Santuari del Miracle – Riner / Solsonès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Santuari



Casa Gran



I T I N E R A R I 


Situació: Al Miracle, una de les cinc entitats de població del municipi de Riner, a la comarca del Solsonès, sorgida a l'entorn del Santuari del Miracle – Wikipedia

  • El seu poblament és dispers pràcticament en la seva totalitat. És on hi ha la seu de l'ajuntament tot i que Riner continua sent considerada oficialment la capital del municipi. – Wikipedia

Època: El conjunt arquitectònic del Santuari del Miracle està situat al Prat de la Bassadòria, on la tradició situa una aparició de la Mare de Déu el 1458, la qual cosa donà lloc a la construcció d'una petita capella, substituïda a mitjan segle XVI per una nova església - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. En l’actualitat és un actiu centre d'espiritualitat. Visitable.

Altres noms: Santuari i Casa Gran del Miracle - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitat el 02/07/2017:

Punt d’inici: Carretera LV-3002 - Punt Km 0 - (41 54 37.0 01 31 13.0) – Prenem una sortida indicada: El Miracle 0,5 km.

Aparcament als voltants del Santuari.

Localització: N 41 54 53.0 E 01 31 30.6 – Altitud: 827 m.


M A P A d'aquest recorregut – Distància aproximada: 750 m.


 Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

“Descripció

El santuari del Miracle és un conjunt en el que estan integrats l'església, la Casa Gran i el monestir. 


L'església 

L'església és d'una nau, coberta amb volta de creueria, amb tres capelles laterals per banda. El presbiteri elevat precedeix l'absis poligonal. Les façanes interiors estan organitzades com si fossin façanes exteriors, amb balcons que corresponen a les dependències dels monjos, ubicades sobre les capelles laterals

L'element més destacat del conjunt és l'altar major, obra de l'escultor i arquitecte vigatà Carles Morató i Brugaroles (1747-1758). Ocupa tot el fons de l'absis i és completat per pintures a la volta i a les parets laterals del presbiteri, amb perspectives il·lusòries que accentuen el caràcter escenogràfic de tot el conjunt.

L'altar, presidit per la imatge de la Mare de Déu del Miracle (segle XVI) dins el cambril, constitueix una apoteosi de l'església, afermada per la complexa interrelació de motius ornamentals propers a les formes rococó. La seva ideació és en funció d'un concepte unitari i no narratiu.

Cal esmentar també un retaule gòtico-renaixentista, obra anònima del darrer terç del segle XVI, provinent de l'antiga església, i l'orgue situat damunt l'entrada (segle XVIII)

L'exterior configura un massís volum prismàtic de pedra picada, amb una tribuna al segon pis que corrobora la singularitat de l'edificació, que fon solucions constructives de l'arquitectura civil i la religiosa. L'entrada al temple és una porta allindada flanquejada per dues columnes dòriques que sostenen un frontó amb volutes i una fornícula. 


La Casa Gran (segle XVI-XVIII)

La seva configuració és la d'un edifici rectangular al voltant d'un pati quadrat amb escala noble i singular galeria d'arcades i pilars d'estil renaixentista de quatre plantes que li donen una percepció espacial excepcional en el context de l'arquitectura renaixentista catalana. Es tracta doncs d'un edifici civil de grans proporcions, fet de pedra picada. Té planta baixa i dos pisos. La seva façana principal dona a la plaça del Santuari, en ella, a la planta baixa s'hi obren tres grans arcs rodons. Al primer pis te grans finestrals i altres més petits en el segon. A l'alçada del primer pis , al costat dels grans finestrals hi ha un rellotge de sol, ja pràcticament esborrat. A la façana del costa de migjorn hi ha oberts grans i amplis balcons. L'entrada principal és amplia, amb una gran escalinata de pedra per pujar al primer pis amb decoracions gòtiques. Al peu de l'escala hi ha una escultura, dedicada al Deu Baco. L'entrada lateral és més petita, però té també una escalinata de pedra. Al començament de l'escala hi ha una columna, amb un capitell decorat amb cares humanes.



El Monestir

El nou cenobi benedictí, bastit a partir de 1899 pels monjos de Montserrat, que hi establiren un priorat (1901) i construïren la moderna hostatgeria.

També destaca la capella de Sant Joan (1600,refeta el 1946).


Notícies històriques


ESGLÉSIA 

El conjunt arquitectònic del Santuari del Miracle està situat al Prat de la Bassadòria, on la tradició situa una aparició de la Mare de Déu el 1458, la qual cosa donà lloc a la construcció d'una petita capella, substituïda a mitjan segle XVI per una nova església edificada pels mestres d'obres francesos Miquel i Jaume Lerault

L'edifici actual, de grans proporcions, respon però a un projecte més ambiciós, començat el 1652 i dirigit, almenys des del 1668, per Josep Moretó, que morí el 1672. L'obra degué continuar lentament (la porta és datada el 1674), i fins al 1731 no es cobriren el presbiteri i els tres trams següents de la nau en lloc dels cinc previstos. 

En els dos trams de la nau inacabats hi ha restes de les esglésies anteriors dels segles XV i XVI.

Un any més tard de l'aparició de la Verge, al Prat de la Bassadòria, que la tradició situa al 1458, el bisbe d'Urgell va concedir llicència als cònsols de Riner per edificar una capella, que va ser ampliada l'any 1531 pel mestre d'obres Joan de Munt. 

La segona església va ser construïda l'any 1551 pels mestres d'obres Miquel Leralt i Jacques Lerant com una única nau amb capelles coberta amb volta de creueria gòtica, però amb formalització i acabats decoratius renaixentistes, entre els quals destaquen:

El retaule renaixentista construït el 1530, obra del mestre Pere Nunyes. 

L'orgue, també d'estil renaixentista, construït el 1593 pel mestre Antoni Bordons. 

La tercera i actual església es va encarregar l'any 1652 al mestre d'obres Josep Morató (antecessor del mestre Josep Morató i Codina, autor de la catedral nova de Vic) en un moment d'elevada eufòria econòmica. Josep Morató morí el 1672. L'obra degué continuar lentament (la porta és datada el 1674), i fins al 1731 no es cobriren el presbiteri i els tres trams següents de la nau en lloc dels cinc previstos. 

En els dos trams de la nau inacabats hi ha restes de les esglésies anteriors dels segles XV i XVI. L'eglésia consta d'una nau única de set trams amb capelles entre contraforts de la volta i capçalera poligonal emmarcada en cos rectangular adaptada a la litúrgia del Concili de Trento. La coberta és de volta de creueria gòtica acabada a dues aigües de teula àrab. L'església es va inaugurar el 1747 sense estar totalment acabada

L'any 1747 es va encarregar la construcció del retaules barroc al mestre Carles Morató, i l'any 1774 van finalitzar les tasques de policromia realitzades pel mestre Antoni Bordons. 



CASA GRAN

El seu origen data del 1459, que coincideix amb la construcció de la primera capella, ja que allotja la primitiva hostatgeria i recinte conventual. L'any 1553 el mestre d'obres Leralt va dur terme una primera ampliació. A partir del 1623 es té constància de nombroses reformes i ampliacions, entre les quals destaquen les realitzades entre els segles XVII i XVIII d'ampliació de dos cossos i una planta més a l'edifici principal. Va ser abandonat amb la desamortització i restaurat l'any 1898 per l'arquitecte Ramon Riera Blasi, coincidint amb la cessió que va fer el Bisbat de Solsona al monestir de Montserrat. Finalment fou abandonat quan els monjos van passar a ocupar el nou edifici del monestir a començament del segle XIX.



MONESTIR

Després de la Guerra del Francès i de la desamortització, el propietari que va adquirir les finques les va cedir al Bisbat de Solsona, que al seu temps, les va cedir al monestir de Montserrat. 

L'any 1899 el mateix arquitecte Ramon Riera Blasi va iniciar la construcció d'aquest edifici amb la tipologia d'edifici conventual d'estil neoromànic, influenciat pel seu mestre, Elies Rogent, al voltant d'un claustre de tres plantes. 

A més d'aquests tres edificis, també es consideren monuments els elements següents: la plaça, la font, la Bassadòria, les cel·les de Sant Antoni, l'ermita de la Desaparició, el comunidor, l'ermita de Sant Gabriel i la creu de ferro, així com el subsòl de tots els immobles esmentats. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: