Monestir de Cellers – Torà / Segarra

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Cellers, entitat de població del municipi de Torà (La Segarra) - Lleida

Època: Segles XII / XIII - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN -  (Patrimoni.Gencat).

Estat: Dona la impressió de que s'hi estan fent o s'hi han fet treballs de restauració. Tot i que l’església està tancada, es pot accedir lliurament a les restes d'altres edificacions del petit conjunt monàstic, a més de poder voltar per tot el perímetre exterior.

Altres noms: Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 10/03/2012:

Hem iniciat l'itinerari dins de Torà, al lloc (41 48 33.7 01 24 25.3) que al mapa de Google s'identifica com a la confluència dels carrers de La Plana i Avinguda de Catalunya, on aquí s'inicia el carrer Cellers (Hi ha una indicació) , per on seguirem.

Durant el proper recorregut anirem trobant cartells indicatius de la nostra destinació. Fins el Monestir hi ha una distància d'uns 7,7 km. El terra és asfaltat fins el petit poblet de Cellers. Després i fins el Monestir és circula per una carretera de terra, perfectament transitable.

Es pot aparcar còmodament en una ampla esplanada situada davant del Monestir.

Localització: N 41 48 54.9 E 01 29 16.8 - Altitud: 585 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):

Descripció

Monestir benedictí situat a 7 quilometres de Torà cap a llevant, al fons de la vall de Cellers, on comencen les serralades cap a Pinós. De l'antic monestir només queda l'església que és de planta centralitzada amb un cos quadrangular amb tres absis semicirculars ultrapassats, un a cada cara del quadrat excepte en una, on es troba la façana. Dins el gruix del mur hi ha dues petites absidioles, una a cada banda de l'absis central. En l'espai central s'alça una cúpula sobre quatre petxines, que exteriorment es transforma en un volum quadrat amb teulada a quatre vessants.

Té una cripta sota l'absis central, amb tres naus i dotze columnes amb capitells esculpits. Aquesta cripta fa que l'espai del presbiteri estigui força elevat; dues escales, una a cada banda, donen accés a aquest espai i al centre s'obre la porta de la cripta.

A la façana principal es troba la porta d'entrada que és d'arc de mig punt decorada amb dues columnes amb el capitell esculpit que aguanten una cornisa, la de un costat decorada amb temes vegetals i l'altre amb creus dins d'un cercle, on es recolza un guardapols, motllurat i decorat amb flors i mitges esferes, i, més a l'interior, una arquivolta. A la part superior de la façana hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, però només té una campana.

Al voltant de l'església s'han adossat al llarg del temps altres dependencies com l'anomenada Casa dels Sants (sud-est), dos patis (oest) i la rectoria (oest).

Notícies històriques

Segons la llegenda, les despulles dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter foren portades a Cellers, un poblet de la vall de Forest, a l'antic terme de Llanera de Solsonès, per enterrar-les en un lloc segur, lluny del perill musulmà, i aixecar-hi una església.

El 1038 els monjos Guillem, Galid i Seniofred rebien un donatiu per tenir cura de l'església de Sant Celdoni i Sant Ermenter. Amb el temps s'hi formà una petita comunitat benedictina, que el 1070 passà a dependre del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i esdevingué un petit priorat. A mitjan segle XIV quedà pràcticament deshabitat, per la qual cosa el comte de Cardona, Joan Ramon Folc, d'acord amb el senyor feudal de la contrada, Ramon de Pinós, considerà que la solitud del lloc no era adient per a tenir-hi les relíquies dels sants, que foren traslladades el 19 d'octubre de 1399, un diumenge segons diu l'acta del notari, a l'església de Sant Miquel de Cardona i col·locades en el seu altar major. La versió popular diu, però, que els cossos foren robats pel comte o en tot cas comprats. Així també ho explica el Martirologi Català de F. Reirola Masferret, 1880.

Finalment, per una butlla de 1593, les rendes del monestir quedaren incorporades a la canongia de la catedral de Solsona. Devia patir alguns desperfectes durant la Guerra dels Segadors, així trobem que part de la paret del frontispici és de carreus molt treballats provinents d'una restauració que data del 1700, segons està inscrit en una pedra de la girola central i en els ferros forjats de la porta.

Encara avui el diumenge de Passió s'hi celebra la Festa del Perdó en la que hi ha la possibilitat de confessar-se. També inclou una missa i un dinar campestre .


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra: Veure en un mapa més gran.