Església de Sant Climent – Gréixer / Cerdanya

No votes yet.
Please wait...

F O T O S 


 

I T I N E R A R I 


Situació: A Gréixer, entitat de població de Ger, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés – Visitada: 26/10/2018.

La trobarem al carrer Major, a les afores de Gréixer. Aparcament als voltants.

0Punt d’inici: 42 24 42.1 01 49 29.9

1 - Localització: N 42 24 46.0 E 01 49 28.0 – Altitud: 1.346 m.


M A P A d'aquest petit recorregut.


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2018):

“ Descripció

La manca de trets característics i els canvis que ha experimentat aquesta església, fan que sigui un exemplar molt complex d'interpretació confusa que malgrat tot es pot datar al segle XII

L'edifici és compost d'una nau rectangular capçada per un absis trapezial, amb una sagristia adossada al costat de migdia i un campanaret de torre, tot construït amb pedra esquistosa fosca, disposada en filades horitzontals i irregulars.

No hi ha cap altra finestra que un ull de bou al frontispici i una petita obertura a la sagristia.

No es veuen, de fora estant, panys de paret apedaçats o diferents de la resta de l'edifici, la qual cosa dóna una sensació força unitària.

El parament interior de les parets de la nau és atalussat i la cobertura és una estructura de fusta, amb lloses de llicorella damunt.

 Es pot dir que l'església actual és el resultat de diverses reformes de diferents èpoques

Les mides i proporcions de l'església corresponen amb les construccions alt-medievals locals.

 El gruix de les parets, la porta a migjorn i la seva situació amb relació a la longitud de la nau, els bancs laterals per seure la gent i, finalment, la mateixa porta amb escultures són indicis de la manera romànica de construir.

 L'absis actual deu ser una modificació relativament moderna, de la mateixa època de la sagristia i de la torre campanar.

La porta és coronada per un petit arc de mig punt de pedra picada amb l'aresta aixamfranada i amb uns petits relleus.

 Aquest arc sembla que originàriament era compost per quatre dovelles estretes i corbades, de pedra vermellenc, però en el lloc corresponent a la segona ara n'hi ha dues de més curtes de pedra de color clar.

 Les portes són subjectades per una polleguera i un ganxo de pedra a la part superior, on encaixen i giren els banyots dels batents de fusta, que encara conserven tres ferramentes originals, no acanalades. 

El més destacat de l'edifici des del punt de vista de la decoració escultòrica és la porta romànica, estreta, situada a migdia, de marbre d'Isòvol, amb un arc de mig punt que té una motllura còncava adornada amb caps, alguns amb barba, i una sèrie de boles.

 La primera dovella de l'esquerra conté un cap barbut, posat longitudinalment segons la circumferència, i una mitja bola.

 Cadascuna de les dovelles curtes que hi ha a continuació mostren un capet amb abundosa cabellera, baba i bigoti, posats en el sentit de la circumferència però en alternança.

 Els dos caps de la tercera dovella estan disposats radialment , de manera que unes cares són més amples que les altres.

 A l'última dovella hi ha dues mitges boles, i així mateix a les impostes.

 Un dels caps porta banyes i treu la llengua i possiblement vol representar el dimoni. 

Un anitpendi  (?...) amb el pantocràtor al centre procedent d'aquesta església es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.  

Notícies històriques

La parròquia de Gréixer és esmentada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell de l'any 819, document que es considera escrit a finals del segle X.

Es sap que el 20 d'abril del 888, el comte Guifré, al construir el cenobi de Santa Maria de Ripoll, va fer donació al mateix del poble i església de Gréixer.

A la fi del segle XII, costa que el clergue de Gréixer hagué de pagar un rescat de 20 sous als càtars d'Arnau de Castellbó i del comte de Foix, cosa que vol dir que Gréixer fou visitat per les seves hosts.

El poble de Gréixer fou cremat per G. Blanc. R. De Sant Sadurí i G. D'aragall i alguns altres cavallers vers el 1261.  R. De Pompeia, veguer de la Cerdanya i el Conflent, absolgué als incendiaris el mes de febrer del 1261. Possiblement l'església també patí aquesta crema.

L'església fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona que inspeccionaren les parròquies del deganat de Cerdanya entre el 1312 i el 1314.

 Actualment és sufragània d'All. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: