Pont sobre el riu Llobregat – Monistrol de Montserrat / Bages

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Monistrol de Llobregat, vila i municipi de la comarca del Bages (Barcelona). Permet traspassar d'un costat a l'altre, el riu Llobregat.

Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Impecable, encara es fa servir. Restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

Si hi ha un però, és que el lloc per on han de passar els vianants, és molt estret. És el peatge que s'ha de pagar per utilitzar intensivament els vehicles a motor.

Des del final del carrer del Pla, un camí asfaltat permet baixar al marge del riu, on hi ha un passeig.

Altres noms:

Accés - Visitat el 23/02/2014:

Dins mateix de la localitat de Monistrol de Montserrat. A tocar del PK nº 14 de la carretera C-55 (Abrera / Manresa), per una banda del riu, i a la vora del PK nº 4 de la carretera BP-1121 (Monistrol de Montserrat – Castellvell i el Vilar).

Localització: N 41 36 39 E 01 50 49 – Altitud: 141 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):

“ Descripció

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d'ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

Notícies històriques

El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.

Zamora en el segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.

El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):

 “ Descripció

Pont de pedra, amb quatre arcades desiguals (una d'elles tapada) que descansen sobre grans pilars. Després de la guerra civil els arcs centrals van ser refets amb arcs de mig punt, amb les pedres ben treballades.
La llum del seu arc central fa 37 metres (rècord de Catalunya) i 25 metres de fletxa. Va ser eixamplat per a permetre el tràfic rodat.

El pont va començar a construir-se el 5 de setembre de 1317, per ordre del prior Bernat Escarrer, amb la finalitat de facilitar el pas del Llobregat als pelegrins que venien pel camí romeu en direcció a Montserrat.

 En el contracte inicial per a la seva construcció es fa referència a l'edificació, al centre mateix del pont, d'una capella dedicada a Sant Lluís d'Anjou, que finalment no es va construir.
L'escriptura per finalitzar l'obra va signar-se el 9 de setembre de 1336. És possible que es transformés durant el segle XVIII, per les dificultats per suportar el pas de carruatges.

El pont va ser derruït durant el mes de gener de 1939, i fou reconstruït poc després; l'arcada de la dreta i els basaments de les altres són originals.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Bages : Veure en un mapa més gran.


Altres activitats: 


Pels amants dels vehicles tot terreny


Atenent el nostre requeriment, un xicot de Monistrol ens va indicar un camí “diferent” per retornar a la carretera general, i seguir la nostra ruta d'avui, fent un passeig.

Estant encara a Monistrol, des de la ribera del riu Llobregat, a on havíem baixat pel camí citat anteriorment, al passeig fluvial,

ens diu que des del final d'aquest passeig es pot anar per una pista, un camí de terra, fins a les depauperades edificacions de La Puda, antic balneari a tocar de les aigües del riu Llobregat.

I heus aquí que ja hi som.

El “caminet”, sols apte per vehicles 4x4,  té una durada d'uns 14 km. És un camí que si bé al començament i al final, és ample, la majoria del recorregut és força estret, boterut, amb bassals d'aigua i envoltat de vegetació, que acarona constantment la carrosseria del nostre cotxe, tot i que afortunadament, no hem sofert cap desperfecte.

Resumint:

  • Uns quants Euros de despesa, per poder deixar completament neta l’andròmina enfangada en que es va convertir el nostre vehicle.
  • Donem gràcies a Déu, que no vàrem trobar cap cotxe de cara durant el recorregut. L’adrenalina que segurament haguéssim generat, hauria estat considerable.
  • Durant el recorregut, en dissabte, vàrem anar trobant esforçats ciclistes circulant-hi, a qui potser no els hi va fer gaire gràcia tenir que cedir el pas a un vehicle. A l’arribada a La Puda, igual que al començament de la ruta, vàrem comprovar que no hi ha cap senyal de limitació de pas als cotxes. En qualsevol cas, que cadascú actuï en conseqüència...