Església de Santa Maria de Cererols – Súria / Bages

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Cererols, petit veïnat de Súria, vila i capital del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segle X – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant. Darrera restauració de que hem tingut notícia: 1991.

Les vistes des de Cererols, són esplèndides.

Altres noms: L'hem vist escrit de tots colors:

Accés - Visitada el  02/02/2014:

Circulant per la carretera C-55, Manresa - Solsona, en un punt (0) situat a 41 48 16.40 01 45 49.60, a tocar mateix del PK nº 44, prenem una desviació perfectament indicada per anar a Cererols.

A partir d'ara circularem per un camí de terra, perfectament transitable, fins arribar a l'esglesieta.

Després, és senzill localitzar-la, donades les reduïdes dimensions del llogaret.

Localització: N 41 49 07.20 E 01 46 04.60 – Altitud: 387 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):

“ Descripció

És una ermita de construcció medieval (principis), amb modificacions i elements afegits en èpoques posteriors.

 L'església està precedida d'un atri elevat creat per cobrir les sepultures que hi ha a terra. S'entra i ens trobem amb una sola nau de 12 metres (sense el presbiteri que està més elevat) per 4'37 m. Hi ha un arc triomfal que separa nau del presbiteri.

 L'absis conté tres finestres petites i pintures romàniques molt malmeses. La coberta és de volta (restaurada). El material utilitzat es el carreu.

 Portal romànic del s. XI. Situat en el que seria un lateral de l'església, presenta un arc de mig punt fet amb dovelles regulars . Tapiada des del s. XVII, moment en què s'allargà l'església.

 Pica baptismal de pedra amb una alçada d'1,5m . Presenta un peu quadrat llis, sense decoració i amb les cantonades aixafades. La pica està treballada ornamentalment tant en l'exterior com en l'interior amb un motiu de pètals com si fos una flor. A dins hi ha un disc amb una inscripció: les sigles de Crist i l'any 1598 La pedra presenta les empremtes del cisellat en un treball de resultat uniforme i polit.

Notícies històriques

Es el s. XVII el més actiu en lo referent a treballs en l'església. Durant aquest període s'allarga canviant la porta antiga (avui tapada i en un lateral) i afegint-hi l'atri.

Aproximadament l'any 1593, l'església canvià de culte: primer fou creada en honor de Sant Martí i a partir d'aquest any rendí tribut a la Verge.”


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):

“ Descripció

Ermita romànica, de 14 metres per 3'55 metres d'una sola nau amb volta de canó de 5'40 metres d'alçada.

Té absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt i coberta de volta de quart d'esfera.

 L'entrada romànica, amb arc de mig punt adovellat sobre imposta senzilla i arquivolta ressaltada a manera de guardapols, es troba, tapiada, al lateral esquerra.

Actualment presenta la porta als peus amb un gran porxo, d'uns set metres de llarg, datable en el segle XVII per les tombes de tres de les famílies de Cererols: Fàbrega (del 1688), Lladó (també del 1688) i Comes (del 1685).

 Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església. La nau és més alta que l'absis i presenta dos arcs torals, un que fa d'arc triomfal i un altre a un terç del cos. Entre tots dos arcs hi havia una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt a cada paret.

Al segle XVII a més de fer el porxo, es va elevar un campanar de torre amb una finestra a cada vent (el qual devia substituir la primitiva espadanya) i es va allargar la nau un terç més (AUTORS DIVERSOS, 1984) obrint-se a més un òcul (REGUANT, 1993D).

Hi ha una pica, datable, el 1598 amb decoració floral tant a l'interior com exterior. Es troba sobre una columna octogonal, que s'alça sobre una base quadrada (REGUANT, 1993B). S'han localitzat fins a tres capes de pintura sobreposades a l'absis, la més superficial de color blau uniforme, la segona presenta una decoració imitant cortinatges oferint un fris de semicercles de color ocre, que imita els plecs de la roba, de color vermell terrós. D'aquesta mateixa fase es pot veure la part posterior del cos rampant del lleó de sant Marc. Aquestes pintures semblen ésser un repintat posterior a l'època romànica, de la qual només es conservaria una ala de lleó de Sant Marc, feta en color rogenc i que formaria part de la primera fase de la pintura (REGUANT, 1993B). La darrera capa de pintura, de la dècada de 1990, va ser feta per Josep Sanz i Sala.

Observacions: El cementiri es trobava a la banda N de l'església, on hi havia la porta romànica i es va traslladar al costat S, quant es va fer el porxo. Les tombes familiars del porxo són molt profundes, segons informació oral de Francesc Fàbrega, i les darreres persones enterrades van ser dos germans de la família Lladó, morts quan la Guerra Civil de 1936-1939.

Història

La primera notícia de l'església és de l'any 1063 (AUTORS DIVERSOS, 1984).

 De 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Cererols (SITJES, 1990). De l'any 1327 és el testament de Ramon de Colomer, on es disposa que sigui enterrat al cementiri de Santa Maria de Cererols, deixant per a l'església dos sous. Després, el juliol de 1348, fa testament Guillem de Bosch en termes semblants pel que fa al cementiri i església (REGUANT, 1993B).

Semblava, per un document de 1674, que l'església havia estat dedicada a Sant Martí, segons Lladó (1993D), encara que tant el document ressenyat per Sitjes (1990) com els adduïts per Reguant (1993B) demostren amb certesa que l'advocació era a Santa Maria. De tota manera, sembla ser que hi havia una pintura dedicada a aquest sant datable al segle XIV (LLADÓ, 1993D).

 Es conserva la llibreta de comptes de la reforma de l'església que comença l'any 1638 i que pertany a l'arxiu Fàbrega, on s'anoten les despeses, així com un censal que es pagava al mas de la Roca de Castellnou del Bages (LLADÓ, 1993D).

 L'any 1639, essent obrer Joan Comas, es van fer les portes del cementiri i obres estructurals i d'arranjament interior (LLADÓ, 1993D). Aquestes obres continuen al llarg de la dècada dels quaranta del segle XVII.

 L'any 1649 varen encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures i vuit sous (LLADÓ, 1993D).

 L'any 1653 es va col·locar una campana a l'església (LLADÓ, 1993D). Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Pau Sunyer i el seu fill Josep (LLADÓ, 1993D), que són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures (REGUANT, 1988). El retaule, segurament era totalment obra dels Sunyer, els quals probablement només van aprofitar, de la obra de Generes, la imatge de la Immaculada ja que té una aire molt diferent de la resta de l'obra. Un altre element que sembla aprofitat és un petit relleu, que encara avui es conserva (SITJES, 1991). És un exemple típic del barroc del segle XVIII, constava de tres pisos amb imatges en fornícules, separades per columnes salomòniques. Tenia figures d'àngels, la Flagel·lació, l'Oració a l'Hort. Al pis intermig, la Immaculada (que ocupava el centre del retaule), flanquejada per Sant Pau i Sant Pere (que constituïen la part principal de retaule) i als extrems Santa Llúcia i Santa Àgata. Al pis superior, un Sant Crist Crucificat, Sant Joan i Sant Jaume o Sant Ramon Nonat. Tot va ser cremat l'any 1938 i només es va salvar el tros de predela, corresponent a Jesús resant a l'Hort, tema que no lliga amb la iconografia de la resta del conjunt (SITJES, 1991), que es coneix per fotografia antiga (REGUANT, 1993B).

 Els anys 1685 i 1693 en visita pastoral del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, es desprèn que el mobiliari litúrgic era pobre i estava força deteriorat pel que dit bisbe mana es facin arranjaments i reformes i s'adquireixin determinats ornaments, el mateix que en la del bisbe Santjust el 1711 i el bisbe Marimon el 1742. L'any 1907 es van fer obres de millora a l'església i es va fer daurar l'altar (LLADÓ, 1993D).

 Finalment, l'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).

Notes de conservació: Restauració abusiva de les pintures”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.