Església parroquial de Sant Vicenç de Calders – Calders / Moianès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Calders, vila en cap del municipi del mateix nom a la comarca del Moianès - (Barcelona).

Època: Segle XII – Gòtic tardà - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat.

De l'obra original, romànica, només es conserva el mur de ponent, on ara hi ha la porta d'accés. La resta de l'església és fruit d'una remodelació integral obrada al segle XVII, en la qual es va perdre pràcticament tota l'obra medieval (Wikipedia).

S'hi va portar a terme una campanya de restauració el 1991-92. No és accessible lliurament. Hi ha una zona d'aparcament al davant mateix de l'església.

Altres noms:

Accés - Visitada el  08/03/2014:

La trobarem a la Plaça de l'Església.

Localització: N 41 47 21 E 01 59 31 – Altitud: 552 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):

“ Descripció

Església de tres naus, cobertes per volta de creuer, i rematades en presbiteri poligonal amb volta d'ogiva. Pilars, nerviacions, arcs i claus de volta en carreus de pedra picada. A les claus de volta hi ha diferents decoracions: sants, petxines, elements vegetals... A l'extrem de la nau esquerra, sobre un pla circular i coberta de cúpula i llanterna hi ha la capella al Santíssim, de posterior construcció.

 La porta d'entrada a l'església és adovellada, de mig punt, a la façana de ponent.

 Al capdamunt, simple campanar d'espadanya; ingrés a l'església per un cancell de fusta treballada.

Material constructiu: a la nau central carreus ben escairats; la resta és pedra i reble. Mènsules: Dues escultures tallades en forma de mènsula que avui es troben als murs laterals exteriors de l'església. Una d'elles, mirant a nord, representa una figura humana amb trets orientals, el cos molt arrodonit, les mans unides a ell i una barba bifurcada. L'estil recorda el romànic. L'altra imatge, situada a la banda sud, és un àngel al qual se li distingeix la cabellera, les ales i una mà oberta. Els seus trets també recorden l'escultura romànica. Totes dues es troben als murs laterals de l'església, fent cantonada amb la façana. Ambdós estan situats als murs construïts amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica al segle XVII. Són dos elements aprofitats d'antigues estructures i que estan fora del seu context original.

Notícies històriques

Queden restes de l'església del s.XII representats en el primer tram de l'actual temple, resultat d'una transformació del que era una nau en tres, ampliació que data de finals del segle XVI.

Al segle XVII es fa la porta d'ingrés amb el campanar, i al segle XIX correspon l'erecció de la capella del Santíssim. Consta que al 1611 havia estat construït el retaule de la Verge del Roser. Es sap per Visites Pastorals que al 1699 hi havia els altars del Roser, del Sant Crist, Sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, Sant Jaume, i l'altar major, dels que no en queden restes.

 A finals del segle XIX s'avançaren les naus laterals, igualant-les a la central. Al 1963 se li va treure un petit atri exterior.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Març 2014):

“ Descripció

Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya.

 L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics.

Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda.

Observacions: Té dues tombes de llosa amb inscripcions: - "QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY" -"Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)" -Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser...

Història

És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals.

Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes.

Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: