Església de Sant Urbà de Montsonís – La Foradada / Noguera

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Montsonís, entitat de població de La Foradada, poble i municipi de la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Aparenta un relatiu bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament al davant mateix. Hi ha un petit cementiri al costat. Boniques i extenses vistes als voltants.

Altres noms: Església de Sant Urbà de Montsonís / Sant Pere de Montsonís / Antiga església parroquial de Santa Maria - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 18/03/2016:

Senzill de localitzar: A la part més alta del turonet que presideix aquesta contrada. Una mica més a baix d'aquesta església, hi trobarem el ---> Castell de Montsonís i l'Església parroquial de Santa Maria de Montsonís, antiga església del castell de Montsonís.

Localització: N 41 53 12.2 E 01 01 19.4 – Altitud: 403 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):

“ Descripció

L'antiga església parroquial de Montsonís s'emplaça en el vessant sud-est d'un turonet que domina el poble des de l'oest. En el vessant nord-oest del mateix turó hi ha ubicat el cementiri actual.

Es tracta d'un edifici aïllat que consisteix en una església d'una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent i l'accés a la façana nord.

 La orientació de l'edifici segueix la norma romànica de disposar la capçalera a llevant però, en haver d'adaptar-se a l'orografia difícil, l'orientació real és d'est-sud-est a oest-nord-oest.

 L'aparell constructiu és de carreuó de gres ben escairat però sense polir, disposat ordenadament en filades uniformes i regulars, característica que palesa les formes constructives característiques entre els segles XI i XII.

Les façanes són totalment llises, la teulada a doble vessant amb el carener longitudinal i coberta amb lloses irregulars de pedra que deixen un ràfec senzill i sense ornamentació.

La façana nord conté l'únic accés a l'edifici, en forma de porta d'arc de mig punt de grans dovelles regulars.

Al centre de l'absis s'obre una finestra senzilla d'arc de llinda i una sola esqueixada. A l'exterior, l'absis té un alt sòcol que recorda la solució similar de l'absis de Santa Maria del Salgar.

L'interior es resol amb una volta de canó, que enllaça amb l'absis mitjançant un deforme arc presbiteral, que no es reflecteix en planta.

La resta d'elements constructius hi van ser afegits tardanament: A l'esquerra de la porta es va afegir una capella lateral en què actualment s'hi obre un gran finestral d'arc de mig punt.

A la façana de ponent es va adossar el campanar de torre, de planta quadra i amb quatre ulls d'arc rebaixat. L'aparell constructiu, més regular, de l'angle sud-oest delata una reconstrucció posterior.

Els dos contraforts a la façana meridional també s'hi afegiren tardanament per tal d'intentar evitar la ruïna de l'edifici.

A finals del segle XVIII aquesta església fou abandonada i fou substituïda com a parròquia per l'església barroca de Santa Maria del Castell (núm. 22226).

 A mitjans del segle XX la volta es trobava esfondrada i el campanar només conservava la cara nord.

A finals del segle XX, sota titularitat municipal, va ser restaurada, consolidada i rehabilitada per a fer la funció de local social del poble.

Notícies històriques

A la fi del s. XI el castell de Montsonís pertanyia als vescomtes d'Àger, hereus d'Arnau Mir de Tost.

 El 1131, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera féu donació del castell i el seu terme a l'abadia de Sant Pere d'Àger.

La subjecció de la parròquia de Montsonís a Sant Pere d'Àger es confirma el segle XIV, quan apareix esmentada sota l'advocació de Sant Pere, i perdurà fins a finals del segle XVIII, quan el 1783-84 encara consta com a dependència de l'arxiprestat d'Àger.

 El 1787, data del portal de la veïna església barroca de Santa Maria del Castell, es degué abandonar aquest temple romànic.

El desús el va gairebé convertir en ruïna fins que en els anys 80 del segle XX foren reconstruïdes les parts esfondrades, consolidats els murs existents i, edifici, rehabilitat per a l'ús públic com a local social municipal.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: