Església de Santa Cristina – Corçà / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al paratge de Santa Cristina, en terrenys de Corçà, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època:  Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms: En aquesta pàgina de Patrimoni.Gencat, es nombrada com a església, esglesiola, capella i ermita de Santa Cristina.

Accés – Visitada el 01/10/2016:

Circulant per la carretera GIV-6701 – (Corçà / Monells ) i circulant en aquest sentit, en un punt situat a 41 58 53.3 03 00 31.0 , a tocar de la fita del PK nº 12, abandonem aquesta via per una sortida a mà esquerra, que tot i que no està indicada, l'esglesieta ja és perfectament visible.


M A P A del recorregut - Tot i que no ho reflexa aquest mapa de Google, des de la carretera i fins a l’església, es discorre per un camí de terra perfectament transitable. Hem aparcat al davant.


Localització: N 41 58 51.4 E 03 00 34.6 – Altitud:  41 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):

“ Descripció

Capella aïllada en mig de camps propera a la vila de Corçà.

 L'edifici és d'una nau amb absis semicircular aprofundit o lleugerament ultrapassat. La nau posseeix volta apuntada, l'arc triomfal és de mig punt i la volta de la capçalera de quart d'esfera.

 La porta del frontis és d'arc de mig punt adovellat i al mur meridional n'hi ha una altra amb llinda. Les finestres són de biaix simple vers l'interior.

L'aparell és de carreus grans i força ben escairats. La planta de l'absis ve donada per l'existència d'un basament d'una capçalera més antiga, probablement de ferradura, que es conserva en una alçada de 2,3 m aproximadament i segueix un curt tram a l'inici d'ambdós murs laterals de la nau. Es diferencia de la resta de l'edifici per l'aparell rústec, de còdols i pedres només desbastades.

A ponent es conserva la base de l'antic campanar d'espadanya desaparegut.

Notícies històriques

No s'han publicat notícies documentals sobre aquesta ermita de Santa Cristina de Corçà, que es troba a poca distància del marge esquerre del Rissec, entre les poblacions de Monells i Corçà, aïllada entre camps de conreu. És construïda sobre restes d'edificacions romanes que són evidents al petit monticle on es dreça la capella.

L'esglesiola romànica abandonada fins que recentment ha estat objecte d'obres de consolidació per par dels serveis de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona; les obres s'inauguraren l'any 1983.

Durant aquesta actuació es posaren al descobert restes de les dites construccions romanes, darrere i als costats de l'absis; han estat novament colgades sense haver-s'hi efectuat excavacions arqueològiques.

 Encara es veuen en aquest lloc alguns gran carreus de gres i fragments de peces de pedra, així com bocinalla de ceràmica, tot d'època romana. Alguns dels materials pertanyen al segle I dC.

Al Museu d'Art de Girona s'exposa el retaule gòtic del segle XV dedicat a Santa Cristina, considerat obra del pintor anònim dit "Mestre d'Olot", procedent d'aquesta capella. Abans del seu trasllat a Girona s'havia guardat a la parroquial de Corçà.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Corçà, el següent text (Octubre 2016):

“ El document més antic que dóna notícia de l’ermita de Santa Cristina data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment d’aquesta petita capella d’estil romànic.

 Construïda entre Corçà i Monells, prop del Rissec i al costat del Torrent que porta el nom, l’ermita s’alça damunt d’una construcció romana.

 Durant l’ excavació duta a terme el 1981 també s’ hi varen trobar fragments de tegulae, àmfores, ceràmica comuna i dues peces de grans dimensions que podrien pertànyer a una premsa d’ oli o de vi. Tot fa pensar que l’edificació ja existiria al segle I d.C.

La capella té una sola nau de planta rectangular i absis en forma de ferradura.

 La base de l’absis és del segle X i la resta de l’edificació pertany al segle XII.

 Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l’obra del segle XII.

La porta principal es troba a la façana occidental formant un arc de mig punt amb grans dovelles; a la paret sud hi ha una altra porta de forma rectangular.

 A l’interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d’obra.

 La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 Durant molts segles la capella va guardar el retaule gòtic de Santa Cristina, obra del Mestre d’Olot, actualment exposat al Museu d’Art de Girona."


  • Referit a aquest retaule gòtic, a la pàgina web de l’Ajuntament de Corçà, hi apareix la següent informació – (Octubre 2016):

"El retaule de Santa Cristina

A dos quilòmetres de Corçà, al costat esquerre de la carretera que va fins al poble de Monells, hi ha la capella de Santa Cristina edificada durant el segle XIII. L’interior d’aquesta església romànica estava decorat amb un retaule, dedicat a la santa, que va restar-hi fins que a l’any 1904 el bisbe de Girona, Tomàs Sivilla i Gener, va ordenar el seu trasllat a la parròquia de Corçà. Anteriorment, Eusebi Coromines , polític i periodista fill de Corçà, ja havia denunciat al diari La Publicitat el perill que l’obra acabés venuda i traslladada a l’estranger. Ara el retaule es conserva al Museu d’Art de Girona.

El retaule de Santa Cristina és una pintura al tremp sobre fusta. L’autor va utilitzar pigments, aigua i un aglutinant com pot ser ou per realitzar l’obra a la segona meitat del segle XV. S’atribueix aquest retaule a l’anomenat Mestre d’Olot Miquel Torell. La peça és gairebé complerta, només li falta el voladís que la coronava i que es coneix com a guardapols. El conjunt de 264×185 cm, està dividit en tretze quadres de diverses mides.

La imatge de la santa ressalta dreta al centre del retaule, davant d’un setial amb un fons de columnes decorades i coronades amb unes figures. Santa Cristina era filla del governador de la ciutat de Bolzena, al centre d’Itàlia. Convertida de jove al cristianisme, es va negar a seguir la religió politeista romana i va fer fondre tots els ídols de plata i or que es guardaven a casa seva per ajudar als pobres.

L’autor del retaule representa a la santa portant la palma del martiri a la mà dreta i aguantant amb l’esquerra un llibre obert. Vesteix una túnica brodada d’or amb incrustacions de metalls preciosos i pedreria. Per sota la túnica surt un dels peus calçat amb una sandàlia. La imatge presenta un aspecte greu, seriós, amb els cabells recollits enrera i una corona al cap. El fons és daurat amb decoració geomètrica .

A la part superior i central del retaule el pintor hi va representar el Calvari: Crist crucificat al centre amb uns braços desproporcionats, a l’esquerra la Verge Maria, Maria Magdalena i dues dones més, i a la dreta Sant Joan amb un grup de soldats

Les altres dues taules verticals estan dividides en tres parts, cadascuna representa una escena del martiri de la santa. A la part superior dreta, Santa Cristina és flagel·lada; al quadre del centre és llançada al llac amb una roda de molí penjada al coll; al costat la veiem en el seu baptisme i al tercer, la jove està dins una olla d’oli roent mentre dos personatges van atiant el foc. La taula de l’esquerra explica com la santa és introduïda dins un forn , just a sota la pintura la mostra lligada a una creu en forma d’aspa, amb els botxins arrencant-li els pits amb garfis i, a la part inferior, la santa està lligada a una columna mentre la travessen amb sagetes.

A la base del retaule, dividida en cinc compartiments, s’hi presenten més escenes de la vida de la santa. Les de l’esquerra del retaule mostren com destrossa els ídols i també com instruïa les seves donzelles en la fe catòlica. A la dreta reparteix ajuda als pobres i rep la primera flagel·lació. Finalment, la imatge de l’ Ecce Homo presideix el centre amb els símbols de la Passió: el gall, la llança, els claus, les esponges, i els assots."


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: