Torre Llupiana – Campllong / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


torre-llupiana-090815_509

torre-llupiana-090815_509

torre-llupiana-090815_509

torre-llupiana-090815_509

I T I N E R A R I 


Situació: A Campllong, municipi del Gironès (Girona)

Època: Segle XV ( Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. De propietat privada. Antiga edificació fortificada, poc a veure amb la típica imatge d’un castell. Aparcament als voltants.

Altres noms: Torre de Llupià, o simplement, La Torre.

Accés - Visitada el 15/08/2009:

La localitzarem al costat de l’església de Sant Quirze i Santa Julita.

torre-llupiana-090815_509

Localització: N 41 53 28 E 02 49 49 – Altitud: 122 m.

Altres: De la pàgina web de l’Ajuntament de Campllong, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2012):

“ Al costat de l'església, hi trobem La Torre Llupiana, noble edifici, conegut també per Torre de Llupià o simplement La Torres, que constitueix un model de casa fortificada, castellet o residència senyorial. D'estil gòtic, és assentada probablement sobre alguna obra anterior de la qual conserva característiques com un finestral amb l'escut del marquès de Llupià, el propietari primitiu, les torres de defensa del gòtic final, la llar de pedra del saló dels primer pis els grans arcs de les antigues cavallerisses actualment destinades a celler.

Els Llupià, important llinatge rossellonès que es remunta al segles XI, entroncaren amb nobles famílies espanyoles i molts dels seus membres ostentaren càrrecs al servei dels reis d'Espanya.

És el segle XVI que veiem per primera vegada el nom de Campllong vinculat a la noble família. Lluís de Llupià i Destoll,donzell de Campllonch, mori a Girona el 10 de desembre de 1585. Als llibres parroquials de Campllong apareix el segle XVIII Maria de Llupià i Ferrer. Ben segur l'última descendent de la família que habità La Torre. El cognom i títol nobiliari continua vigent.

L'escut que figura a la façana de l'edifici és el primitiu del marquesat. Els de l'interior presenten algunes lleugeres variants, bé sia per unions matrimonials o per l'annexió d'altres títols obtinguts posteriorment.
L'any 1942 fou adquirida pels actuals propietaris i al 1966 la van haver de restaurar totalment per amenaçar ruïna.

L'aspecte del casal és d'una distinció indiscutible. Flanquejat per les torres de defensa del gòtic final, consta de dues parts ben diferenciades; l'antiga a l'ala posterior, i la més moderna, acarada a l'església. Sembla ésser que antigament la Torre era voltada d'un fossar amb aigua, característica dels vells castells o cases fortes.

La part moderna del noble casal té una llarga galeria al pis superior que ocupa tota la façana. Uns pilars parteixen de la planta baixa fins al teulat, quedant l'entrada coberta d'una mena de porxo allargassat, molt ben disposat. Aquí s'obre el portal d'entrada, de grosses dovelles. Les finestres que donen a la galeria, convertides en portes d'accés, corresponen a l'època datada entre els segles XVI - XVIII.

Traspassat el portal ens trobem en el vestíbul empedrat amb grans lloses, des del qual s'accedeix per un portal de ferro al pati interior, d'un encant excepcional. En un angle, el pou, de grans proporcions, les finestres que s'obren sobre el pati pertanyen a l'època renaixentista, i en una d'elles veiem novament l'escut nobiliari dels Llupià, amb les variants ja citades.

L'ampul·lositat de les estances interiors mostra clarament el seu noble passat. Destaca el saló del primer pis, on l'empremta gòtica és ben palesa. La gran llar de pedra que l'orna imprimeix una prestància i distinció extraordinàries, i les antigues cavallerisses foren habilitades com a celler.

La Torre Llupiana fou acollida al Decret del protecció dels castells de 22 d'abril de 1949.”

Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Gironès : Veure en un mapa més gran.