Castell de L’Espunyola / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vista general, entorn.

castell-de-lespunyola-110801_508bis

castell-de-lespunyola-110801_505

castell-de-lespunyola-110801_506

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

castell-de-lespunyola-110801_509

Diferents vistes de l'edificació.

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal del disseminat de l’Espunyola (Berguedà) - Barcelona.

Època: Segles XIII – XIV - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Entre malmès i restaurat, segons com es miri. Dins dels terrenys d'un mas habitat.

Altres noms: També és conegut amb el nom de Mas del Castell - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 01/08/2011:

Accessible per diversos llocs, segons procedència del viatger. L'itinerari proposat és el següent:

Circulant per la carretera C-26 (Berga - Solsona), en un lloc a tocar de la fita del PK 139 d'aquesta carretera (42 03 38.05 01 47 39.04), hi ha un trencall, per on continuarem.

Circularem per una carretereta perfectament asfaltada. El castell és visible a la llunyania amb antelació. Hem aparcat en un voral de la carretera situat a les coordenades 42.04664 01.78216 i hem accedit a peu a la finca.

Localització:  N 42.0468 E 01.78289 - Altitud: 727 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

" Descripció

Gran casal amb dues torres quadrades als seus extrems. És de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de ponent.

Durant molt de temps fou habilitat com a masia, construïda aprofitant els carreus de l'antic castell de l'Espunyola.

La façana és precedida per una part del pati casteller sobre la roca viva i presenta una gran porta d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi obren finestres allindades, la central amb un rebaix que dibuixa un petit arc conopial. El mur de llevant està compost per bona part de la muralla romànica; al primer nivell s'hi obren petites espitlleres, i al pis superior finestres allindades tapiades en l'actualitat.

Torre -1-

Torre romànica situada al sector de ponent de la masia del castell, antigament castell de l'Espunyola. La torre, de planta rectangular (7,8 x 7,3 m) té les parets d'un gruix de 95 a 119 cm. Té dos pisos d'alçada i soterrani; la porta d'accés és a llevant i és un exemplar d'arc de mig punt dovellat. Al mateix nivell de la porta, al costat de migdia, hi ha una finestra geminada d'època gòtica amb dos trifolis. Una segona porta s'obre a llevant, que servia per comunicar amb la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell. Al segle XVI es va obrir una nova finestra al mur de migdia. El material emprat són carreus de mides força grans, ben escairats i col·locats en filades i a trencajunt.

Torre -2-

Torre del castell avui incorporada al Mas del Castell. Situada al sector de llevant del castell, és de planta rectangular però de dimensions més petites que la de ponent. Fa 5 x 3.5 m i 10 m d'alçada. El gruix de les parets és de 75 cm i no presenta cap tipus d'obertura llevat de la porta amb llinda. L'aparell és fet amb blocs de pedra ben polits i escantonats, de mides força grans i col·locats en filades i a trencajunt.

Porta del recinte emmurallat Porta d'arc de mig punt dovellada realitzada amb 15 grans dovelles que donava accés al recinte murallat pel sector de migdia. Sobre la porta i a banda i banda hi havia una muralla que tanca el clos del castell i les dues torres, separades per 14 metres, així com l'església romànica de Sant Climent.

Al segle XVI el castell es convertí en habitatge i bona part de l'aparell de les muralles s'aprofità per a construir la masia d'estructura rectangular.

Notícies històriques

Castell termenat. Documentat per primera vegada el 950. Sembla que les obres principals es feren al s. XIII, ampliat i renovat al segle següent.

Es pensa, però, que les restes actuals pertanyen al s. XVI, quan el castell fou habilitat com a masia, perdent les seves funcions defensives i militars. Bona part dels murs de la casa es varen fer amb l'aparell de les muralles de la fortificació.

La masia ha continuat en ús fins als nostres dies tot i que hi ha una part molt malmesa. Avui dia hi ha un projecte de restauració i els seus amos treballen en l'arranjament de les torres medievals."

  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

" Descripció

Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions adossades i situat al capdamunt d'un turonet.

Les estructures principals són dues torres i una gran masia entre ambdues, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est.

La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular (7,30x7,60/7,80) i consta de planta baixa, primera i sota-coberta. Està construïda amb un aparell regular de carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars, els murs presenten un gruix entre 119 i 95 cm.

La porta d'accés és al mur nord-est, és d'arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus. Al mateix mur, per sobre la porta d'accés hi ha una altra porta, és també adovellada en arc de mig punt; aquesta porta devia permetre la comunicació i l'accés a la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell.

Al mur lateral sud-est a nivell de planta primera hi ha una finestra d'estil gòtic, de dues obertures separades per una columneta al mig i la llinda de pedra monolítica amb dos arcs lobulats, i impostes decorades amb motius florals; per sobre hi ha una altra finestra de línies senzilles formada amb el mateix parament del mur. La torre compta amb una altra finestra en cadascuna de les altres dues façanes.

La torre situada al costat més nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior ( 5x3,5x10); està bastida amb grans carreus ben tallats i escairats, col·locats regularment seguint les filades i a trencajunt; els seus murs són d'uns 75 cm de gruix. Hi ha una porta al mur sud, és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l'aparell del mur. L'interior defineix un espai estret que pren tota l'alçada de la torre, i és cobert amb una petita volta de canó feta en pedra.

Entre aquestes dues torres tenim la masia, una gran casa de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa i primera.

Està construïda amb murs formats per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que presenta algunes diferències, a la part semisoterrània té un acabat més irregular que a la resta.

A la façana principal que dona al sud-est, hi ha la porta principal d'accés a nivell de planta baixa, és una porta adovellada de mig punt fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida; a la mateixa façana, a la planta sota-coberta hi ha tres grans obertures, són de llinda plana monolítica muntants de carreus i ampit sobresortit i de línies rectes, totes amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix; a la llinda de la finestra central hi ha decoració en relleu que forma unes línies corbes; interiorment tenen festejadors.

Algunes de les finestres tenen parts refetes, com són els ampits. A la façana posterior a nivell de la planta semisoterrània hi ha diverses finestres tipus espitllera, a la resta de nivells d'altres que mostren el mateix estil o similar a les de la façana principal i algunes de formació més recent amb maó massís.

Al mur lateral nord-est hi ha la porta d'accés a la planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta.

De l'interior podem destacar que a nivell de planta semisoterrània l'espai està compartimentat a partir de diferents arcs de mig punt adovellats que en són els elements de càrrega del forjat. A partir de la planta baixa, el suport de càrrega són grans pilars de pedra que es desenvolupen fins la coberta. A la planta baixa es conserva al costat de la façana principal, la llar de foc amb la boca del forn tapiada i al mur posterior hi ha la fornícula de la pica de pedra; en aquest mateix mur posterior, en el revestiment hi ha gran quantitat de grafits incisos conformant figures humanes, animals i elements geomètrics. El conjunt compta amb un altre element destacat, és el portal d'accés a l'interior del recinte emmurallat, és en arc de mig punt fet amb 15 grans dovelles.

Observacions: 

A l'interior del conjunt hi havia l'església de Sant Climent del Castell, les restes de la qual es poden veure al costat més nord.

A costat i costat del portal queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla.

Interiorment, la torre està essent totalment reformada per tal d'adaptar-la a casa de turisme rural.

Història 

La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la "parrochiam de ipsa Sponiola".

Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola.

L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell. A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana.

De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola.

Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, i a altres llocs. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó "el Cast" a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona.

A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada. En aquest sentit consten diverses referències. El fill Ramon "Cespunyola" es casà amb Sibil·la de Caramany, consta tant com a donzell com a cavaller; actuà com a procurador del noble P. Galceran de Pinós el 1306; posteriorment, el 1314 va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola. Aquests masos els tenia en feu pel senyor d'Aragó.Ramon de l'Espunyola apareix diverses ocasions en qualitat de persona de confiança. Morí entorn el 1316 sense descendència legítima, però amb un fill il·legítim, Guillem d'Espunyola. Aquest fet comportà una disputa per l'herència, entre el seu oncle i rector de Bagà, Ramon de Sant Cern i Berenguera "Zespunyola", per solucionar l'afer calgué la intervenció del rei; finalment el castell i altres béns passaren a mans de Ramon.

Altres referència al llinatge són G. Zespuynola el 1344 és acreditat delegat pels cònsols de Bagà, per anar al Rosselló per tractar una delicada comissió amb Pere Galceran de Pinós. El 1375 Sibil·la Cespunyola era la sogra de Pere Tomich. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs.

El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa."

  • Els estudiosos del tema encara poden trobar més informació en una altra pàgina de Pat.mapa.

Edificacions properesVeure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Atenció: A l’Espunyola hi ha dues edificacions amb el nom molt semblant:


Església de Sant Climent

Església de Sant Climent del Castell


Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Berguedà : Veure en un mapa més gran.

Informacions complementàries de l'ITINERARI


castell-de-lespunyola-110801_503

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dues vistes del lloc per on abandonem la carretera C-26.

A L T R E S 


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Església de Sant Climent de L'Espunyola