Ermita de Santa Margarida – Vilobí d’Onyar / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al paratge conegut com a veïnat de Santa Margarida, en terrenys de Vilobí d’Onyar, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés – Visitada: 10/02/2017.

El camí que detallarem a continuació, és el mateix que hem fet servir per anar primerament al Mas Alrà i a la Capella del Mas Alrà, i que ara son objectius de visita opcional, doncs per anar a Santa Margarida, no cal arribar-hi. 

El punt d’inici d'aquesta visita ha estat un lloc (0) - (41 53 09.6 02 44 28.4),  quasi a les afores de Vilobí d’Onyar, a la confluència dels carrers que a Google Maps s'identifiquen com a Plaça i carrer de Santa Margarida, on hi ha una rotonda que abandonarem per una de les sortides, seguint les instruccions d'un indicador: Santa Margarida i Cementiri.

Abans d'arribar al Mas Alrà, trobarem a mà dreta (1) una sortida indicada (41 52 46.4 02 45 10.1) per accedir a l'Ermita de Santa Margarida, cap a on ens dirigirem.

 Fi de la coincidència de l’itinerari que mena a les edificacions citades.


Tot seguit creuarem la carretera C-25 travessant un pont per sobre. A la sortida, en un curt espai de temps efectuarem successivament les següents maniobres:

 (2) A 41 52 30.6 02 45 05.5 – Girem a mà esquerra i tot seguit, a mà dreta.

(3)  A 41 52 27.6 02 45 06.5 – Girem a la dreta

(4)  i tot seguit, de nou a mà dreta. - (41 52 26.3 02 45 04.4), fins plantar-nos al davant d'unes escales (5)  - (41 52 26 2 45 4) amb baranes de fusta que permeten accedir a l’església en breus instants.

Aquesta darrera part del camí, no és visible al mapa de Google, al discórrer entre mig dels arbres.   

Hem aparcat al peu d'aquestes escales.

Totes aquestes operacions no són gens difícils, com veureu en el següent mapa que hem preparat per aclarir el tema, tot i que la imatge que ofereix en aquest cas Google Maps, no és precisament aclaridora, que diguem, doncs les imatges de creuament de l'autopista, no estan ben ajustades, es solapen. 

Localització: (6) - N 41 52 26.4 E 02 45 01.4 – Altitud: 136 m. aprox.


La introducció de les coordenades en un mapa de Google, comporta l'emissió automàtica del següent

M A P A del recorregut:


Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2017):

“Descripció

És una capella de tradició romànica pertanyent a una tipologia arquitectònica pròpia de finals del segle XII i principis del XIII.

 Consta d'una sola nau amb planta rectangular, sense absis diferenciat. 

La façana, orientada a ponent, del segle XVII té un portal adovellat flanquejat per dues finestres quadrangulars amb les dates inscrites a les llindes de 1665, una d'elles amb un motiu ornamental de fulla de roure.

Al costat de la porta trobem una pica de pedra encastada.

Sobre l'entrada s'alça el campanar d'espadanya construït amb rajol que actualment no té campana. Està precedida d'un ampli porxo amb coberta a dues aigües sostingut per pilars de pedra

A la façana de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada més ampla de fora que de dintre.

La façana de migdia mostra una altra finestra de doble esqueixada, de la mateixa amplada a l'interior que a l'exterior i col·locada a un nivell més baix que l'altre. Al seu costat hi ha una fornícula rectangular.

Al mur de ponent, prop de l'accés hi ha un sarcòfag de pedra amb el relleu d'una creu.

 La nau és coberta d'una sola tramada amb una volta de canó lleugerament apuntada, que a l'interior deixa veure les marques de l'encanyissat.

Tant a l'interior com a l'exterior l'aparell és vist, fet amb carreus força regulars, de mida bastant petita, formant filades perfectament horitzontals alternades amb trossos de teula, units amb morter de calç. La coberta és de teula àrab.

De l'interior de l'ermita cal destacar la creu d'altar i els canelobres. La creu d'altar és una peça de ferro d'uns 30 cm d'alçada amb un Santcrist molt esquematitzat i estilitzat, encastada sobre un peu de fusta format per un fragment de tronc cilíndric natural. El revers té unes línies cisellades que recorren els dos braços de la creu.

Els dos canelobres són dues peces escultòriques iguals d'un metre d'alçada. Estan formats per tres peus de secció quadrada acabats en una peça cilíndrica per contenir les tres espelmes. A mitja alçada, una amalgama de barres de ferros verticals uneixen els tres candelers.

Notícies històriques

L'ermita de santa Margarida és citada per primer cop l'any 1094. La façana va ser refeta al segle XVII.

Al llarg de l'any tenien lloc diferents romeries que el bisbe de Girona va suspendre el 1758. L'any 1947 es fa la restitució del culte i el trasllat de la nova imatge.

Tenia un important retaule de la primera meitat del segle XIV. És tracta d'un políptic de pintura al tremp sobre fusta. De les cinc taules la central representava el Calvari (la crucifixió, la Verge i sant Joan) i un cavaller i una dama, ala part inferior. Les altres vuit escenes , dues per taula, mostren la llegenda hagiogràfica de Santa Margarida.

Inicialment va ser fet per una capella de la catedral de Girona, però ens consta que l'any 1564 ja no hi era. Del segle XVI fins a principis del segle XX estava a l'ermita de santa Margarida des d'on fou traslladat a l'església de Sant Esteve de Vilobí.

 Finalment, l'any 1936 va desapareixer en l'incendi de la parròquia.

El 1963 l'Agrupació de Santa Margarida va impulsar-ne la restauració i es van fer les obres sota la direcció del Dr. Oliva i Prat. Es va consolidar i repicar el parament i es construí un nou altar. L'altar va ser consagrat l'any 1962 i era obra dels escultors gironins Francesc Torres Monsó i Domènec Fita. En la restauració es van aplicar les directrius renovadores del Concili Vaticà II d'austeritat i senzillesa, alhora que es va traslladar la imatge de la santa.

El porxo ha estat restaurat l'any 1999.

Actualment del conjunt format per la taula d'altar, obra de Domènec Fita, la creu i els dos canelobres, de Francesc Torres Monsó, només en queden les peces de ferro i ha quedat força desvirtuat. La taula d'altar era una peça de fusta molt senzilla de forma cúbica que el rector de Vilobí va transformar encastant-hi uns relleus de pedra al frontal trobats a l'església parroquial de Vilobí d'Onyar. “


 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: