Castell de Tona / Osona

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al cim d’un pujol, dalt de la població de Tona (Osona) – Barcelona.

Època: Segle IX - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Sols resta en peus una torre, en mal estat, tot i que té sostre. Una porta de ferro, tancada per un pany,  barra el pas al seu petit interior. Esplèndides vistes dels voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 30/05/2008:

El recorregut per arribar-hi, és exactament el mateix que ens ha portat a l’església de Sant Andreu:

Procedents de Barcelona, i circulant per la carretera C-17 en sentit nord, accedirem a la població de Tona per la primera entrada, indicada:  entrada sud - Tona i Seva.

Ens trobarem llavors circulant pel carrer Antoni Figueres, fins a trobar una rotonda on a l’esquerra veurem un cartell anunciant: Església romànica del Castell.

Prendrem aquesta direcció, cap amunt, circulant pel carrer de Germana Victoria.

Aviat un altre cartell informatiu ens dirigirà cap a la dreta, pel carrer de Pau Casals, on al final d’aquest girarem a la dreta primer i a continuació a l’esquerra, i ja veurem davant nostre un gran panell informatiu del castell i que a la vegada, ens invita a dirigir-nos cap a l’esquerra, a una esplanada sense asfaltar, on aparcarem còmodament el vehicle (41 51 10.63  02 13 15.73).

Aquí al davant mateix veiem l’ermita romànica de Lurdes (sic) (Segle XII - Patrimoni.gencat), també anomenada església de Santa Maria del Barri, o Lurda, que llueix un esvelt campanar.

Darrera mateix del complert panell informatiu, arrenca cap dalt una ampla carretera sense asfaltar,

que té barrat el pas als vehicles amb una cadena, i  que en molt poca estona ens permet l’accés a la planura superior del puig del castell, que avui, degut a les generoses pluges d’aquest darrers dies, estava entapissada per una preciosa catifa de gespa verda.

Compartint l’ampla planura on hi ha aquestes restes, hi ha la bonica església de Sant Andreu.

Localització: N 41 51 18 E 02 13 29 – Altitud: 696 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012). Aquesta informació tracta conjuntament el castell i l’església:

“ Descripció

El castell i l'església de Sant Andreu es troben en un turó sobre la vila de Tona. Una pista en permet l'accés des de l'antiga església de Santa Maria del Barri, ara santuari de la Mare de Déu de Lorda.

 L'església de Sant Andreu és bàsicament un edifici romànic del segle XI, ampliat el segle XIII amb una capella a la banda N i a principis del XV amb una altra, que forma com un creuer amb l'anterior, a la banda S. Probablement el segle XVII, s'hi va afegir un campanar de torre, amb planta quadrada i cos superior octogonal a l'angle SE de l'edificació. El pis superior presenta grans obertures d'arc de mig punt. Està fet amb aparell de carreuons disposats irregularment i agafats amb morter. L'absis romànic, semicircular, presenta els murs exteriors ornats amb lesenes i arcuacions cegues de tipus llombard. Al pany del mur, entre les lesenes hi ha finestres de doble esqueixada que il·luminen l'interior de l'església. Els murs de la nau foren doblats per construir-hi una volta romànica, cosa que fa pensar que inicialment es devia cobrir amb encavallades de fusta. En engruixir els murs es va cegar el portal primitiu al mur de migdia. Aleshores se'n va obrir un altre, a tocar la capella del segle XV, que ara és l'únic accés a l'església. Posteriorment, l'església sofrí algunes modificacions, com l'afegit d'una trona a l'interior, o l'obertura a la façana de ponent d'un portal nou, de línies clàssiques, i d'un òcul al damunt, afegits que foren suprimits en la restauració duta a terme per l'arquitecte Camil Pallàs els anys 70.

Del castell de Tona, només se'n conserva la torre, edifici rectangular, d'uns 9 m d'alçada, fet amb pedra i calç amb la tècnica de l'encofrat. La planta baixa, coberta amb volta,és de gran alçada. El sector superior, on hi ha algunes filades d'"opus spicatum", està molt erosionat. Aquesta torre, que antigament era protegida per murs de defensa, es troba separada de la resta del pla per un fossat artificial. És difícil de precisar-ne la data de construcció, que no sembla, però, anterior al segle X.

Entorn de l'església hi ha restes d'antigues edificacions que formaven el nucli inicial del poble de Tona. També se'n veuen a la resta del pla del castell, abans amb murs en els punts de més fàcil accés.

Notícies històriques

L'església del castell de Tona es va sobreposar a una altra d'anterior, consagrada el gener del 889, tot aprofitant-ne l’àmbit de la nau, que es va posar al descobert en les excavacions efectuades a partir de 1945. Aquestes excavacions van permetre també de conèixer la capçalera trapezoïdal de l'església anterior així com descobrir sepultures antropomòrfiques, cavades en la roca de l'actual presbiteri i de les capelles laterals. Es difícil, però, de precisar si aquestes restes corresponen a l'església documentada el segle IX o bé a una altra de posterior, car la memòria d'aquelles excavacions no ha estat publicada. L'únic element de l'actual església que es pot datar és la capella del costat S, coberta amb ogives, que evidentment es va construir després del 1400, ja que conté un escut de Barcelona que recorda que el rei Martí va concedir a la població el títol i privilegi de Carrer de Barcelona, el 1400, com a premi als seus habitants que es van redimir de la família Planella per passar a domini reial. Inicialment, el terme era de domini comtal. Entre el 1130 i el 1309 fou cedit a la família Montcada. Al llarg del segle XIV la corona el cedí a diferents senyors fins que el 1380 el rei el vengué a Pere Planella.

L'edifici actual va fer funció de parròquia fins a principis de segle XVIII, en què aquesta es va traslladar a Santa Maria del Barri. Un segle més tard es va construir l'església parroquial actual. “

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Osona : Veure en un mapa més gran.