Ermita de Sant Just i Sant Pastor – La Cellera de Ter / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de La Cellera de Ter, vila i municipi de la comarca de La Selva (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el  14/12/2013:

Segurament aquest serà un d'aquells casos en que és més senzill captar ràpidament el recorregut de l'itinerari, a través d'un cop d'ull al mapa de Google que tot seguit facilitem, que una explicació detallada,

Però en qualsevol cas, potser tampoc no estarà de més, facilitar-la també.

Dins de La Cellera de Ter, quasi a les afores, ens hem dirigit a un punt (0) d'una carretera situada a 41 58 28.35 02 37 11.09,  que al mapa de Google apareix senyalitzada com C-63, tot i que nosaltres creiem que es deu tractar de “l'antiga”, doncs aquest vial, actualment, i tal i com es veu al mapa, passa per fora de La Cellera.

En qualsevol cas, hem de trencar per la sortida que hi ha en aquest lloc,

 i seguir per un camí asfaltat les indicacions d'un cartell que assenyala per anar a Sant Just i Sant Pastor.

Tot seguit girarem a l’esquerra.

A continuació girarem a la dreta (1) (41 58 32.53 02 37 13.92) (Recte aniríem a parar a Can Coll), travessarem per un pont (2) (41 58 36.25 02 37 20.33) la carretera C-63 i a la sortida continuarem per l'esquerra, circulant una estona en paral·lel a la C-63, fins trobar una altra sortida (3) a la dreta (41 58 43.59 E 02 37 06.72), indicada, per on seguirem, fins arribar a un lloc (4) situat a 41 58 54.07 E 02 37 16.64, on deixarem el cotxe aparcat a l'ample voral que hi ha aquí, i ens disposarem a fer a peu, els darrers 100 metres que en separen de l’'sglésia.

Seguint les instruccions del darrer cartell, pugem un petit marge situat a l’esquerra de la carretera, i sortim a un ampli camp de conreu. Pel voral dret hem de caminar en direcció al fons, on es veu un marge de pedra.

Al darrere, protegida per uns arbres que ben poques vegades li deuen permetre gaudir de la llum directa del sol, trobarem la petita ermita.

El recorregut total, sempre per asfalt, menys el tram final, haurà estat d'uns 1100 metres aproximadament.

Localització: N 41 58 59.30 E 02 37 14.88 – Altitud: 171 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):

“ Descripció

Edifici d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular i sagristia afegida al vessant sud.

 La coberta és de doble vessant a laterals i l'interior és de volta de canó apuntada reforçada amb un arc toral. El conjunt està format per un recinte murat que conté, a la part nord, una paret alta que forma part d'un antic porxo ja desaparegut.

 Entre migjorn i ponent un mur delimita el que fou el cementiri i l'atri porxat d'accés al temple. Tota l'edificació està sostinguda, al vessant nord, per un aterrassament i per un seguit de tres contraforts.

 L'entrada està a ponent i compta amb un portal adovellat de mig punt i una finestra a la seva dreta. Destaca de l'ermita el gran campanar de cadireta format per dos ulls amb arc de mig punt i coberta de teula a doble vessant. Al campanar s'hi accedeix per un contrafort que hi ha al costat meridional.

 A l'interior hi ha dos bancs de pedra que ressegueixen els murs laterals. A l'exterior, a la façana principal, també hi ha bancs.

Notícies històriques

Es tracta d'una església romànica, probablement del segle XII, amb una construcció rural senzilla relacionada amb el monestir d'Amer.

Tot i que les primeres referències escrites són de 1364, pel tipus de construcció es pot datar d'uns segles anteriors. Reforça aquesta idea l'anàlisi de l'advocació als sants Just i Pastor, màrtirs del segle IV i de tradició visigòtica. Durant el segle XV, amb els famosos terratrèmols de 1427, va quedar malmesa i fou reconstruïda parcialment. L'existència dels contraforts de la seva part nord poden estar relacionats amb els desperfectes dels terratrèmols del segle XV.

 El 1480 sembla que s'inaugurà un nou altar dedicat a Sant Sebastià. Durant el segle XIX es va afegir una sagristia al costat meridional. En una de les finestres hi ha una llinda de pedra sorrenca datada de 1801.

 L'ermita va servir, durant la Guerra del Francés (1809-1814), com a cementiri. Sembla que l'entrada original era a la banda sud, com es pot observar a l'interior de la nau a l'alçada del contrafort exterior de la part meridional.

 El poble la tenia en gran estima i els seus sants eren advocats en temps de greus sequeres. S'hi anava en processó per demanar el do de la pluja i, durant l'any, en temps de la Pasqua, s'hi anava en representació dels diferents sectors socials del poble. El dia de l'aplec s'hi ballaven sardanes.

 Actualment l'aplec es celebra el dilluns de Pasqua al matí i s'acaba amb una truitada popular. També s'hi fa una trobada, anomenada l'Aplec de Tardor, el dia 6 de desembre.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.