Església Parroquial de Sant Romà de Perles – Fígols i Alinyà / Alt Urgell

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Perles, entitat de població de Fígols i Alinyà, a la comarca de l’Alt Urgell (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL -  (Patrimoni.Gencat).

Estat: No és accessible lliurament. Exteriorment no presenta pas mal aspecte.  

Altres noms:

Accés – Visitada el 15/07/2017:

Punt d’inici: (0) - Lloc situat a 42 10 44.4 01 23 36.9,  al punt Km nº 7 de la Carretera L-401, (Vora Coll de Nargó / Alinyà / Llinars / Sant Llorenç de Morunys).

Hem aparcat al costat.

(1) - Localització:  N 42 10 43.3 E 01 23 38.5 - Altitud: 798 m.


M A P A d’aquest recorregut – Distància: Menys de cent metres.


Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

“ Descripció

Edifici religiós d'una nau i absis rodó. Nau coberta amb volta de canó.

Construcció rústega de pedres no en filades. A la façana W porta adovellada i campanar de paret. Té dues capelles afegides posteriorment.

Església d'una sola nau coberta amb un sol tram de volta de canó peraltada, de perfil apuntat. És capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre directament a la nau i que conté un àmbit presbiteral sobrealçat en relació a la nau, al qual s'hi accedeix pujant tres graons.

 A la façana de migdia, prop de l'absis, s'obre una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra, aquesta d'esqueixada simple, s'obre a l'absis. 

L'estructura del temple ha estat profundament modificat amb l'afegitó de diverses capelles que atorguen a la planta una característica aparença cruciforme que no responia al primitiu temple romànic.

 Entre aquests espais afegits destaquen dues capelles laterals particularment profundes, de planta quadrangular i cobertes amb volta de canó, que s'obren a la nau a través de sengles arcs de mig punt.

 La capella lateral oberta al mur de migdia té adossada, al seu costat de llevant, un altre espai més petit, quadrangular en planta, que s'obre tant a la nau com a la pròpia capella lateral mitjançant dos arcs de mig punt i que és coberta amb volta de canó.

 La capella lateral que s'obre al mur nord té adossada la sagristia, un espai de planta rectangular al qual s'hi accedeix a través d'una porta rectangular que hi ha al presbiteri. 

L'interior de l'església és arrebossat - per bé que aquesta capa presenta molt mal estat a causa de les filtracions d'aigua - i pintat amb un programa pictòric que abraça la totalitat de l'interior del temple i que es basa en formes arquitectòniques i florals, probablement del segle XIX. 

Els peus del temple estan ocupats per un cor de fusta en alt, amb una bonica balustrada de fusta. A sota del cor, en una petita cambra lateral al nord de la porta d'accés, hi ha la pica baptismal. L'accés al cor es fa a través d'una escala d'obra adossada al mur de migdia i, des del cor, hi ha una escala de fusta adossada al mur de ponent que permet l'accés al campanar d'espadanya. 

La porta d'accés al temple es troba a la façana occidental. Es troba a una certa alçada del terra, motiu pel qual presenta una escalinata d'accés. La porta és en arc rebaixat i és coronada per un ull de bou circular. El conjunt de la porta i l'ull de bou -visiblement obertes a la façana en un moment posterior, a través de la lectura dels paraments- estan descentrades cap a llevant, en relació a l'eix de simetria d'aquesta façana.

 En un pla superior, hi ha una espitllera, vestigi de l'obra romànica original, que en aquest cas si, està centrada en relació a l'eix de simetria.

Encapçalat aquesta façana hi ha un potent campanar d'espadanya, de la mateixa amplitud que aquesta, amb dos ulls i amb coronació a doble vessant.

 El parament del temple és força irregular, amb carreus poc treballats embeguts en morter de calç. Només a les cantonades hi ha carreus més treballats. 

Les modificacions experimentades pel temple fan molt difícil establir la cronologia. Tanmateix, les parts romàniques serien probablement del segle XII. Mentre que les ampliacions són del segle XVIII i del XIX, moment en què, probablement es va dur a terme el programa pictòric de l'interior.

Notícies històriques

Esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839.

La parròquia de Perlas apareix esmentada en l'acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell.

A banda d'aquest esment, vinculat a l'alta edat mitjana tot i que de cronologia incerta a causa de la naturalesa del document, les escasses dades documentals que s'han localitzat sobre l'església de Sant Romà de Perles ses situen a la segona meitat del segle XI.

Un dels primers documents coneguts data de l'any 1051. Es tracta d'una donació a Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la canònica d'una vinya situada al terme de Sancto Romano in Perulas.

 L'any 1055 trobem documentada la donació d'uns alous a Santa Maria de la Seu d'Urgell. 

El lloc de Perles pertanyia al segle XV a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona, sota la qual consta que es mantenia encara al segle XVII, dins la batllia de Solsona. 

Actualment, l'església de Sant Romà de Perles és supeditada a la parròquia de Sant Vicenç de Coll de Nargó. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.


MAPA de situació: