F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: Dins de la ciutat de Barcelona, en el barri de pedralbes a la comarca del Barcelonés
Època: Segles XIV -XV (Gòtic)
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya
Estat: En molt bon estat. Visitable
Altres noms: --

Accés - Visitat el 4/05/2025:

Accessible per diferents itineraris, segons procedència del viatger. Invitem als visitants a estudiar el mapa de Google disposat en aquesta mateixa pàgina, per tal de planificar l’itinerari.

Acces pel carrer Montevideo
Acces pel carrer del Monestir
Access pel carrer Baixada del Monestir

En qualsevol cas us facilitem les següents coordenades del monestir: N 41 23.74 E 2 6.76, no vem tenir problema per aparcar en els carrers del voltant.

Localització: N 41 23.74 E 2 6.76 - Baixada del Monestir, 9, Les Corts, 08034 Barcelona

De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent (i extensa) informació (Maig 2025):

Descripció

El monestir de Pedralbes, situat a la part alta de Barcelona, als peus de Collserola, és centrat per l'església, amb el seu claustre. Exteriorment, és d'una gran austeritat. Hi predominen les línies horitzontals, que no arriben a ser tallades per l'esvelta torre del campanar, dividit -com la resta de la façana- per motllures. A la dreta del campanar hi ha el portal d'entrada, amb brancals i arquivoltes en degradació, llinda i timpà, tot ell emmarcat per un arc més apuntat, amb decoració de calats i l'escut de la reina Elisenda. L'interior és de nau única, de 12 m d'amplada, i absis poligonal de set panys. La nau és dividida en set trams, coberts amb volta d'ogiva, dels quals els tres dels peus són destinats a clausura. Entre els contraforts, que sobresurten a l'exterior per damunt de les capelles laterals, hi ha grans finestrals que il·luminen la nau, mentre que les capelles tenen òculs i un rosetó situat als peus de la nau il·lumina el cor alt. Al centre de la nau hi ha un petit cor de pedra, bastit pels franciscans. Al mur de la dreta del presbiteri hi ha un gran arcosoli amb el sepulcre de la reina Elisenda. El claustre, adossat a migdia de l'església, és de grans dimensions (40 x 40 m). Consta de tres pisos, els dos primers del segle XIV, amb arcs apuntats sobre esveltes columnes quadrilobulades. El pis alt fou acabat el 1512, amb columnes prismàtiques sobre les quals recolza la teulada, amb un ràfec de gran volada. Entorn del claustre hi ha les diverses dependències monàstiques: a l'ala oposada a l'església hi ha el refetor, a la de muntanya els dormitoris, i a la de mar la infermeria, l'abadia i la sala capitular. Aquesta última, bastida el 1419, forma un espai quadrat, cobert amb volta de creueria, amb solana i teulada a quatre vessants, que sobresurt per damunt de les altres dependències. A l'ala més propera a l'església hi ha la capella de Sant Miquel, que fou oratori de la segona abadessa, Francesca Saportella, i que té els murs totalment recoberts per frescos de Ferrer Bassa (1346), en la línia de l'escola sienesa i del Giotto. La resta del conjunt, que era emmurallat, comprenia les dependències dels sacerdots i del personal de servei, ubicades entorn de l'actual plaça del Monestir, a la qual s'accedeix per dues portes fortificades, situades als dos extrems de la baixada del Monestir. A un costat de la porta meridional hi ha l'edifici dit el Conventet, antiga residència dels frares franciscans al servei del monestir, que fou reedificat el 1920 per Enric Sagnier com a residència unifamiliar. El nou edifici integrà una torre de la muralla i, a la façana de la baixada, diversos elements arquitectònics procedents del monestir de Santa Maria de Besalú (segle XII).

Notícies Històriques

El monestir de Pedralbes fou fundat per la reina Elisenda de Montcada, muller del rei Jaume II, que el 1325 intentà una primera fundació monàstica a l'antic palau reial de Valldaura (Cerdanyola). El 1326 la reina adquirí el mas de Pedralbes, a l'oest del nucli de Sarrià. Les obres començaren el 26 de març d'aquell mateix any, i al cap de tretze mesos bona part del convent ja estava enllestit, de manera que el 3 de maig de 1327 l'església era consagrada i lliurada a les monges clarisses. Aquesta rapidesa en la construcció li confereix una gran unitat d'estil. La comunitat era formada inicialment per 29 dones, de les quals 12 eren monges. La reina mateixa, ja vídua, s'instal·là el 1327 en un palauet annex, que fou destruït per disposició testamentària (1363), però del qual han aparegut vestigis a l'edifici del noviciat. Entorn del monestir es creà un petit nucli de població. El monestir, gràcies a la protecció reial, adquirí en pocs anys importants rendes i drets sobre diverses parròquies, i la jurisdicció sobre la vila i terme de Sarrià. Això, unit als dots de les seves monges, filles de la noblesa catalana o de ciutadans benestants de Barcelona, féu que la comunitat aviat tingués 50 religioses. La vida claustral fou reformada el 1496 d'acord amb les disposicions del rei Ferran II. El 1835, arran de la desamortització, perdé les seves antigues rendes, però la comunitat subsistí i pogué conservar la propietat del monestir. A finals del segle passat, sor Eulàlia Anzizu impulsà la restauració de l'església i publicà un primer intent d'història crítica del cenobi. Des del 1920 han tingut lloc diverses intervencions arquitectòniques parcials, dirigides pels arquitectes Jeroni Martorell, Camil Pallàs i Joan Bassegoda. L'any 2009 es va portar a terme una intervenció arqueològica a l'Hort Petit del Monestir (Baixada del Monestir, 9-15) per netejar, cobrir i reblir unes estructures aparegudes en una intervenció de 2007 i per fer el seguiment de les obres d'acondicionament d'un nou espai d'emmagatzematge. Aquesta intervenció va documentar que aquest sector ha estat espai agrícola i d'emmagatzematge durant diferents períodes històrics que arriben fins a l'Edat Mitjana, sofrint diverses modificacions i ampliacions.

Altres pàgines: