Col•legiata de Santa Maria de Castellbò – Montferrer i Castellbò – Alt Urgell

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Castellbò, entitat de població del municipi de Montferrer i Castellbò, situat a la comarca de l'Alt Urgell (Lleida).

Època: “L’església de Santa Maria és un edifici d’influència encara romànica, bé que de transició al gòtic, d’un segle XIII avançat.” – (Enciclopèdia Catalana).

Protecció: BCIL - (Wikipedia).

Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 24/05/2011:

Arribem al lloc de Castellbò i aparquem el cotxe en una petita placeta, situada a l'entrada mateix de la població ( N 42 22 25.14 E 01 21 30.10), i ja a peu ens disposem a passejar pel poble seguint una indicació que ens guia cap a la Col·legiata de Castellbò i el recinte medieval, caminant pel carrer Major.

Localització: N 42 22 30.78 E 01 21 21.01 – Altitud: 815 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):

“ Descripció

Es tracta d'una església d'una sola nau i tres absis a la capçalera. En aquest edifici es distingeixen clarament les diferents etapes constructives.

Els tres absis són d'estil romànic, mentre que la nau ha estat modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives.

 A la façana trobem els vestigis gòtics més rellevants, la portada és d'arcs apuntats en degradació, amb dues columnes per banda amb capitells de fulles llises que sostenen les arquivoltes.

 Destaca el treball de forja de la porta, de tradició romànica. La façana culmina amb un campanar d'espadanya.

L'església col·legiata de Castellbò ha estat restaurada en diverses ocasions. A mitjan segle XX es va fer una intervenció que va donar a l'interior un cert aire neomodernista. En la dècada dels seixanta el bisbat d'Urgell va haver de fer una actuació d'urgència per assegurar l'estabilitat de l'edifici. Al 1996 es va haver de reforçar un mur lateral.

Notícies històriques

En els primers documents en què apareix esmentada la vila de Castellbò se l'anomena Casetll-lleó (Castro Leonis). És a partir de mitjan segle XI que ja la trobem amb la denominació actual, Castellbò (Castriboni o Castrobono).

Capital històrica del vescomtat del mateix nom, Castellbò va arribar a ser cap i casal d'un extens territori que comprenia les valls de Sant Joan, Pallerols, Aguilar, Cabó i Adraén, a més de les possessions pallareses a la vall Farrera i la vall d'Àssua i viles tan importants com Castellciutat, Organyà, Coll de Nargó i Gerri de la Sal, sense oblidar el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.

 L'any 1208, Ermessenda, filla d'Arnau de Castellbò, es casà amb el comte Roger Bernat II de Foix de manera que el vescomtat de Castellbò passà a integrar-se al comtat de Foix, un dels més importants d'Occitània, fins que l'any 1548 fou incorporat a la corona de Catalunya-Aragó.”


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana, el següent fragment de text (Agost 2013):

Pel que fa a l’aspecte monumental de la vila, es destaquen l’església col·legiata de Santa Maria i el casal que hi ha al costat, amb finestrals gòtics, que devia ser l’antiga casa prioral.

 L’església de Santa Maria és un edifici d’influència encara romànica, bé que de transició al gòtic, d’un segle XIII avançat. Té una gran nau, modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives, que acaba amb un gran absis iabsidiola més ensota.

Es destaca a la façana de ponent la porta, d’arcs apuntats en gradació, amb dues columnes per banda, amb capitells de fulles llises que sostenen unes arquivoltes. La porta guarda la ferramenta d’ornamentació de tradició romànica.

 Sobre la porta hi ha un fris recte amb boles i dos caps i més amunt un ull de bou ornat al seu voltant amb mitges boles.

 És típic l’ample campanar d’espadanya amb què acaba el mur de la façana, que té al capdamunt un petit campanar de dos pisos d’arcs, dos a la part inferior i un a la superior.

 L’església fou restaurada pels volts del 1955 amb un gust neomodernista a l’interior, per tal com es trobava en estat gairebé ruïnós.

La col·legiata de Santa Maria fou erigida pel papa Eugeni IV el 1436 a l’església parroquial de Santa Maria de Castellbò. Fou dotada, entre altres béns, amb les rendes de l’extingida abadia benedictina de Santa Cecília d’Elins (les monges de la qual havien estat acollides a la vila per la vescomtessa Gueraua el 1383, i fins i tot els fou bastida una casa).

 Sembla que el clero local es resistí de moment a l’erecció de la col·legiata, però aquesta es va organitzar a partir del 1444 i els seus priors s’anomenaven d’Elins-Castellbò. El prior, com a posseïdor dels béns de l’antic monestir d’Elins, era senyor jurisdiccional de l’antiga vall d’Elins o de Pallerols, que comprenia els pobles de Pallerols, Cassovall i Saulet.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Urgell : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants per visitar:


Castellbò

  • A la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana, es diu de Castellbò, entre altres coses, les següents (Agost 2013):

“ La vila de Castellbò, amb 94 h el 2001, es troba en un lloc engorjat, a 802 m d’altitud, entre el serrat de la Borda (1 150 m) i els estreps de Roca Redona.

Lloc de pas obligat pels antics camins que comunicaven la Seu d’Urgell amb el Pallars Sobirà, la vila és enfilada en un replanet del puig on hi ha les ruïnes de l’antic Castell de Castellbò, que fou aterrat per ordre de Ferran el Catòlic el 1513 (la capella de Sant Pere i Sant Francesc del castell s'enderrocà segles més tard).

Explica el Spill del 1519 que la vila era murada i que tenia dues torres, la del Serrat i la de Malbec.

Es conserva una torre de la muralla d’angles arrodonits, esmotxada, i també algun fragment dels antics murs.”

“  Els carrers de la població, estrets i tortuosos, desemboquen en la placeta presidida per la gran església col·legiada. “

“ La vila conserva encara moltes cases dels segles XV i XVI, algunes amb les típiques parets o envans de guix i lloses, reforçats per bigues de fusta en forma d'aspa amb balcons de galeria i baranes de fusta. S'han anat reformant algunes cases.

Altres edificis d'interès són dues petites torres quadrades que hi ha a banda i banda de la vila, antics colomers el domini dels quals posseïa el senyor. “

“ També són remarcables un petit pont medieval, d’un arc, que hi ha sobre el riu de Castellbò. “

“ La creu de Pal, de pedra, que hi havia a l'entrada de la població venint d'Adrall, fou trossejada durant la guerra civil de 1936-39; els anys quaranta fou substituïda per una reproducció, mentre que la part conservada de la creu original es guarda al Museu Diocesà d'Urgell.”


Alguns racons de Castellbò


Un lloc per dinar: restaurant La Masia – Ctra. de Lleida a Puigcerdà km. 126,4 – DP 25711 – Montferrer i Castellbó – Telèfon 973 360 869.

Menú: 11 € + Iva - Café, pa, vi i gasosa, tot inclòs. Molt bo ( 24/05/2011).