Castell de Peralada / Alt Empordà

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S 


castell-de-peralada-090618_502bis

Façana principal del castell.

castell-de-peralada-090618_506bis

Torre. Detall.

castell-de-peralada-090618_504

Vista parcial dels jardins.

castell-de-peralada-090618_514

Porta d'entrada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Claustre: Sarcòfag.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Claustre.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Església.

museu-de-peralada-090618_508

Exterior: Torre.

museu-de-peralada-090618_513bis

Biblioteca.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Museu: Vidre.

I T I N E R A R I 


Situació: A la localitat de Peralada (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XIV.

Estat: Presenta un magnífic estat. Visitable, de pagament. Aparcament als carrers dels voltants i/o en llocs assenyalats. Comparteixen protagonisme un Casino, modernes instal·lacions d’elaboració de vins de prestigi, i un important museu. Tot dins d’un casc urbà amb precioses raconades amb reminiscències medievals.

Accés - Visitat el 18/6/2009:

A Peralada. Senzill de localitzar donades les dimensions del lloc.

Localització:  N 42 18 27.3 E 03 00 39.2 - Altitud: 30 m.

 Altres: El conjunt format pel castell, l’església gòtica dedicada a la Verge del Carme i un convent carmelita, amb claustre, és en part visitable. Son força interessants la preciosa biblioteca i els cellers, entre altres estances. Visita força recomanable.

Pel costat d'una porta d'entrada al Casino, es pot accedir lliurament a una part dels jardins del castell, on es poden admirar les majestuoses torres rodones, del segle XVII.

    • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):

" Descripció

Situat dins del nucli urbà actual de la població de Peralada, però fora del recinte emmurallat de la vila medieval, a la banda de llevant. 

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb un pati quadrat central, i les diverses sales i habitacions ubicades al seu voltant. Aquestes es troben cobertes amb teulades a dues vessants, mentre que el pati és obert. Consta de planta baixa, pis i altell. A l'est es localitzen dues torres de planta circular, descentrades respecte als angles de l'edifici. Presenten la base atalussada i un coronament decorat amb corseres i merlets bastits amb maó i sostinguts per mènsules de pedra motllurades. Les obertures d'aquesta façana són d'arc rebaixat i rectangulars, amb emmarcaments de pedra i maó. Entre les dues torres destaca un frontó rectangular de maó, amb obertures a mode d'espitlleres, repetides també als merlets.

La façana principal, d'estil renaixentista, es troba orientada a ponent. Presenta un parament de grans carreus desbastats, dividit per dues motllures horitzontals que marquen la distribució interior dels pisos. Al centre hi ha la porta d'accés, d'arc de mig punt, amb dues columnes a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt, l'entaulament presenta un escut central d'alabastre dels Rocabertí, molt malmès, emmarcat per volutes. Les obertures de la façana són rectangulars, amb guardapols decorat amb volutes al pis i galeria d'arquets de mig punt a l'altell.

La façana sud és força diferent i presenta totes les obertures rectangulars i es emmarcades amb carreus de pedra, excepte la porta d'accés a l'interior que és d'arc rebaixat. A la planta baixa hi ha quatre grans finestrals amb sortida a l'exterior i al pis, cinc balcons amb guardapols motllurat i llosana sostinguda per mènsules. La façana està coronada per un capçer emmerletat decorat, sostingut per una filada d'arcs de mig punt disposats a mode de mènsules. El parament és de còdols de pedra de diverses mides, lligats amb morter, amb les cantonades bastides amb carreus desbastats.

Al sector nord de l'edifici hi ha tres grans cossos de planta rectangular, destinats a diverses dependències actuals del castell. Destaca la façana nord d'aquest conjunt, amb dues grans finestres coronelles gòtiques i una porta monumental d'accés al jardí del castell.

Tot el conjunt es troba envoltat per un gran jardí i, a través d'un pont bastit al segle XIX, es comunica amb els terrenys del convent del Carme. 

Notícies històriques

L'actual palau es bastí després de l'incendi que l'afectà el 1285. Varen ser els vescomtes de Rocabertí que decidiren traslladar la ubicació del palau fora muralles. Vers el s. XIV és començà el bastiment del palau gòtic, encara que en conserva poc vestigis de la construcció original, doncs els darrers segles ha estat restaurat en diverses ocasions. Bona part d'aquestes es realitzaren als segles XVI-XVII. Posteriorment al segle XVIII es refè l'interior i, a partir de 1875, els darrers comtes de Peralada encarregaren un projecte de remodelació a l'arquitecte francès Grant. A aquest període corresponen les intervencions neomedievals i el jardí, projectat el 1877 per François Duvilliers. 

El palau i el convent del Carme -que havia passat a mans dels comtes després de la desamortització del 1835- van ser adquirits el 1923 pel financer barceloní Damià Mateu, que els va habilitar com a residència i museu particular. Els seus successors han convertit una part del palau en casino, inaugurat vers el 1979.


Unes pàgines de referència:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.