Església de Santa Maria de les Franqueses – Balaguer / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S




I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Balaguer, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de La Noguera (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat). Les restes que trobem en aquest lloc son les pedres supervivents del Monestir de Santa Maria de les Franqueses, un monestir femení de l'orde del Císter, fundat el 1186.

Del conjunt només resta en peu l’església,  que manté l'estructura romànica original. Tot i així, hi ha nombroses restes del que fou el cenobi.

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Relativament bo. No hem pogut veure l'interior, doncs no és accessible lliurament. Al davant, hi ha un plafó informatiu, on es diu que l'Obra Social de la Caixa hi ha dut a terme treballs de restauració, en virtut d'un conveni de col·laboració. No s'hi indica la data.

Altres noms: Monestir de Santa Maria de les Franqueses

Accés - Visitada el 04/03/2016:

Aquesta vegada la forma d'arribar-hi, ha estat ben expeditiva: Hem introduït les coordenades de destí al nostre navegador i el resultat ha estat ... arribar a la nostra destinació sense cap problema.

Durant el recorregut hem anat trobant indicadors que ens han anat confirmant que l'itinerari era el correcte.

Localització: N 41 45 21.3 E 00 47 26.9 – Altitud: 205 m.

Altres: De la pàgina web de Patrimoni.Gencat - arquitectura, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):

“ Descripció

A tres Km de Balaguer i a la riba dreta del riu Segre s'alcen les restes del cenobi més antic de la ciutat.

En l'actualitat, només se'n conserva l'església, en bastant mal estat. Es conserva l'estructura romànica original.

 És una església amb planta de creu llatina, de nau única, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada sobre arcs torals.

 La capçalera és formada per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera i il·luminat per tres finestres de doble esqueixada i decorat amb un fris sostingut per mènsules. Dos arcs de mig punt donen accés als braços del transsepte, que estan coberts amb voltes de canó perpendiculars a l'eix de l'església.

 En el transsepte s'obren dues absidioles que no es manifesten exteriorment, però que a l'interior configuren una capçalera de tres absis.

Té tres accessos: un a ponent, el segon al braç de tramuntana i l'altre al mur sud que comunicava amb el claustre.

L'estat d'abandó del conjunt és evident. Les teulades són plenes de vegetació, i el nivell dels terrenys que l'envolten és superior al de l'església, que queda enterrada uns dos metres i mig, fet que ocasiona greus problemes d'humitat.

Notícies històriques

Es tracta d'un monestir femení de l'orde del Cister, fundat el 1186 per la comtessa Dolça d'Urgell, vídua d'Ermengol VII. La vida del monestir es caracteritzà, en els anys posteriors a la fundació, per un augment constant de les seves propietats.

 L'església fou bastida entre finals del segle XII i principis del XIII.

Amb tot, les obres avançaren lentament, com ho proven les diferents obertures i motlluracions, que marquen el pas del segon quart del segle XIII (com la rosassa del braç esquerre del creuer) al, probablement, primer quart del segle XIV (la porta dels peus de la nau i la finestra gòtica que hi ha damunt seu).

 En tot cas, tot i tractar-se d'un monestir cistercenc, la seva arquitectura respon plenament a exemples romànics pròxims com el de Sant Ruf de Lleida.

Després de la mort de la comtessa fundadora, vers el 1210, la vida del cenobi s'esllanguí.

El 1219 empenyorà totes les seves propietats, inclòs l'edifici, que el 1350 se'ns diu que es trobava en estat ruïnós.

 El 1474 el Papa Sixt IV expedí una butlla que extingia el monestir de les Franqueses i l'incorporava al de Poblet. Les monges que hi restaven s'uniren a les de Vallverd (Tragó de Noguera), mentre que l'abat de Poblet disposà que alguns dels seus monjos passessin a residir a les Franqueses a fi d'establir-hi un priorat.

 A partir d'aquell moment les notícies dibuixen una davallada en la vida monàstica.

 El 1637 té lloc la venda de tots els molins que el cenobi posseïa a la ciutat de Balaguer, i a mitjan segle XVII només hi residien un o dos monjos per atendre l'edifici, que ja amenaçava ruïna.

 El final de la dependència de Poblet es produeix el 1700, any en què el noble Francesc Portolà de Balaguer comprà tot el conjunt.”

  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure d'una altra pàgina web de Patrimoni.Gencat – arqueologia, el següent text (Març 2016):

“ Descripció

Per arribar al monestir cal sortir de Balaguer per la carretera C-12 en direcció a Menàrguens, i passats 2 quilòmetre, hi ha una rotonda on cal agafar el trencant a l'esquerra, que ja indica la direcció cap a les Franqueses. Cal seguir la carretera durant 1 quilòmetre i agafar un camí de terra a mà esquerra que, poc més de 500 metres després, porta a l'antic monestir.

La fundació del monestir va lligada a la conquesta cristiana del sector meridional de la comarca de la Noguera, a finals s. XI - principis s. XII, i aquest serà lliurat a l'orde del Císter ja en un primer moment.

 El monestir assoleix la màxima esplendor durant el s. XIII, quan s'expandeix territorialment gràcies a les donacions, però a partir del s. XIV comença la seva decadència, i és cap al 1470 quan es decreta la seva supressió,

Del conjunt del monestir només resta en peu el temple, tot i que hi ha nombroses restes del que fou el cenobi. Poden observar-se per tot restes de murs i estructures entre les que destaquen el mur de tancament que envoltava el monestir, situat al S de l'església, i el celler, ubicat davant de l'actual porta d'entrada.

El temple és una construcció de planta de creu llatina coberta amb volta de canó de perfil semicircular al creuer i apuntada en la nau.

A l'interior d'aquesta es conservava, fins l'any 2004, una casa construïda, segons les fonts orals, al segle XVIII. La construcció d'aquesta casa, amb els corrals i dependències que l'acompanyaven, afectà fortament tant l'interior (el paviment, les parets, els estucs) com l'exterior del temple amb l'obertura de noves finestres i balcons.

La nau té tres arcs torals: el primer, de mig punt, és l'arc triomfal que descansa en columnes adossades a unes pilastres que arriben fins al terra de l'església i que presenten bases diferents.

 Els altres dos arcs torals són lleugerament apuntats, com la volta, i descansen sobre columnes adossades a pilastres que acaben a uns 2  m de terra en culs-de-llàntia.

Als peus de l'església, a la part més afectada per la casa moderna hi ha un arc rebaixat, acabat en culs-de-llàntia prismàtics, que devia suportar el cor.

Els braços del transsepte presenten volta de mig punt i són capçats per un absis semicircular a l'interior, que exteriorment s'inclouen en un cos prismàtic.

 Al braç nord hi ha un cos adossat format per dos arcs apuntats i un pilar central, amb cornisa a mode de teulada, segurament amb funció funerària.

 Al braç sud també hi ha un element funerari, però a la paret oest. Aquest té un arc apuntat motllurat amb boets i un guardapols decorat amb dents de diamant de quatre puntes.

 Possiblement aquests cossos funeraris són posteriors al temple original.

L'església conserva tres portes d'entrada.

La principal, en ús actualment i situada als peus de la nau central, sembla la més tardana. Es compon de tres arquivoltes llises amb boet a l'aresta i motllura de mitja canya seguida i boet que marca la separació d'arquivolta i pilar.

La segona porta situada al mur S de l'església, immediatament després del transsepte, sembla ser la que comunicava el claustre i l'església. Té dues arquivoltes, una de llisa i una altra amb bossell, i guardapols motllurat amb mitja canya.

 La tercera porta es troba al mur oest del braç nord i té una arquivolta llisa i una mena de guardapols conformat per una combinació de motllures en bossell, mitjacanyes i fi boet exterior.

L'edifici disposa de diferents obertures per permetre l'entrada de llum. A l'absis central hi ha tres finestres de doble esqueixada formades per arc de mig punt adovellat i en gradació interior amb arquivolta llisa; a cadascun dels murs orientals de les capells laterals s'obre una finestra d'esqueixada simple; al mur meridional del braç sud del transsepte s'obre una finestra de doble esqueixada; a la façana principal, sobre la porta, s'obre una finestra gòtica i, finalment, al mur de tramuntana hi ha una rosassa amb doble esplandit formada tant a l'interior com a l'exterior per cinc anells i guardapols.

L'any 2003 es va realitzar una primera intervenció en la que es va sondejar l'entorn i es va localitzar la necròpolis monacal i un porxo annex a la porta sud. L'any 2004 es va realitzar una segona intervenció per col·locar un tub de drenatge per sanejar l'interior del temple. Amb aquesta intenció es rebaixà dos metres el camp sud, a pesar d'estar dintre de l'entorn de protecció.

Finalment, al camp situat davant de la porta principal, a l'altre costat del camí es documentà en planta un forn ceràmic de planta quadrada, que està associat amb les darreres reformes del monestir.

L'any 2006 s' ha dut a terme una intervenció arqueològica que ha deixat al descobert les diverses dependències del recinte monacal, podent-se configurar així la planta general del recinte.

L'excavació al 2011 del test situat a l'ala oest del claustre del monestir ha permès recuperar un tram del mur M-21 i part del paviment de rajola d'aquesta part del monestir.

Malgrat que s'han pogut documentar en extensió, no s'ha pogut datar cap de les dues estructures. Per sobre del nivell d'ús del paviment es situava l'enderroc amb gran quantitat de ceràmiques de vaixella blava dels segles XVIII-XIX. Això reforça les dades obtingudes de l' historiador Monfar qui coneix el mal estat del monestir cap al 1650.

Durant el mes de maig de 2011 es va realitzar un control arqueològic corresponent a la realització d'una rasa per a poder passar cablejat elèctric per poder il·luminar l'interior de l'església, així com l'extracció d'un arbre mort a l'ala oest del claustre i el cobriment d'un forn ceràmic parcialment excavat.

En el transcurs de la realització de la rasa es va localitzar un mur format per tres pedres treballades, d'una llargada de 1,8m i una amplada de 0,3m. No s'ha excavat l'entorn i per tant es desconeix si hi ha més filades. Per altra banda, l'orientació d'aquest mur es troba alineat amb l'accés al claustre.

Estat de Conservació: Bo”


Altres: Entorn de l’ Església de Santa Maria de les Franqueses – Balaguer


 

Amplis espais oberts envolten aquesta edificació

 

A la vora de l’església hi trobem el Parc de la Poesia

 

Uns plafons disposats al costat del camí, exposen un munt de poesies

 

Altres informen de les característiques de la vegetació

 

Una altra visió del parc

 

Una altra vista de l’entorn


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: