Palau Alenyà – Montblanc / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Montblanc, població i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un bon estat. Visitable.

Altres noms: Casa Alenyà - Casal dels Alenyà.

Accés - Visitat el 20/06/2015:

El trobarem al carrer Sant Josep.

Localització: N 41 22 37.3 E 01 09 46.2 - Altitud: 337 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

Per tal d'arribar a l'indret, cal entrar al nucli antic de Montblanc pel carrer dels Jueus i es trobarà l'edifici a l'esquerra del final del carrer.

 El Palau Alenyà es situa intramurs de la muralla de Montblanc, en una zona limitada pel barranc del riu Regina o Riuot, barranc cobert l'any 1320 i que feia de col·lector d'aigües brutes de la vila ducal.

A la riba dreta del barranc es situa el call jueu i a l'esquerra una zona de certa entitat on es situen casals nobles com el dels Alenyà o el dels Aguiló.

El Palau Alenyà és un edifici d'estil gòtic, actualment molt modificat, construït a la primera meitat del segle XIV, moment d'esplendor de la vila.

El nom ve de la família Alenyà, propietària del Palau i molt important al segle XIII.

Segons un informe escrit per Josep Maria Porta al segle XVIII, el palau constava de planta baixa, capella, galeria, pati i un pis principal.

 L'any 1731 consta que el palau era propietat del donzell Josep d'Aguiló i un segle abans dels Conesa.

 Després de diversos propietaris, durant la segona meitat del segle XIX fou seu de la societat "La Azucena", després "La Artesana" i als anys trenta del segle XIX fou una fàbrica d'anissos i el "Cafè del Badó".

 Del conjunt cal destacar la imponent façana de carreus perfectament treballats, amb quatre esvelts finestrals tripartits amb festejadors.

 La porta principal, de mig punt, és majestuosa, amb unes grans dovelles al pla del parament.

 La planta baixa té un entramat realment colpidor d'arcades, a l'entorn d'un quadre central (que possiblement delimitava l'edifici original), on s'hi conserven els cups i un fragment de l'antic enteixinat policromat medieval, amb els escuts de la família dels Alenyà molt ben treballats.

 Donat que el pati del palau es troba justament damunt del Riuot, aquest patí un enfonsament l'any 1982, quan va caure part de la coberta de la claveguera, fet que va permetre al Museu- Arxiu de Montblanc de recuperar un conjunt de ceràmica de reflex metàl·lic.

Les intervencions arqueològiques de 1995 foren provocades per les obres d’adequació del palau per transformar-lo en seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Els treballs arqueològics van consistir en el seguiments del buidatge mecànic del pati del Palau i en l'excavació d'una petita cala de 2 x 2 metres per tal de documentar un mur que s'havia localitzat al mig del pati. Una vegada finalitzat el rebaix mecànic del farciment del pati es realitzaren tres petits sondeigs per tal d'establir una seqüència evolutiva del solar.

 Malgrat tot, l'estudi de les estructures exhumades i la realització dels sondeigs no permeteren aclarir l'evolució del jaciment. Els materials exhumats procedien gairebé tots del rebaix mecànic de la zona intervinguda i responen a materials típics d'un farciment d'aquest tipus i cronologia.

Sembla que el potent farciment del pati es formà entre els segles XVII i XVIII tot i que hi ha aportacions posteriors.

 Els arqueòlegs encarregats dels treballs, proposaren una evolució de les diferents fases del Palau a partir de les estructures arquitectòniques visibles i de la seva relació amb la coberta del Riuot o riu Regina, de la que es coneix el moment en què es mana construir (1320).

Així, s'estableixen cinc fases constructives: una fase amb estructures anteriors a la construcció de la coberta del Riuot, una 2ª fase del Palau Gòtic, una tercera fase amb estructures d'una construcció possiblement aliena al palau que amb el temps quedà absorbida per aquest, una quarta fase amb estructures gòtiques de la segona meitat del segle XIV i una cinquena fase amb estructures de finals de segle XVII i principis del XVIII.

Context

Edifici noble situat entre els carrers Sant Jaume i Carrer dels Jueus.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Juny  2015):

“ Descripció:

 És un palau d'estil gòtic, però molt modificat per les diverses construccions i afegits fets al llarg del temps.

S'ha de destacar la seva façana de carreus treballats, amb quatre esvelts finestrals tripartits de les conegudes com a coronelles culminades per arcs trilobats.

 La porta principal és feta amb un arc de mig punt que presenta unes enormes dovelles.

Hi ha altres portals també fets amb arc de mig punt.

 La planta baixa té un seguit molt nombrós de grans arcades, envoltant un espai central (que potser delimitava l'edifici original), on es conserven els cups i un fragment de l'antic enteixinat cremat.

Una gran escalinata de pedra condueix a una esvelta galeria porxada bastida en el transcurs del segle XVI. D'aquest primer pis s'ha de fer especial esment de l'allargada sala noble amb dues portes d'accés amb arcs de mig punt i una part de l'antic enteixinat medieval que s'ha conservat al sostre, on encara podem observar uns hàbilment tallats escuts dels Alenyà.

Abans de la restauració portada a terme pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l'edifici tenia un terraplè aixecat a nivell del primer pis, ocupant el pati.

Ressenya històrica:

El Palau Alenyà es troba a l'extrem de l'antic call jueu i la seva rehabilitació ha fet que sigui un dels edificis civils que es mostren amb més claredat com a exponent del passat pròsper de Montblanc.

Els seus propietaris van ser la nissaga dels Alenyà (una de les famílies més destacades de Montblanc el segle XIV pel paper militar i clerical que van ocupar) i possiblement també dels Conesa (segles XV- XVII).

Després va passar al llinatge dels Aguiló (mitjan segle XVII- 1862), els quals van veure el seu palau cremat l'any 1822 per les tropes constitucionals, fet que provocà el renom popular de "casa cremada dels Aguiló". 


Al segle XVIII es va procedir a l'obertura d'uns balcons a la façana, que la van enlletgir de forma considerable. A l'interior també s'hi van fer obres que van destruir l'escala principal.
El Palau Alenyà durant un temps va estar abandonat, va ser reconvertit en Cafè, va ser local de diversitat de societats i, fins i tot, va ser una granja de gallines.
Des de l'abril de 1999, després de ser restaurat i rehabilitat encertadament, és la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: