Torre Cornèlia – Girona / Gironès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca del Gironès. (Girona).

Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo.

Altres noms:

Accés – Visitada el 09/04/2016:

Davant dels Banys Àrabs.

Localització: N 41 59 16.5 E 02 49 33.9 – Altitud: 90 m.


Mobilitat:


  • A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
  • Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

Situada en un angle de l'edifici que forma el claustre de la catedral, a la banda Nord de la muralla antiga de Girona.

 Es tracta d'una torre rodona de gran alçada aixecada amb carreus de pedra calcinal molt ben treballats. Té coberta de teula àrab i el cos inferior està ple de pedruscall en orri.

 La part superior disposa de dos pisos amb senzilles finestres i d'un aparell poligonal que contrasta amb l'aparell isòdom del cos inferior.

La seva tipologia respon a un dels models de torre defensiva medieval més utilitzats a Catalunya.

Notícies històriques

La data i promotors de la torre resten gravats en una inscripció de la mateixa torre. Es diu que aquesta, anomenada Cornèlia, fou començada per voluntat del Consell de la Ciutat a través dels jurats Ramon Malarç, Francesc Santceloni, Ramon Ribot, Francesc Çatria, Arnau Vilagran u Guillem Guic.

 La llosa està datada el 16 de març de 1362. La construcció formava part del sistema defensiu de la ciutat, juntament amb la muralla. Durant les obres d'ampliació de les sales capitulars, l'any 1705, la torre s'incorporà al nou edifici.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina. De totes les nombroses edificacions que l'envolten destacaríem principalment les següents:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: