges al voltant del monestir.
Els habitants eren vinguts de Montesquiu, un poble avui abandonat, als quals les monges els donaren terres per cultivar i habitatge.
El monestir ha conservat la comunitat durant més de 850 anys amb excepció dels temps de guerra.
Aquest monument es caracteritza per haver ingressat moltes abadesses d'una alta categoria social, moltes d'elles procedents de la noblesa.
És repòs de les despulles de la Reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor i llur filla, Sança dAragó.”
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Gener 2016):
“ Descripció
El monestir de Vallbona s'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI.
Les construccions monàstiques, distribuïdes entorn del claustre, responen a moments constructius diferents.
L'església, de transició del romànic al gòtic, és de planta de creu llatina, amb una sola nau capçada per un absis carrat i amb l'acabament dels braços del creuer també quadrats.
La coberta, de creueria ogival, fou construïda probablement a principis del segle XIV, en substitució de la volta romànica.
Els braços del transsepte i l'absis són coberts amb volta de canó.
A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta octogonal, sobre trompes.
És posterior (primera meitat del segle XIV) el cimbori que s'aixeca sobre la nau i que actua com a campanar, també de planta octogonal i amb vuit notables finestrals gòtics calats i crestes filigranats.
La porta, oberta al braç nord del creuer, és romànica (segle XIII), i té relleus amb la imatge de la Mare de Déu.
Davant seu hi ha una plaça, que correspon a l'antic fossar.
Adossats al mur de l'església hi ha tres sarcòfags romànics.
A l'interior de l'església hi ha les laudes sepulcrals pertanyents a les abadesses del monestir.
Al presbiteri hi ha els sepulcres de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I, i de llur filla Sança.
També hi ha el sepulcre dels senyors de Guimerà.
A la capella del Corpus hi ha la imatge de la Verge del Cor (s. XIV).
El claustre és de planta trapezoïdal i mostra diferents estils a cada una de les ales.
La meridional, romànica, és de finals del segle XII o principis del segle XIII, mentre que la de llevant (primera meitat del XIII) s'adapta a l'estil del Cister, amb una volta d'arcs apuntats.
L'ala nord és gòtica (segle XIV), amb dues grans arcades ogivals, mentre que la de ponent (segle XV) imita les formes romàniques de la primera galeria.
Al voltant del claustre es troben les altres dependències, com la cuina i el refetor, transformades en èpoques posteriors, així com la gran sala capitular, gòtica (segle XIV).
Hi ha edificacions més tardanes, destinades a cel·les i a clausura de les monges, que són obra en bona part del segle XVIII i XIX.
Fora del recinte conventual, dos arcs diafragma situats al carrer de l'abadia són testimoni de l'antic celler, ocupat pels nous pobladors a finals del segle XVI.
Es conserven diverses piques de pedra, d'una sola peça i de grans dimensions, destinades a elaborar i emmagatzemar l'oli del monestir.
Dins del clos del Monestir, hi ha la Casa Miró, de planta molt irregular, adossada a la Casa Pastor.
A sota de l'habitatge, s'hi troba El Raig.
Compren una sola estança oberta als quatre vents, ja que no té portes ni finestres.
Té un escut sobre la porta d'entrada principal.
Notícies històriques
El monestir de Vallbona de les Monges és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, i amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya nova.
El seu origen cal cercar-lo en el segle XII, en una petita comunitat d'anacoretes, homes i dones, fundada per Ramon de Vallbona i documentada des del 1153.
Aquesta comunitat s'establí a Sòrboles, l'actual Pobla de Cérvoles.
El 1157, però, l'abat de Poblet reivindicà el lloc de Sòrboles, i així el 1171 l'abat de Poblet acordà amb Ramon de Vallbona la fundació d'una església a Vallbona, que restà a mans de les dones, i la marxa dels monjos cap al Montsant.
La comunitat femenina, acollida el 1175 a l'orde del Cister, es relacionà a la mort de Ramon de Vallbona (1176) amb la comunitat cistercenca resident a Tulebras (Navarra) i dirigida per Òria Ramírez, que fou la primera abadessa de Vallbona.
Una part d'aquesta comunitat navarresa s'estava des del 1172 a Colobres (és a dir, al Castell Colobrer de Montesquiu, situat en una estribació de la serra del Tallat, molt a prop de Vallbona).
El 1201 el papa Innocenci III concedí importants privilegis al monestir de Vallbona, que adquirí una gran empenta repobladora.
Així, al llarg del segle XIII fundà els cenobis de Sant Hilari a Lleida, del Bonrepòs a la Morera de Montsant, de Valldonzella a Barcelona i de Saïdia a València.
També intervingué, probablement, en la fundació, a la segona meitat del segle XII, dels monestirs de Vallverd a Tragó de Noguera, del Pedregal al Talladell, de Santa Maria de les Franqueses a Balaguer, i de la Bovera a Guimerà (traslladat posteriorment a Vallsanta).
El 1380, amb la compra de la plena jurisdicció, l'abadessa esdevingué titular de la baronia de Vallbona, que comprenia una dotzena de pobles i llocs, i que subsistí fins al 1872.
Al segle XVI, i com a conseqüència de la prohibició del concili de Trento que els monestirs femenins estessin en llocs isolats, es formà a redós del monestir el poble de Vallbona de les Monges, amb gent provinent del poble de Montesquiu, a qui les monges cediren part de la clausura monàstica (1573).
La Casa Miró, és una de les poques que es conserven de l'època en que les monges abandonaren la vida en comú i feien vida particular en diverses cases, dins el clos monàstic, agrupades per famílies nobiliàries.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Monestir de Santa Maria de Vallbona - Pàgina web del Monestir
- La ruta del Císter
- La ruta del Cister - Revista Ruta
- Santa Maria de Vallbona de les Monges - Wikipedia
- El monestir cistercenc de Vallbona de les Monges - RACO - pdf
- Les etapes constructives del Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, fins al 1392 - RACO - pdf
- Un monestir cistercenc femení català durant el primer segle borbònic espanyol. Santa Maria de Vallbona (1701-1802) - RACO - pdf
- --> L'Espluga de Francolí - Font de Baix
- --> Santa Coloma de Queralt - Font de les Canelles
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Urgell : Veure en un mapa més gran.
ALTRES
Curiositats
Quan ens dirigíem a visitar el Monestir de Santa Maria de Vallbona, al lluny, davant nostre, vàrem veure un inquietant panorama, un grup de gent, al bell mig del no res.
Semblava una acolorida manifestació d'esparracats.
Prudentment vàrem afluixar la marxa, acostant-nos-hi amb precaució.
Una vegada vàrem arribar al lloc, vàrem comprovar que efectivament, era una insòlita manifestació, però en aquest cas concret, ¡ d'espantaocells !, portadors de missatges ecologistes.
Evidentment, aquesta fantasmagòrica exposició, durarà el que durarà. Però mentrestant, per si algú té interès a veure-la, les dades de situació, són les següents:
41 31 21.9 01 05 56.1 – Punt quilomètric 7 de la carretera LP-2335 (Maldà / Llorenç de Rocafort / Vallbona de les Monges).
