Església de Santa Maria de Fonteta – Forallac / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Fonteta, entitat de població de Forallac, un municipi de la comarca del Baix Empordà (Girona), resultant de la unió dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac el 10/03/1977.

Època: Segle XI – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat als voltants.

Altres noms:

Accés – Visitada el 04/11/2016:

La trobarem al carrer de l’església.

Localització: N 41 57 01.1 E 03 03 26.7 – Altitud: 67 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):

“ Descripció

El temple de Santa Maria és d'una sola nau, coberta amb volta de canó.

La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb pilastres, fris i cornisa de tipus clàssic. Al seu damunt hi ha una rosassa.

 La capçalera és plana, i a la banda de migdia hi té el campanar, de base quadrada, obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló.

 La nau fou fortificada a finals de l'edat mitjana.

 L'absis romànic fou substituït el segle XVIII per un tram de volta amb llunetes, un creuer cobert amb cúpula sobre petxines i un absis carrat.

Notícies històriques

L'església de Santa Maria de Fonteta es troba situada al nucli del mateix nom.

Apareix documentada des del 1057 com a sufragània de Santa Maria de la Bisbal.

 És un temple romànic, probablement bastit el S.XI, amb moltes reformes posteriors.

 De la construcció medieval conserva la primitiva nau; la façana presenta una portalada renaixentista tardana; durant el S.XVIII es substituí el primitiu absis per una capçalera plana, i el campanar va ser bastit l'any 1755.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Forallac, el següent text (Novembre 2016):

“ És sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment.

L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on es va obrir una porta renaixentista i una rosassa.

 La volta de canó, arrebossada, deu ser la coberta antiga. És fortificada i la capçalera romànica va ser substituïda al segle XVIII per un creuer amb cúpula i un absis carrat.

 Les capelles són afegits posteriors i el campanar és del 1755. Al Museu d'Art de Girona (antic Diocesà) hi ha una creu de terme gòtic renaixentista procedent de Fonteta.”


  • I per reblar encara una mica més el tema, us oferim un text extret de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – Arqueologia (Novembre 2016):

L'església de Santa Maria de Fonteta, citada des de l'any 904, presenta diverses reformes que han desfigurat notablement el que devia ser el seu aspecte original.

 En iniciar-se les obres de restauració del conjunt, s'obriren dues grans rases a l'interior de la fortificació que posaren al descobert gran quantitat de pisa decorada i terrissa. Aquest fet va propiciar la realització d'una intervenció arqueològica.

Aquesta intervenció, realitzada entre els mesos de març i maig de 1992, intentà restituir cronològicament el seguit d'obres que s'hi veien a cop d'ull, així com recuperar l'estratigrafia greument malmesa per les rases modernes.

D'aquesta manera es va poder comprovar com s'havia conservat almenys part de la coberta de l'església primitiva, inclosa dins de la nau actual.

 Aquesta construcció original, de planta rectangular, amidava aproximadament 3 m. d'amplada per uns 6'50 - 7 m. de llargada.

 Aquesta església fou ampliada al llarg i ample en un moment no precisat. Sobre aquesta ampliació s'aixecà a mitjans del segle XV una fortificació quadrangular amb dos nivells d'espitlleres i una corsera a tot el voltant només parcialment conservada.

 La fortificació fou reformada novament cap a la primera meitat del segle XVII amb la construcció en el seu interior d'uns grans arcs adossats als murs. Aquests arcs suporten una coberta de volta alhora que inutilitzen algunes de les espitlleres anteriors.

Altres modificacions més puntuals del teulat i de la coberta d'aquesta fortificació poden datar-se a partir del segle XVII.

L'església pròpiament dita presenta reformes almenys des del segle XVI fins al XVIII.

El conjunt de materials arqueològics recuperats està format bàsicament per pisa decorada ( verd i manganès català, blau català i valencià, blau i daurat i reflex metàl.lic català de finals del segle XVI i començament del XVII) i per terrissa negra i vidriada que cobreix el període comprès entre els segles XV i XIX.

Aquest material aparegué dispers per tota la superfície de la fortificació i molt fragmentat, cosa que fa pensar que foren abocades amb la runa usada per terraplenar l'interior de la cambra i anivellar el sòl.

Entre els altres materials recuperats destaca una important sèrie d'objectes de bronze i ferro, una pinta de fusta datable al segle XV, una àmplia gama de vidres i pedres fogueres de sílex. També es van recuperar una quarantena de monedes de coure, majoritàriament del segle XVII encunyades a Vic, Barcelona i Cervera a nom de Felip III , Lluís XIII i Lluís XIV.”


 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: