Església parroquial de Sant Esteve – Abella de la Conca / Pallars Jussà

Valoració: 5 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I


Situació: a Abella de la Conca, municipi de la comarca del Pallars Jussà (Lleida)

Època: Segle XI –  Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Restaurada - Generalitat de Catalunya.*

Altres noms:

Accés - Visitada el 10/11/2007 i el 23/03/2012:

Des d'Isona hem accedit per la carretera L-511, en sentit nord, i després hem agafat una desviació a l'esquerra, degudament indicada, fins arribar a Abella.

0 - Hem aparcat el vehicle abans d’entrar al poble (42 09 40.26 01 05 27.73), al voral de la carretera.

1 - Localització: N 42 09 41.43 E 01 05 30.47 - Altitud: 957 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - (Abril 2020):

Descripció

Sant Esteve d'Abella de la Conca es troba situada a la part més alta i visible de la població.

És una construcció de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més ample, desviat de l'eix de la nau i amb un doble arc presbiteral.

Les naus són cobertes amb volta de canó reforçades per arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats als pilars quadrangulars que suporten els arcs formers de mig punt.

En la darrera restauració de l'any 2008 es va recuperar la nau lateral nord, que es trobava paredada i transformada en capelles poc profundes i l'absidiola en sagristia.

Exteriorment, el mur dels absis està decorat amb un fris d'arquets cecs i presenten una finestra central de doble esqueixada.

Al mur de migdia s'obre la porta original de dimensions reduïdes i d'arc de mig punt.

La porta principal actual, també romànica, però una mica posterior (segle XII), s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt amb una arquivolta en degradació.

D'aquesta mateixa època és el campanar adossat amb mur de migdia de planta rectangular amb dos pisos de finestres geminades a les cares est i oest i finestres de tres arcs a la cara nord del primer pis i sud del segon.

Tipològicament són d'arcs de mig punt separats per columnes cilíndriques amb capitells mensuliformes.

Té un curiós fris decoratiu de separació entre els pisos, format per peces disposades fent triangles, de tradició llombarda, però poc utilitzat en el romànic català.

També mostra la tradicional decoració d'arcuacions llombardes a la part superior, sota el ràfec de la coberta a quatre vessants.

S'han recuperat pintures murals d'època romànica de l'absis dels segles XII o XIII.

Notícies històriques

L'església de Sant Esteve d'Abella apareix documentada per primera vegada l'any 1110, en el testament de Guillem Guitard de Caboet.

En una pedra del portal de ponent es llegeix l'any 1141.

En el llibre de la dècima del 1391 hi consta el capellà d'Abella dins del deganat de Tremp.

En la visita pastoral de 1758, Sant Esteve tenia com a sufragànies Sant Romà de Sant Romà i Sant Vicenç de Bóixols, que li foren segregades l'any 1904.

Conserva l'altar del Roser del segle XV, dos retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375.

El juny de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de déu", avui recuperat; aquest és de finals del segle XV de l'escola de Pere García de Benavarri.



*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina. 

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Pallars Jussà : Veure en un mapa més gran.