Torre Sampsona – Girona / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


No hem pogut documentar gràficament aquesta edificació. Havent parlat amb la mestressa de la casa, no ha considerat oportú que féssim fotografies de casa seva.

I T I N E R A R I 


Situació: A tocar d'una zona industrial de Girona, ciutat i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès, i capital de la província de Girona.

Època: Segle XV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció:No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Habitat.

Altres noms:

Accés – Visitada el 04/06/2016.

Localització: N 41 57 10.0 E 02 48 16.2 - Altitud: 91 m. 

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juny 2016):

“ Descripció

Gran masia de planta rectangular, de diferents cossos afegits (ressaltant-ne la façana principal i el pati interior), de planta baixa i dos al pany intern d’entre torres de la façana principal i de planta baixa i tres pisos les dos torres i de planta baixa i pis la resta.

Torres de teulada planers. La façana principal està caracteritzada per les torres de secció quadrada que flanquegen el pany d'accés.

 L'entrada es produeix per una porta dovellada recollida en l'espai més sortit que fan les torres. La porta dóna al pati a través de l'edifici.

 Les obertures són diverses: d'arquets lobulats, conopials, de punt rodó, llindes planeres i rectes. Les cantoneres són de pedra vista.

Notícies històriques

El llinatge de Sampsó la va posseir fins el 1734. Les notícies més antigues són del 1269 i pertanyia a Modoierna Rafart. Al 1359 pertanyia a Pere Rafart. La seva filla Sibil·la es marida amb Bernat Sampsó II. En Joan Sampsó, l'any 1511 compra la torre Ricarda de Pere Ricard (veí de la Sampsona) i se'n dirà Sampsona petita.

 Al 1520 es construeix una capella. Joan Sampsó la degué arranjar amb dos torres i el pati (a mena de Castell). Al 1734 Mariana Sampsó la ven als aniversaris de la Catedral. Al 1842 es infeudada per la desamortització. A principis del s. XX és de la família Carabús, qui l'ha restaurat.”


 

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: No ho facilitem