Església de Santa Maria de Claret – Torà / Segarra

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Claret, petita entitat de població de Torà, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Amplia zona d'aparcament a l’entrada del llogaret.

Altres noms:

Accés - Visitada el 02/03/2012:

Senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions del llogaret.

Localització: N 41 49 13 E 01 27 52 – Altitud: 646 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2013):

“ Descripció

Edifici de planta rectangular, d'una sola nau i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada i culmina a l'est amb l'absis.

A la façana nord, hi ha l'entrada, amb arc adovellat de mig punt. A l'esquerra de l'entrada, hi ha un llarg banc de pedra. En aquesta façana a la part superior i veiem quatre obertures amb barana de fusta (segurament sigui una construcció posterior).

 A la façana sud, es troba adjunta amb Cal Fustegueres. Al mur oest hi ha un contrafort i un ull de bou, i culmina la façana el campanar d'espadanya de dues obertures, a sobre te un frontó on hi ha una petita obertura de mig punt.

A la façana est hi ha l'absis semicircular on hi ha una finestra d'una sola esqueixada.

 A l'interior un arc preabsidal obre la nau. Hi ha dues capelles a cada lateral. L'interior és arrebossat i pintat de blau.

 En un mur que rodeja l'església hi ha tres sarcòfags de pedra amb tapa. Els tres són molt diferents. El que ocupa la posició central duu esculpits tres escuts a la caixa i a la tapa, ben conservats; el segon té gravades una mena de circumferències que formen un curiós relleu i el tercer té els gravats bastant deteriorats.

Notícies històriques

Documentada ja l'any 1139, quan Bernat de Claret deixa a Santa Maria de Solsons la meitat del castell de Claret, la meitat dels homes que hi habitaven, la meitat de la dominicatura que hi tenien els antics senyors del lloc, la meitat del terme del castell, tant dels camps conreats com dels erms i l'església de Claret. També hi ha notícies de l'església els anys 1150, 1180 i el 1931 (*).”

(*) Creiem que aquesta darrera data, és errònia, o en qualsevol altre cas, fora de context.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

  • Castell de Claret, en aquest mateix lloc hi ha unes restes que se les identifica com l’antic castell de Claret.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.