Castell de La Roqueta – Sant Martí de Tous / Anoia

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


castell-de-la-roqueta-110113_502

castell-de-la-roqueta-110113_506

castell-de-la-roqueta-110113_514

castell-de-la-roqueta-110113_515

Vistes des del castell.

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Sant Martí de Tous, vila i municipi de la comarca de l'Anoia (Barcelona).

Època: Segle X - (Pat.mapa).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat)

Estat: Malmès. Podria ser una edificació del segle X, de la qual subsisteixen molt poques restes, les més rellevants un llenç de paret, amb dos arcs a la part interior. Lliurament accessible.

Altres noms:

Accés - Visitat el 13/01/2011:

Procedents de Sant Martí de Tous i circulant per la carretera C-241c, en sentit Santa Coloma de Queralt, exactament en el PK 8 (N 41 33 38.63 E 01 30 28.19) trobem una desviació a mà esquerra, indicada per anar a Bellprat i a l'ermita de la Roqueta, cap a on continuarem.

Posteriorment trobem una desviació a mà esquerra (41 32 06.11 01 28 0.52) amb una indicació per anar a Santa Maria de la Roqueta, cap a on ens dirigirem.

Continuarem ara per un camí de terra, perfectament transitable, on circularem de manera intuïtiva per la pista principal, obviant algunes petites desviacions. Durant el proper recorregut sols trobarem una casa l’esquerra, és un territori molt poc habitat. Trobarem indicacions precises durant el recorregut, que no presenta cap dificultat d’identificació, llevat d’una desviació situada a 41 31 54.16 01 28 28.27, sense indicacions, on ens cal seguir per la dreta.

Finalment arribarem a l'ermita de Santa Maria de la Roqueta, edificació del segle XII, dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aparquem còmodament al davant.

El recorregut per camins de terra haurà estat d’uns 2,6 km.

A dia d'avui l'ermita és lliurament accessible. La porta d’entrada, una reixa de ferro, ha estat arrencada de soca-rel i reposa dreta al costat de la llinda.

A l'interior, afortunadament el vandalisme no ha arruïnat encara del tot aquesta construcció, que traspua una sensació de serenor.

Situació de l'ermita: N 41 31 48.92 E 01 29 04.27 - Altitud: 698 m.

En aquest lloc hi ha un parell de plafons amb dades, un de l’ermita i un altre del castell.

Un altre indicador assenyala la direcció per anar al castell de la Roqueta, dalt del turó proper.

En el sentit d'aquesta indicació, caldrà localitzar l'inici d'un discret, difús i imprecís corriol, a vegades difícil d'identificar. Com orientació val a dir que hem de tenir sempre a l'esquerra el costat muntanya. Un parell de vegades trobarem que unes roques de mides respectables han inundat el camí.

Al cap d’uns 7 o 8 minuts de caminada, arribarem a tocar de les minses restes del castell.

Localització: N 41 31 43.12 E 01 29 05.28 - Altitud: 715 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):

" Descripció

El topònim "Ipsa Rocheta" el 960, és expressiu, d'antuvi, del caràcter muntanyenc i estratègic d'aquest castell. Situat a un sector de "la Marca", fou bastit contra els sarraïns. Dista una hora i mitja del nucli del poblat de Sant Martí de Tous.

No es conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la capella del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque arc de mig punt.

De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.

Notícies històriques

Documentat des del 960, també surt esmentat com a senyal dels límits del castell de Queralt el 976.

El 1018, Hug, fill d'Ansulf - ja mort-, testà el "Castrum meum Rocheta" a favor del fill Alamany encara que no és segur que aleshores ja hagués estat conquerit el castell. Fou, doncs, del llinatge dels Cervelló -malgrat que el 1029, un cert cavaller, dit Humbert, el senyorejà també-. També sabem que un nebot d'Hug de Cervelló, el Bernat Sendred, estava en litigi amb l'església de Vic per causa de la delimitació del territori de Tous el 1030. El 1043, el senyor d'aquest castell era l'Alemany de Cervelló i, de fet, l'església dedicada a Sant Miquel, va ser consagrada aquell any per l'Abat Oliba.

Vers 1168 sembla ser que la castlania va recaure en Guillem de Montagut encara que la senyoria continuava en mans dels Alamany. Guerau Alamany, el 1193, el passà al fill Guillem de Cervelló. El 1226, per llegat de Guerau Alemany de Cervelló passà al domini del monestir de Santes Creus quedant sots el seu control -el 1311 fou signat un conveni entre l'Abat i Pere de Tous per definir els límits dels respectius castells-.

El 1358, Pere "El Cerimoniós" transferí el lloc de la Roqueta, que llavors pertanyia a la vegueria de Cervera, a la vegueria de Vilafranca del Penedès. El fogatjament del 1365-70 assignà 10 focs al "castell de Roqueta" pertanyents a l'Abat de Santes Creus i dins la vegueria de Vilafranca. Vers el 1381 aquesta xifra ja ha caigut a 5 llars.

A finals del segle XIX, hom escrivia d'aquest castell: "Sols ne queden un pany de paret i algun tros de mina, que surt al cim de la serra per la part de casa Caselles".

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Anoia : Veure en un mapa més gran.