« »

Monestir de Sant Llorenç – Guardiola de Berguedà / Berguedà

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Guardiola de Berguedà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurat. Visitable. Aparcament al davant mateix.

Altres noms: Església de Sant Llorenç, prop Bagà - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 24/10/2014:

Dins de Guardiola, i circulant per un carrer que al mapa de Google s’identifica com a Carretera a Bagà, en un punt situat a 42 14 03.4 01 52 37.1, prenem una sortida identificada com a carrer de Sant Llorenç. Al cap de ben poc, continuem per l’esquerra i ben aviat arribarem a una ampla planura on veurem la supèrbia edificació que busquem.

Aparquem còmodament en aquest lloc.

Localització: N 42 14 06.6 E 01 52 30.7 – Altitud: 777 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):

“ Descripció

Tot i que la primera església monacal de Sant Llorenç es va construir al segle X, l'actual edifici és obra de començaments del segle XI.

És un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic.

A finals del segle XI o inicis del XII es varen construir les dues capelles a ponent de les naus laterals i que semblen absidioles, uns elements poc usuals en aquesta arquitectura romànica.

Hi ha restes de l'antic monestir, molt malmès durant el terratrèmol de 1428, sota la nova rectoria.

Al segle XVIII el presbiteri es traslladà a la façana de ponent, obrint una nova porta i anul·lant la capçalera primitiva.

 Porta de llevant

Porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle XVIII. Consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol.

 Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau. L'obra d'aquesta nova façana anul·là la primitiva capçalera romànica del segle XI.

Capelles del mur de ponent

Un dels elements més singulars de l'església. Són dues capelles laterals que, a manera d'absidioles semicirculars, van ser construïdes al capdavall de les naus laterals de l'església basilical.

Quan s'iniciaren les excavacions l'any 1984 es va pensar en que formava part de l'absis o capçalera i que l'església estava orientada a l'oest. Tot i que els dubtes encara no estan completament resolts, avui sembla que es pot confirmar que són capelles i que, com a tals, són un exemple molt poc usual de l'arquitectura romànica catalana.

Només es conserva el fonament on es pot apreciar l'estructura: un espai quadrangular rematat per una forma semicircular feta amb carreus sense polir, de mides força regulars i col·locats en filades a trencajunt.

Finestres

Les finestres de Sant Llorenç són de doble rebaix i arc dovellat decorat amb curiosos dibuixos en baix relleu, segurament procedents de la primer església i que alguns autors han qualificat de trets visigòtics. Hi ha un personatge, molt rudimentari, vestit i amb un braç estirat; motius ornamentals de flors de sis pètals i tiges entrellaçades formant espais circulars.

Notícies històriques

Les primeres notícies de l'església són de finals del segle IX quan els comtes de Cerdanya iniciaren una llarga política de suport a la comunitat monàstica de St. Llorenç.

L'església fou consagrada el 983 amb la presència del bisbe d'Urgell i els comtes Oliba i Ermengarda de Cerdanya i Besalú i altres prohoms.

 Entre els segles XI i XIII trobem el període de màxima esplendor, prosperitat i creixement. A finals del segle XIII s'inicià la decadència (deutes, saquejos, terratrèmol de 1428, enfrontaments i plets amb els senyors veïns, etc.) que culminà al segle XV amb la presència dels abats comendataris.

 L'any 1592 esdevení priorat de la congregació claustral tarraconense i 1835 fou desamortitzat.

El 1984 - 1985 fou restaurat pel servei de conservació i restauració de la diputació de Barcelona.


“La joia del patrimoni arquitectònic de Guardiola de Berguedà.

 

Documentat des de l’any 898, el monestir acumulà importants propietats i riqueses a les actuals comarques del Berguedà i la Cerdanya i el 983 es consagrà la primera església.

El conjunt no va parar de créixer i d’ampliar-se fins al s. XV; el 1428 el monestir es va veure greument afectat per un terratrèmol que ensorrà part de l’església i de les dependències monacals

A partir d’aleshores va caldre fer-hi obres i es van reduir molt les dependències del monestir i la mateixa església.

El 1592, l’abadia, immersa en una profunda crisi, ja que només comptava amb un monjo, fou convertida en prioritat i es vinculà al monestir barceloní de Sant Pau del Camp.

 L’any 1855 l’església i el que quedava de les dependències monacals foren traspassades al bisbat de Solsona.

 La restauració del monestir fou impulsada als anys setanta pel rector de Guardiola, Mn. Enric Bartrina i una colla de persones del poble; tot seguit, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona es féu càrrec de les importants obres de restauració i de les campanyes arqueològiques que estan donant els seus fruits i recuperant un valuós patrimoni que té més de mil anys d’història.

La primera església era de grans proporcions, amb una planta rectangular i tres naus cobertes amb estructura de fusta que reposava sobre columnes; la porta principal era a la façana de llevant; al s. XI es van construir unes absidioles a ponent de les naus laterals, fet força excepcional.

Al s. XII la coberta de fusta fou substituïda per una nova de pedra i es va construir una tribuna a la meitat de ponent de la nau central quedant dividida en dues plantes: la inferior, coberta amb volta d’aresta, que era utilitzada pels fidels, i la superior, destinada a la comunitat.

Les excavacions arqueològiques han tret a la llum part del claustre, l’hostatgeria i la bassa dels molins.”

Monestir en l’actualitat

El 25 de juliol de 2008 es va celebrar l’acabament de les obres de restauració de l’església del Monestir de Sant Llorenç. La restauració promoguda i finançada per la Diputació de Barcelona a partir de 1982, ha permès la recuperació del volum inicial de l’església i la contemplació de l’espai interior tal i com estava al segle XV, presidit per la tribuna-cripta de la nau central.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



« »