Torre de Cartellà – Maçanet de la Selva / Selva

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


torre-de-cartella-100306_503bis

torre-de-cartella-100306_505

torre-de-cartella-100306_507

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys del municipi de Maçanet de la Selva (La Selva) – Girona.

Època: Segle XVI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Presenta un bon estat. Sembla ser que no està habitada. Es pot aparcar al voral del camí de terra per on s’accedeix des de la carretera general.

Altres noms:

Accés - Visitada el 06/03/2010:

Hi vam accedir a través de l’autopista AP-7, sortida 9 (Maçanet de la Selva, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols) i posteriorment, entre els PK 691 i 690 de la carretera N-II, en sentit Barcelona, vàrem entrar per un trencall (41 46 09.12 E 02 45 31.50), a mà dreta que accedeix a l’edificació.

Localització: N 41 46 08.86 E 02 45 29.20 – Altitud: 117 m.

Altres:

“ Residència dels senyors de Maçanet, que per matrimoni esdevingueren de la noble família dels Cartellà l'any 1159, marquesos al segle XVIII i extingits al 1865.

L'edifici actual fou fundat al 1213 per Bernat de Cartellà. És de planta complexa, amb diverses dependències i reformes. La façana principal és de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana, amb obertures rectangulars amb llinda monolítica. A la cantonada de l'esquerra es dreça la torre, rodona i emmerletada, de quatre plantes, porta mab esplandit i en part refeta després de les destrosses de la Primera Guerra Carlina. En el pati interior cal destacar la capella de Sant Jaume, d'absis semicircular i façana amb una interessant decoració renaixentista, datada al 1510. La capella és d'origen anterior i ha sofert diverses restauracions entre les quals la més recent és d'aquest segle.”

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Ens enfrontem amb una construcció de planta complexa i irregular, amb diverses dependències i reformes.

La façana principal, consta de tres plantes. La planta baixa, contempla tres obertures: la central projectada com a portal rectangular de llinda monolítica, conformant un arc pla, muntants de pedra i coronat per un arc carpanell rebaixat. Flanquejat per dues obertures – una per banda- de característiques semblants: rectangulars, llinda monolítica i muntants de pedra.

En el primer pis o planta noble, trobem dues obertures reproduïdes en base al mateix sistema prototípic que les de la planta inferior.

 Pel que fa al tercer pis, aquest és projectat com a golfes, amb tres finestres geminades de mig punt. Coberta amb una teulada de vessants a laterals i cornisa catalana.

A la cantonada de l'esquerra s'ubica la torre, rodona i emmerletada de quatre plantes, porta amb esplandit i amb una petita fornícula, sustentada per dos caps de grotescos amb ampit, que conté la imatge d'una dona amb un nen, que per l'iconografia tot fa apuntar que es tracti de la imatge de la Verge Maria.

 En el pati interior, cal destacar la capella de Sant Jaume, d'absis semicircular i façana amb una interessant decoració renaixentista, datada el 1510. La capella té una planta romànica amb absis de mig punt. Destaca sobretot de la capella, la seva façana principal, pels varis elements que compila i aglutina: tota ella és de maçoneria amb reforços als cantons. La porta principal és un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. A la clau hi ha l'escut de Cartellà aculat amb el de Sarriera. Al muntant de la dreta hi ha un medalló que conté la figura de Sant Jaume. A l'esquerra hi ha un bust d'un home. Els muntants tenen forma de pilastres adossades al mur, que tenen per suport un pedestal decorat amb un medalló i acaben amb un capitell d'ordre dòric que suporta una cornisa ornada amb permòdols, a cada cantó hi ha un medalló, així com al centre.

Notícies històriques

Els Cartellà s'establiren a Maçanet el 1159, amb el casament d'Arnau Guillem de Cartellà amb la pubilla Ermessenda de la casa de Maçanet. D'aquesta manera, doncs, la Torre que havien rebut els Maçanet del vescomte de Cabrera, amb el temps va passar a anomenar-se de Cartellà.

La nissaga dels Cartellà de Maçanet, en el 1729, van acabar rebent el títol de marquesos de mans de Felip V.

A mitjans dels segle XVIII els béns i drets de la casa Cartellà van passar a la casa Moia, mitjançant el matrimoni de la tercera marquesa de Cartellà, Maria Lluïsa, amb Josep de Copons, marquès de Moia de la Torre. L'any 1865 va morir sense descendència, la darrera marquesa de Cartellà, Josepa de Sarriera i de Copons.

 La Torre de Cartellà es va subhastar a favor de beneficència i va ser adquirida per Josep Cabañas, hisendat de Lloret de Mar, la filal del qual, Júlia Soler es va casar amb un altre hisendat lloretenc, en Joan Manuel Albertí. Aquest matrimoni va ser el propietari de la Torre fins l'any 1924 en què a causa de problemes financers s'ho va acabar venent a la família del metge i catedràtic barceloní Víctor Conill i Montobbio, casat amb Maria Serra Riera, el qual estiuejava a Lloret i era amic dels Albertí.

Masos com els Gelabert o Calvet eren sota la senyora directa dels Cartellà. Alhora els Calvet, a les darreries del segle XVIII, subestabliren el seu mas pràcticament en la seva totalitat. D'aquesta manera, els Cartellà van incrementar llurs rendes extraordinàries amb el cobrament de lluïsmes i tasques per part dels emfiteutes dels Calvet.

 Malgrat les fragmentacions successives al llarg del temps encara en el segle XIX les Torres de Cartellà, en conjunt, constituïen una de les gran finques de la comarca, treballades al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX per parcers.

Parlar de la torre de Cartellà és inevitable parlar de la capella que conté la torre, en la qual originàriament hi havia fundat un benefici que a les darreries del segle XIX ja estava extingit.

 La torre de defensa va experimentar una important reforma així com també una reconstrucció arran de les destrosses ocasionades en el transcurs de la primera Guerra Carlina entorn el 1840.

 En comprar la casa, l'hisendat lloretenc Josep Cabañas, hi va adossar una nova construcció com a residència per a la seva família, acompanyada d'un jardí vuitcentista, i quedà l'antic casal com casa dels masovers.

 L'actual propietari, el fill Víctor Conill Serra, casat amb Montse Marfà ha restaurat l'antiga Torre i ha modernitzat l'explotació agrària.

 El poder i prestigi que tenia el mas, queda consolidat amb el fet que dins d'ell hi havia altres propietats contingudes, com ara Can Tipu, casa avui desapareguda i Can Montells, emprada al 1924 per Víctor Conill a Narcís Soms, i de la qual només es conserven els fonaments.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.