Valoració: 1 vot.

espereu…

F O T O S

A M P L I A C I Ó del text de la foto anterior

I T I N E R A R I

Situació: Isolada, en terrenys de Torroella de Montgrí, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època: Segle XIV - Gòtic tardà - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. “L'ermita és propietat de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que històricament anomena els administradors que són els que tenen cura del manteniment de l'ermita i les seves activitats, amb el suport, a partir de l'any 2006, de l''Associació d'Amics de l'Ermita” – segons consta a la pàgina web d'aquesta Associació”.

Visitable. Hi ha disposada una zona d'aparcament, al davant de l'ermita.

Altres noms:

Accés – Visitada el 19/11/2016:

Nota: Avui el TomTom no ens ha ajudat gaire. No coneixia aquest camí.

(0) - El punt d'inici d'aquest viatge ha estat un lloc (42 04 37.7 03 05 50.5), dins de Torroella de Montgrí, situat a la confluència de la carretera GI-632 amb el carrer que a Google Maps s'identifica amb el nom de Camí vell d'Ullà, per on continuarem. Com a referència direm que en aquest punt hi ha un establiment retolat com a Grues Font.

(1) – Quan arribem a un punt situat a 42 03 52.6 03 05 59.8 trobem una cruïlla. Hi ha un indicador. Girem a mà esquerra.

(2) - Ben pocs metres més endavant - 42 03 53.3 03 06 02.8 - tornem a trobar una desviació. Hi ha un indicador. Girem a mà esquerra. Entrem a camí de terra, transitable.

(3) – Ara ja pràcticament trobarem la darrera desviació, a 42 04 04.8 03 06 00.7 .Continuarem per la dreta, per un camí que a Google Maps s'identifica com a Camí de Bellcaire a Santa Caterina.

Introduint seqüencialment les dades anteriors a Google Maps, es genera automàticament el següent

M A P A d'aquest itinerari, d'un recorregut d'aproximadament uns 5,2 km.

Localització: (4) - N 42 03 29.2 E 03 08 04.0 – Altitud: 163 m.

Altres:

De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):

“ Descripció

L'ermita de Santa Caterina es troba situada en una vall a la vessant nord del Montgrí.

L'aspecte que ofereix l'edifici actual és el resultat de les modificacions experimentades al llarg del temps, en afegir-se a l'ermita original dues naus laterals i altres dependències (casa de l'ermità, hostatgeria) que n'ha amagat totalment l'estructura inicial.

El conjunt, senzill i de dimensions considerables, té planta rectangular, és format per planta baixa i un pis, i es cobreix amb teulada a dues vessants.

La façana principal mostra una composició simètrica: porta d'accés a l'església, amb una finestra a cada banda, i al primer pis balcó centrat sobre la porta i dues finestres.

Totes les obertures són allindades, llevat d'una de circular situada damunt la porta.

A l'esquerra s'eleva un campanar de planta quadrada amb coberta de pavelló.

La façana posterior té un pati amb pou i una escala d'accés al pis superior, on es troben, a banda i banda d'un ampli corredor, les diverses dependències de la casa (cuina, dormitoris, comunicació amb l'església ...).

L'interior de l'església és de tres naus amb el cor als peus. La nau central es cobreix amb volta de creueria, i les laterals amb volta de canó lleugerament apuntada. La comunicació entre les naus es fa mitjançant arcs de formes diverses (2 apuntats, 1 carpanell, 1 rebaixat).

Les naus laterals són adossades i emblanquinades, mentre que les parets i sostre de la central mostren interessants pintures figuratives (imatges religioses, elements vegetals i florals).

L'absis és ocupat per un retaule d'època barroca, també interessant i també, com les pintures de la nau central, molt afectat per la manca d'atenció i neteja.

Notícies històriques

Segons la tradició recollida per alguns autors, l'ermita de Santa Caterina fou fundada el 1392 per tres monjos de Montserrat, que havien abandonat el monestir a conseqüència de les divisions produïdes pel cisma d'occident.

Els frares haurien dedicat l'ermita a Santa Caterina, i a ells es deuria doncs la construcció del primitiu edifici, que correspon a l'actual nau de l'església (S.XIV-XV).

Els segles XVII-XVIII es produí una intervenció d'importància, que dona al conjunt el seu aspecte actual: s'hi afegiren les naus laterals i la resta de dependències, es muntà el retaule barroc i es pintà el sostre, ...

El 1893 l'edifici es trobava molt malmès; Pere Coll i Rigau, enriquit a Cuba i personatge important en la vida de la zona en aquella època, finançà la restauració del conjunt en aquells anys i novament 22 anys després, el 1915. Dues plaques situades damunt la porta d'accés a la capella i en la sala interior commemoren aquestes dues donacions.

Actualment, l'ermita de Santa Caterina es troba ben conservada i a cura d'un ermità.”