Església de Sant Esteve del Pujol de Planès – Montmajor / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al Pujol de Planès, entitat de població de Montmajor, municipi de la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic – (Patrimoni.Gencat)

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat)

Estat: Exteriorment presenta un relatiu bon aspecte. La vegetació que l'envolta no permet fer fotografies en condicions, a més de que l'ofeguen diverses edificacions que l'envolten. De fet, pràcticament es pot dir que no l'hem pogut fotografiar. No és accessible lliurament.

Al costat, sota un porxo, hi ha una solitària taula amb dos bancs de fusta, que permet fer una rústica menja, en condicions.

Altres noms:

Accés - Visitada 05/09/2015:

El punt d'inici de la sortida d'avui ha estat a la població de Cardona, en un lloc situat a 41 55 05.8 01 40 49.5, una rotonda on hi trobem la fita del PK 0 de la carretera B-420, amb una indicació per anar a Montmajor, cap a on ens dirigirem, sense arribar-hi.

Sobrepassarem una sortida a l'esquerra, que trobarem entre els PK 4 i 5 a  41 56 58.4 01 41 59.7 indicada per anar al Sunyer d'Aguilar i que ens conduiria a l’ església Vella de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, i també a l’església Nova de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer (Visita opcional).

Sobrepassarem una altra  sortida a mà dreta, que trobarem en un lloc situat entre els PK 6 i 7 d'aquest vial (41 58 05.6 01 42 12.3). A un quilòmetre de distància, tal i com indica un senyal informatiu, s'arribaria a l’església de Santa Magdalena de Fígols, havent transitat tota l'estona per carreteres asfaltades (Visita opcional).

Passats un 50 metres de la fita del PK nº 7 de la carretera B-420, l'abandonem per una sortida a mà dreta (41 58 17.6 01 42 18.7), indicada: El Pujol de Planès. Seguim en aquesta direcció.

A l'abandonar la carretera B-420, hem introduït les coordenades finals al nostre navegador i aquest ha dissenyat un recorregut, que ha resultat correcte.

Tot seguit oferirem en format “track casolà”, els darrers punts de referència de l'itinerari.

  • A 41 58 13.3 01 42 56.5 trobem una desviació. Hi ha una indicació. Seguim recte.
  • A 41 58 32.9 01 44 23.7, trobem una cruïlla. No hi ha cap indicació. Continuem per la dreta.
  • A 41 58 17.8 01 44 28.2, trobem una desviació. Continuem per l'esquerra. Hi ha una indicació: església romànica a 1 km. Deixem l'asfalt i entrem a un camí de graveta, transitable. A mig recorregut trobem uns quants desguassos que expulsen l'aigua de la pluja de la carretera i que son una mica emprenyadors, però que es salven fàcilment si no correm massa. Finalment arribem ja al nostre objectiu, a l'esquerra del camí. Còmode aparcament al davant de l’església.

Localització: N 41 57 58.9 E 01 44 53.9 – Altitud: 623 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

Actualment l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès es troba totalment voltada de cossos afegits a l'edifici i edificacions alienes adossades de tal manera que la seva estructura primitiva queda absolutament amagada.

 Es tracta bàsicament d'una construcció romànica modificada al segle XVII.

La planta original correspon a un edifici d'una sola nau rematada per un creuer i amb tres absis a llevant.

 De la primitiva església es conserven part dels murs.

 Els absis, bastits sobre la roca i tot el conjunt de la capçalera, són la part més interessant del conjunt, sobretot pels jocs de les teulades i l'ornamentació dels absis corresponents al primer romànic (arcuacions cegues i bandes llombardes).

A l'absis central hi ha una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de dovelles i coronat per una senzilla arquivolta.

Els dos absis laterals, més petits, foren sobrealçats durant el segle XVII a per tal d'ampliar i renovar l'església. Conserven però la seva decoració d'arcuacions i bandes.

Corresponent a aquest segle del barroc, trobem els afegits al conjunt eclesial de les noves dependències, rectoria, sagristia, etc. que desvirtuen un dels conjunts romànics més interessants de la comarca, però alhora permet veure l'empremta dels segles en l'arquitectura que la major part de restauracions anul·la i falseja.

Notícies històriques

També podem veure un retaule de Sant Esteve a la capella lateral de l'església d'estil renaixentista i el retaule major del segle XVII d'estil barroc de Miquel Vidal.

A la capella lateral també trobem un retaule de la Mare de Déu del Roser d’entre els segles XVII - XVIII d'estil barroc.

Notícies històriques

Les notícies concretes sobre l'església de Sant Esteve del pujol de Planès són molt escasses.

 L'església devia pertànyer al Monestir de Serrateix des de temps immemorials, ja que situada al bell mig de la serra de Querol, devia incloure’s en els béns d'aquest monestir des del 983.

Posteriorment passà, com moltes possessions de Serrateix al Comtat de Cardona i esdevingué patrimoni de la família nobiliària cardonina dels Gibert que rebé el títol de Senyors del Pujol de Planès (segles XIV-XV), malgrat tenir la seva residència a Cardona (Casa Palau dels Gibert). A partir del 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria del Consol de Grassot i Cibat.

Era l'església parroquial del veïnat de Pujol de Planès, prop de l'antic Castell de Querol. Als anys vuitanta té coma sufragaria l'església veïna d'Aguilar. El lloc forma part de la batllia de Cardona dins de les terres de l'antic Comtat de Cardona.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: