Església de Sant Feliu de la Vall d’Aguilera – Castellolí / Anoia

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Castellolí, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Anoia (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Presenta un bon aspecte. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants. Es pot fer una completa volta de circumval·lació als voltants de l'edificació. Hi ha un cementiri al costat.

Altres noms: Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 13/09/2013:

Havent localitzat des de casa aquesta edificació, i havent determinat les coordenades de situació, amb l'ajuda de Google Maps, hem introduït aquestes dades al nostre navegador, amb el resultat de que hi hem arribat, però això si, aquesta vegada, amb una mica d'enrenou, donada l'existència en aquestes contrades de l'autopista A-2, i l'antiga carretera N-2.

Un petit error d'interpretació de les instruccions, ens ha comportat fer una considerable volta, fiats en el nostre navegador, però que finalment ens ha portat al lloc desitjat.

Localització: N 41 36 24.27 E 01 41 0.59 – Altitud: 423 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):

“ Descripció

És un petit edifici romànic, d'una nau, amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes però cobert per un arrebossat, molt modificat a mitjans del segle XIX.

 L'absis és de pedra local, està molt reconstruït però conserva, a part de les arcuacions llombardes, una finestra de gran profunditat a la part exterior dreta; seria potser simètrica a un altre desapareguda quan es va adossar el cementiri a l'esquerra de l'església. El sostre és de teules.

Notícies històriques

Era una antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç. També surt citada com de "Sant Pere i Sant Feliu" i és esmentada des de principis del segle XI als cartularis de Sant Cugat, monestir del qual fou possessió. Centrava una caseria dispersa (tenia 9 cases el 1685).”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Anoia : Veure en un mapa més gran.