Capella de Sant Iscle i Santa Victòria – Madremanya / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Capella de Sant Iscle i Santa Victòria – Madremanya

Capella de Sant Iscle i Santa Victòria – Madremanya

I T I N E R A R I 


Situació: A Millars, entitat de població de Madremanya, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).

Època:  Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat als voltants.

Altres noms:

Accés – Visitat el 24/06/2016:

Senzill de localitzar donades les reduïdes dimensions del llogaret.

Localització: N 41 59 19.1 E 02 58 15.4 - Altitud  115 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juny 2016):

“ Descripció

Capella de creu llatina amb capçalera semicircular adossada al castell de Millàs.

 L'absis amb arcuacions llombardes dividides en tres trams per pilastres, és a la part més antiga i s'enllaça amb el creuer del temple per mitjà d'una paret que s'eleva més amunt de la teulada.

 A l'interior, a la part del creuer, els nervis de rajols vermella mostren un motlluratge d'estil gòtic (segle XIV).

El mur ha estat emblanquinat.

 El campanar de planta quadrada, quatre obertures d'arc de mig punt (segle XVI) i coberta piramidal de rajola vidriada groga i verda.

El pòrtic és un afegit posterior (segle XVIII) cobert amb volta i al capdamunt té un cos afegit de rajola amb un balcó que il·lumina una estança del castell.

Notícies històriques

La primera notícia documental referent a l'església data de l'any 1279, on es fa constar que els delmes del veïnat eren destinats a la construcció d'una capella.

 Un segle més tard (1387) es parla de l'estat ruïnós de l'edifici.

 El 1511 ja hi havia un cementiri per a infants.

La visita pastoral del bisbe Aries Gallego parla de dos altars, els de Sant Iscle i Santa Victòria i el de la Mare de Déu.

 L'any 1560 ja està fet el campanar.

 A principis del segle XVII, malgrat la oposició dels curats de Madremanya, s'obté el permís per a enterrar adults al cementiri, que subsistirà fins el 1880.

Al segle XVIII es construeix la sagristia, desapareguda amb la restauració.

 L'any 1936 és objecte de saqueig però se salven les pintures de Pere Mates (segle XVI).

A la reforma de 1969 de l'arquitecte Camil Pallàs es destapa l'absis dels cossos adossats i s'emblanquina l'interior suprimint una pintura mural de Guillem Soles (1940).”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: