Castell de Castellcir – Castellcir / Moianès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Castell:

portada-castell-de-la-popa-080401_606

Paisatges:

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Castellcir, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès - (Barcelona).

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Malmès. Lliurament accessible. A la pàgina web de l’Ajuntament de Castellcir es fa esment de l’expoliació que va patir a començament de segle. Hi ha fotografies de l’any 1920 on encara es veia en bon estat.”

Comparteix la planura on està edificat,dalt d'un esperó de roca, amb l'esglesieta romànica de Sant Martí de la Roca, també coneguda amb el nom de Sant Martí del Castell (Documentada des de l'any 1229).

Altres noms: Castell de La Popa.

Accés - Visitat el 01/04/2008:

Procedents de Caldes de Montbui, i circulant per la carretera C-59, en sentit Moià, a l'entrada mateix de Castellterçol cal agafar un trencall a mà dreta, per dirigir-nos a Castellcir.

Entrem a aquesta població i seguim recte fins el final, on trobarem la plaça Abat Escarré, on hi ha una petita rotonda. En un costat d’aquesta plaça hi ha una escola. Situats al davant, de cara a l’escola, des del costat esquerra surt una carretera sense asfaltar (41 45 38.73 02 09 03.26), per on caldrà seguir per anar al castell (Hi ha un cartell de senderisme indicant-ho).

La carretera baixa fins la riera i la ressegueix, deixant-la sempre a la nostra banda dreta, sense travessar-la en cap moment. L’únic trencall que trobarem a la nostra dreta – i que travessa la riera – ens portaria a l’església vella o de Sant Andreu. Obviarem aquest trencall i continuarem recte. Encara deixarem a la nostra dreta una granja de bestiar, amb un dipòsit de ferro al costat,

i després una construcció de ciment armat de varis cossos, en forma de piscina, però oberta per un dels costats.

Al cap arribarem a un lloc on trobarem una bifurcació en forma de Y. A la dreta una porta ens barra el pas.

Un cartell prohibeix a partir d’aquí el pas de  vehicles (excepte veïns).

Un altre cartell diu textualment: “Está Vd. en el interior vedado nº 284 – Le recordamos la prohibición de llevar armas y perros sueltos.” Sens dubte, identificarem aquest lloc, amb aquestes dades...

Hem aparcat el cotxe aquí mateix: 41 46 03 02 09 49. Recorregut en cotxe, des de Castellcir: aproximadament uns 2,2 Km.

Ja a peu, hem travessat aquesta porta i hem continuat per la pista. Al cap de molt poc, davant nostre ja es veuen, primer les restes de la Torrassa dels moros, a la nostra esquerra i al davant i a dalt, el Castell de Castellcir, també dit Castell de la Popa.

Aviat i de manera intuïtiva interpretarem que hem d’abandonar la pista

i seguir per una planura de roca a la nostra esquerra.

A partir d’aquí trobarem infinitat de “fites” que ens duran sense cap dificultat al davant mateix de la porta del castell.

La durada aproximada d’aquesta caminada haurà estat d’uns 25 minuts a bon pas.

Localització: prenent la lectura davant mateix de l’ermita de Sant Martí, ubicada dins del recinte del castell: N 41 46 27.14 E 02 10 37.00 - Altitud: 845 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció

El castell es troba damunt l'esperò rocós d'una petita serra que és com un contrafort del massís de Saura Negra. L'estructura original és del segle XI. Presenta façana encarada a ponent, conservant de la mateixa porta d'accés adovellada de mig punt. Entre les dependències conservades hi ha un distribuïdor cobert amb una volta de canó. Així mateix, una gran sala, possiblement menjador o tinell, resta sense cobertes. Són visibles encara els encofrats que recolzaven la planta noble on resten dempeus els festejadors. La resta de les dependències són un munt de runes de difícil identificació.

Notícies històriques

El llinatge dels Castellcir, en l'època que va del segle XI al XIV, era de senyors o feudataris del rei. Des de principis del segle XII, els senyors feren importants donacions a l'Estany i donaren al cenobi drets sobre masos i terres del terme. La línia dels Castellcir s’extingí el 1348 amb la Pesta Negra. Després de la família Planella, els marquesos de Castellbell foren els següents propietaris del castell, tot i que al 1942 vengueren l'indret a l'actual propietari.”

  • Una menció especial als anònims i voluntariosos “guies”, que amb la seva valuosa i gentil  tasca de senyalitzar amb nombrosíssimes fites el camí, l’han convertit en un veritable passeig. Gràcies de nou.
  • Magnifiques vistes.
  • Té una certa similitud amb el castell de Taradell, doncs també està edificat dalt d’un roquerar.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: