Castell de La Torre de Claramunt / Anoia

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


castell-de-la-torre-de-claramunt-061026_05bis

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I T I N E R A R I 


Situació: A La Torre de Claramunt, poble capital del municipi del mateix nom (Anoia) - Barcelona).

Època: Documentat des del segle XII -(Pat.mapa), l'actual edificació és del segle XVII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Aparcament als carrers dels voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 26/10/2006:

Entre els carrers del Castell i de l’Església.

Localització: N 41 32 02 E 01 39 29 – Altitud: 380 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2014):

"Descripció

L'actual edifici és un magnífic casal de pedra, fortificat, del segle XVII de planta i tres pisos amb finestres rectangulars amb llindes de pedra i portal adovellat. La planta baixa té espitlleres denticulats. Actualment es troba en bon estat de conservació, i es emprat com a restaurant o afí.

Notícies històriques

Inicialment (1157) era emprada com una torre fortificada, al terme de Claramunt. Al final del segle XI s'erigí en un dels extrems del terme de castell de Claramunt una Torre de vigilància que, en deixar de tenir ús militar, esdevingué residencia dels Senyors del lloc. El castell fou incendiat el 1722."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Anoia : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants per visitar - Llocs amb encant

A uns 4 quilòmetres de La Torre de Claramunt, hi ha Capellades, població on hi podem trobar entre altres, els següents elements:


Capellades - La Bassa 


"La Bassa

És un dels punts d'aforament natural de l'important aqüífer d'aigües subterrànies que hi ha a cavall de les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès.

Des de l'edat mitjana, aquestes aigües han estat emprades per molins fariners, bataners i paperers. Destaca especialment la utilització per a la tradicional manufactura paperera que, mitjançant una acurada canalització, aprofitava aquestes aigües per al procés productiu dels Molins de la Costa, dels quals el Molí de la Vila n'és el primer pel seu emplaçament."


Capellades - Molí Paperer


"Museu Molí Paperer de Capellades

El Museu Molí Paperer de Capellades està situat a l'antic molí del segles XVIII-XIX anomenat Molí de la Vila, al costat de la Bassa.
 

Capellades fou durant els segles XVIII i XIX un dels més importants centres paperers del país i va arribar a assolir renom internacional pel seu paper de barba d'alta qualitat.

A les sales d'exposició permanent del Museu es recull la història del paper des dels seus orígens fins al processos actuals de fabricació. Al soterrani del molí, on encara avui es continua elaborant paper fet a mà, el visitant pot conèixer detalladament tot el procés artesanal del paper, amb eines i maquinària originals.
 
Les col·leccions i la documentació que s'hi conserven  fan d'aquest Museu un dels centres més importants d'abast internacional dedicats a l'estudi i la difusió del paper en tots els seus àmbits.
 
La visita al Museu Molí Paperer de Capellades et permetrà apropar-te d'una manera pràctica a les tècniques de producció d'aquesta manufactura, elaborar els teus propis fulls i descobrir, alhora, la màgia del paper fet a mà."
 
 
Horari de visites: (Informació vigent a 23/08/2014)
De dilluns a divendres, de 10h a 14h i de 15h a 18h.
Dissabtes, diumenges i festius, d'10.30h a 14.30h.
Tot el mes d'agost, de 10h a 14h.
Tancat els dies 25 i 26 de desembre i l'1 i el 6 de gener.
Ubicació
Pg Immaculada Concepció s/n
08786 Capellades
Tel./fax: 938012850
museu@mmp-capellades.net
 

Capellades - Abric Romaní 


" Abric Romaní

L'Abric Romaní és un jaciment arqueològic del paleolític mitjà que des de l'any 1983 és en procés d'excavació sota la direcció del Dr. Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
 

Els treballs d'excavació del jaciment que s'estan portant a terme, pioners dins el  camp de la ciència arqueològica, han permès situar l'Abric Romaní com el registre més important i clau per conèixer com vivien els nostres avantpassats prehistòrics neandertals entre 79.000 i 40.000 anys abans dels present.

Tot el conjunt de dades i objectes recuperats en l'excavació constitueixen actualment  la base  del coneixement científic europeu de què es disposa sobre aquests grups antropològics que comparteixen línies evolutives comunes amb l'home actual.
Així, gràcies a les descobertes que s'estan efectuant al jaciment és possible reconstruir paleoetnogràficament el modus vivendi d'aquestes comunitats caçadores recol·lectores i documentar aspectes fins ara totalment  desconeguts que permeten caracteritzar molt aprofundidament l'espècie neandertal, així com les diverses interaccions d'aquesta amb el medi natural en què va viure.
 
Per primera vegada s'ha pogut determinar acuradament en els grups neandertals les estratègies d'ocupació, l'estructuració de l'hàbitat, les estratègies de subsistència,  la tecnologia del foc i dels instruments...I tot fruit de la recerca científicament cabdal que s'està duent a terme  al jaciment, que ha fet, a més, que s'hagin recuperat vestigis realment importants per la seva excepcionalitat.
 
Entre aquests destaquen una vintena objectes de fusta –la col·lecció més gran del món amb aquestes cronologies tan antigues–, prop de dues-centes llars de foc que han permès determinar la importància i el domini  d'aquest element i un lot realment espectacular d'estris realitzats en pedra i ós que palesen uns sistemes de producció tècnica realment avançats dins la tecnologia  dels grups humans del plistocè superior.
 

Lloc

Geològicament, l'Abric Romaní és una balma que s'obre dins el que es coneix com a Cinglera del Capelló. Aquesta cinglera és un massís travertínic d'un km de llargada i d'uns 50 metres de potència mitjana  format per l'acció d'aigües carbonatades que fossilitzaren colònies vegetals.
 
Al llarg d'aquest massís la caiguda d'aigua va formar també un conjunt considerable de balmes, cornises o capellons, sota els quals varen establir els seus hàbitats nombrosos grups humans prehistòrics. D'entre totes aquestes ocupacions, destaca per la seva gran importància el jaciment paleolític de l'Abric Romaní.

Història de la recerca

 El jaciment arqueològic de l'Abric Romaní  fou descobert  el dia 9 d'agost de l'any 1909 per un industrial paperer capelladí, Amador Romaní i Guerra, qui, primer amb el suport i la direcció científica de l'Institut d'Estudis Catalans i després pel seu propi compte, va desenvolupar una sèrie de campanyes d'excavació que constitueixen la primera fase d'intervenció al jaciment. Aquests primers treballs van permetre emmarcar el registre arqueològic dins el context de les cronocultures prehistòriques del país, essent aleshores  el testimoni  més antic del poblament de Catalunya.  
 
Després d'intervencions efectuades pel Dr. Eduard Ripoll des del Museu Arqueològic de Barcelona a finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta i d'altres més puntuals posteriors,  l'any 1983 es reprèn l'excavació del jaciment, recerca que  es  continua  desenvolupant  actualment amb les tècniques més avançades de l'arqueologia prehistòrica, i amb la direcció del Dr. Eudald Carbonell, cap de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili.
 

La recerca arqueològica actual: un registre excepcional

 Aquest procés d'investigació actual ha posat de manifest l'existència d'una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant ve donat per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l'aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l'urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre  40.000 i  79.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s'han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d'excavació. Aquests nivells d'ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior -Homo sapiens sapiens.
 
Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, una vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d'altres com a campament base des del qual s'organitzarien les bandes d'explotació de l'entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l'activitat cinegètica d'aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies mes representades són el cavall i el cérvol, seguides dels gran bòvids, la cabra, el senglar, el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d'aportació a l'hàbitat  per a cadascuna d'aquestes espècies, així com també diversos models esquarterament dels ossos per tal d'explotar al màxim el seu potencial alimentari.
 
L'excavació del diversos nivells també ha permès copsar l'existència d'una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells s'han excavat ja prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s'integren dins d'uns patrons d'organització de l'espai desenvolupats per aquests grups neandertals. 
 
Les tasques domèstiques s'organitzaven en torn a aquestes llars de foc i al seu voltant s'ha recuperat un important conjunt d'eines elaborades i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d'elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l'inici de l'explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d'aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.
 
També han estat recuperades eines fetes sobre os i, de forma especialment destacable per la seva excepcionalitat, instruments realitzats amb fusta d'una antiguitat de 50.000 anys. La singularitat del dipòsit sedimentari de l'Abric Romaní ha afavorit que aquest sigui un dels pocs jaciments del món que conservin la fusta de cronologies tan antigues. Dels objectes de fusta recuperats en destaquen un tronc d'arbre de tres metres de llarg aportat intencionadament a l'hàbitat i situat al costat d'un fogar, un trespeus i diversos instruments treballats com són estaques apuntades, petits punxons i safates.
 
La importància de tot aquest registre arqueològic de l'Abric Romaní ha fet que en l'actualitat sigui un dels principals jaciments arqueològics europeus del paleolític mitjà, i que els resultats de la recerca d'alt nivell científic que s'hi porta a terme esdevinguin claus per caracteritzar i entendre com vivien els grups neandertals que poblaren Europa ara fa entre 80.000 i 40.000 anys."