Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva / Baix Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva

 Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva
 
Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva
 
Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva
 
Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva
 
Església parroquial de Santa Maria – Santa Oliva

I T I N E R A R I 


Situació: A Santa Oliva, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Penedès (Tarragona).

Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Wikipedia).

Estat: Bon estat. Restaurada. L’any 2009 van acabar les obres de rehabilitació de l’edifici i de remodelació urbanística de tot el seu entorn. No és accessible lliurament.

De totes maneres hi ha un cartell enganxat a la porta d’entrada, amb els horaris de les Misses.

Pensem que uns moments abans o uns minuts després dels actes religiosos, es deu poder visitar aquesta església.

Altres noms:

Accés - Visitada el 10/12/2014:

Als afores de la població. Al carrer Mossèn Antoni Paradís. Hem aparcat al davant.

Localització: N 41 14 59.6 E 01 32 50.3 - Altitud: 86 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014):

“ Descripció

És una església d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda.

 Està coberta per una volta d'aresta, els arcs de la qual es recolzen en mènsules.

 L'absis es semicircular i presenta quatre nervis que es recolzen a la paret gràcies a unes cartel·les.

 La façana romànica està rematada per un campanar de cadireta de tres cossos a sobre i una nau construïda possiblement entre els anys 1564 i 1569.

En destaca la porta formada per dos arcs de mig punt en degradació resseguida per una motllura, que a més està emmarcada per un guardapols de forma rectangular.

Construïda amb carreus regulars. De la façana principal cal destacar la porta formada per una arquivolta que es recolza sobre dues columnes i dues pilastres amb motllura trencada a la línia d'impostes, des d'on arrenquen dos arcs de mig punt. Als peus de l'església hi ha una espitllera en forma de rosassa.

Notícies històriques

L'església de Santa Maria fou profanada pels àrabs a inicis del segle XII.

El 1158 el bisbe de Barcelona cedí aquesta església al monestir de Sant Cugat perquè hi fundés un monestir. Al 1173 el monestir funcionava amb un sol monjo amb el títol de prior que vivia amb un sacerdot beneficiat i alguns deodonants.

Aquest priorat de Santa Oliva, benedictí i filial de Sant Cugat, absorbí aviat l'església de Sant Julià, mentre l'església de Santa Maria passava a ser parròquia. Al segle XV, però, ja hi havia cap monjo ni deodonant i només un monjo de Sant Cugat conserva el títol de prior de Santa Oliva.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Desembre 2014):

“ Descripció:

L'església és d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda. Està coberta per una volta d'aresta, els arcs de la qual es recolzen en mènsules. L'absis és semicircular i presenta quatre nervis que es recolzen a la paret mitjançant unes cartel·les. La façana romànica està rematada per un campanar de cadireta de tres cossos a sobre i una nau construïda possiblement entre els anys 1564 i 1569.

La façana principal està construïda amb carreus regulars, i en destaca la porta formada per un arc de mig punt rematat per una arquivolta, inscrit en un arc major definit per dovelles de grans dimensions i també rematat per una arquivolta. A l'alçada de la línia d'imposta arrenca una motllura, i tot el conjunt del portal està emmarcat per un guardapols de forma rectangular. Als peus de l'església hi ha una espitllera en forma de rosassa.

Les dependències del monestir, conegudes popularment com La Rectoria, van acollir la petita comunitat benedictina des del segle XII. A mitjans del segle XVI, sota el mandat del prior Joan Fogassot, es van realitzar reformes a l'església i la rectoria, i es van afegir elements constructius a l'interior de l'edifici. A finals del segle XVIII la casa fou reconstruïda per mandat del prior Josep Generès, com indica la data inscrita en la llinda de la porta principal, i se li van afegir els ulls de bou de la teulada que definieixen llur aspecte actual.

Ja durant el segle XX la Rectoria es va transformar en el primer jardí d'infants rural de Catalunya, per iniciativa de la pedagoga Marta Mata, i també com  escola d'educació primària, biblioteca i espai lúdic, amb l'impuls de mossèn Josep M. Mas.

Notes històriques:

L'església de Santa Maria fou profanada pels àrabs a inicis del segle XII. El 1158 el bisbe de Barcelona cedí aquesta església al monestir de Sant Cugat perquè hi fundés un monestir. Al 1173 el monestir funcionava amb un sol monjo benedictí, amb el títol de prior, que vivia amb un sacerdot beneficiat i altres monjos. Aquest priorat de Santa Oliva, benedictí i filial de Sant Cugat, absorbí aviat l'església de Sant Julià, mentre l'església de Santa Maria passava a ser parròquia. Al segle XV, però, ja hi havia cap monjo ni deo donante i només un monjo de Sant Cugat conserva el títol de prior de Santa Oliva.

Durant el mandat del prior Josep Fogassot (1566-1574) es va viure un nou moment d'esplendor del priorat, a nivell religiós, econòmic i arquitectònic.

Al marge d'aquesta ressenya extreta d'un estudi històric, les restes romanes, trobades en el subsòl durant l'excavació arqueològica que es va fer abans de procedir a la recuperació i consolidació del Monestir, delaten que els orígens del conjunt arquitectònic són molt reculats en el temps.

Al llarg de la història l'edifici del Monestir ha anat evolucionant, tal com ho demostren les empremtes que han deixant les diferents etapes constructives. Aquestes s'han volgut conservar com a testimonis de cada època. Al marge dels usos ancestrals, les dependències del Monestir (anomenat popularment "La Rectoria") també van ser utilitzades al segle XX com a seu del primer jardí d'infants rural creat a Catalunya -sota els auspicis de la pedagoga Marta Mata-, com a escola d'educació primària i també com a biblioteca i espai lúdic sota l'impuls d'un dinamitzador social de referència, mossèn Josep M. Mas.

Les darreres reformes priorals daten del 1777, quan Josep Generès reconstruí la casa.

Iniciades el 2003, l'any 2009 van finalitzar les obres de rehabilitació de l'edifici i de remodelació urbanística de tot el seu entorn.

El Monestir recuperat vol ser un referent a la comarca. Les restes arqueològiques del subsòl es poden admirar gràcies a un paviment de vidre i el conjunt monumental llueix ara amb tota la seva esplendor.

El nou equipament del Monestir vol ser un centre d'experimentació i d'innovació; un marc carregat d'història que aixoplugui iniciatives culturals, comercials i empresarials fonamentades transversalment en la tradició i les noves tecnologies.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: