Església de Santa Maria de La Bleda – Santa Margarida i els Monjos / Alt Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Església de Santa Maria de La Bleda – Santa Margarida i els Monjos

Església de Santa Maria de La Bleda – Santa Margarida i els Monjos

Església de Santa Maria de La Bleda – Santa Margarida i els Monjos

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Santa Margarida i els Monjos, vila i municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Segle XII  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Aparenta estar en bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat als voltants. Al costat hi ha un petit cementiri.

A tocar hi ha la Masia de la Bleda. Veure la nostra pàgina del Castell de La Bleda.

Altres noms:

Accés - Visitada el  12/06/2010:

Per accedir-hi i per altres informacions, cal visitar la nostra pàgina del Castell de La Bleda.

Localització: N 41 20 36.87 E 01 39 39.06 – Altitud: 206 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2014):

“ Descripció

Església parroquial ampliada amb una altra nau per la façana nord el segle XVII.

En la façana de migdia hi ha tres arcs interiors cecs. La porta actual és posterior i sembla oberta tallant l'antic absis, ja que s'hi pot veure un arc que podria ésser el triomfal de la primera. Aquesta seria la causa de la seva orientació d'emplaçament sigui invertida. També va ésser allargada per la façana de Ponent per fer-hi l'actual cambril de la Verge.

Campanar d'espadanya amb grossos carreus de pedra picada.

Sarcòfag. Sarcòfag en forma de caixa paralel·lelepipèdica de 150 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada. La tapa és a doble vessant de 109 cm de llargada per 54 cm d'amplada i 28 cm d'alçada. Està buidat d'un bloc de pedra calcària tova i l'única decoració que presenta és una senzilla motllura que divideix la tapa en sentit transversal en dos sectors iguals.

 Pica baptismal. És troncocònica bastant irregular amb els laterals rectes o bé, en alguns punts, lleugerament concavats. Tota la pica és llisa sense cap motiu ornamental presentant algunes superfícies bastant desgastades. És de construcció molt rudimentària tallada en pedra calcària fossilífera. Té part del brocal trencat essent restaurada molt matusserament afegint-li trossos de maó.

Notícies històriques

Existeix un testament datat l'any 995 en què el Bisbe Vives de Barcelona, el mateix que va consagrar l'església d'Olèrdola, concedeix a l'església de Santa Creu i Santa Eulàlia, els alous que tenia al terme de Penintense, els quals són a "ipsa Bleda".

 El primer document que s'esmenta el Castell de la Bleda es troba en el Liber Feudorum, l'any 1121.

Pica baptismal. Fins l'any 1984 es trobava abandonada a l'exterior d'aquesta esglesiola d'origen romànic recolzada en un dels contraforts existents en el mur lateral esquerra. Actualment es troba a l'interior de l'ermita.”


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Gener 2014):

“Descripció

Capella d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari.

A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval.

Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana.

La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa.

Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern.

A l'interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals. La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 cm i un diàmetre de boca de 83 cm. El sarcòfag té una forma de paral·lelepípede de 105 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.

Observacions: Als voltants de l'església hi ha restes òssies humanes, segurament provinents de remodelacions del cementiri. L'entorn està descuidat i amb deixalles. Proposat com a BCIL al Catàleg d'immobles de l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbanística de Santa Margarida i els Monjos. La pica baptismal i el sarcòfag de l'interior de la capella estan fitxats pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els números: 15947 (pica) i 15948 (sarcòfag).

Història

L'ermita és esmentada per primera vegada l'any 1032. Al segle XII era parròquia. Al 1247 estava unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic. A finals del segle XVI el papa Sixt V uneix l'església a la comunitat de Vilafranca.

 Es realitzà una reforma molt important el 1683, i al 1825 fou feta sufragània de Sant Genis de Pacs a la qual encara pertany.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.