Torre de Rocasalva – Amer / Selva

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


torre-de-rocasalva-081021_701

torre-de-rocasalva-081021_702

torre-de-rocasalva-081021_702bisblog

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal d’Amer (La Selva) – Girona.

Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN  - (Patrimoni.Gencat).

Estat: De lluny, aparenta bon estat. Situada dins d’una propietat privada, a la que no hi hem accedit, doncs un cartell a l’inici del camí d’entrada en prohibeix el pas.

Altres noms: Torre de Sant Climent – (Patrimoni-Gencat).

Accés - Visitada el 21/10/2008.

Dins del casc urbà d’Amer, circulant per la carretera C-63 en sentit Anglès, cal localitzar a l’esquerra, poc abans de la sortida del poble, un trencall indicat per anar a Sant Climent d’Amer. Arribats a aquest llogaret, ja veurem a l’esquerra, a la llunyania,  aquesta edificació.

Localització: Dades extretes de Google Earth :  N 42 00 37 E 02 37 54 – Altitud: 343 m.

Torre de Rocasalva - Mapa de situació.

Altres:

“ Casa forta pertanyent a la petita noblesa (llinatge dels Roca-salva), també coneguda com a Torre de Sant Climent.

Originalment és una edificació rectangular de 13'75 per 5'5 m amb una torre cilíndrica a l'angle de migjorn, totalment integrada a la construcció.

 Posteriorment, la casa es convertí en masia i es reféu el cos principal, convertint-lo en un típic edifici de tres plantes i vessants a laterals.

Tot i així, es preserva intacta la torre. d'una alçària de 16 m, i bona part dels murs perimetrals de l'edifici original, reconeixibles per l'aparell i perquè presenten tot un seguit d'espitlleres, estan integrats a les parets mestres de la masia.

 Abandonat aquest segle, recentment ha començat el procés de restauració.”


  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Edifici aïllat format per dos estructures d'habitatge annexes i una torre circular situat a la falda del Puigdalí.

Les façanes són arrebossades amb la pedra vista i les cobertes, de doble vessant a laterals. Les pedres de la façana són mitjanes i irregulars, però les de les cadenes cantoneres són grosses i ben escairades.

 La torre de Sant Climent està formada per una sala de planta rectangular i la torre. A aquesta casa es va afegir una nova construcció (s. XVII-XVIII). Pel que fa a l'edifici original, està restaurat i actualment presenta una gran porta adovellada de grans blocs ben escairats de pedra sorrenca. La porta està decorada amb una porta de ferro amb petites obertures quadrangulars, una rampa d'accés de fusta i dues cadenes, que li donen una aparença d'escenografia medieval. La dovella clau conté la llegenda Torredemer, l'any 2000 i un escut.

 A l'interior hi ha un pati amb una escala i una finestra emmarcada de pedra de nova talla, amb tres arcs trilobulats i dues columnetes monolítiques. A la terrassa del sector occidental (s. XIX), a l'alçada del primer pis, que també és una ampliació de l'estructura original, hi ha, una obertura amb una llinda monolítica de nova talla amb la llegenda següent: RAMON TORREDEMER i TUPU M'HA RESTAURAT 1993 IHS + 2003.

 La façana posterior, de la part nord, consta de vàries finestres emmarcades de pedra i d'un portal restaurat de pedra sorrenca nova idèntic a l'existent antigament, amb un baixrelleu a la dovella clau amb un escut de tres conxes, signe del llinatge dels Soler.

 La façana lateral, a llevant, és de l'ampliació dels segles XVII-XIX. La façana és de pedra vista per sustracció de l'arrebossat original, cosa que es fa evident en l'emmarcament de la porta principal. La façana consta d'un portal emmarcat de pedra d'arc rebaixat i de vàries finestres emmarcades de rajola. La cornisa té un ràfec de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula.

Pel que fa a la torre, fa una altura de 16 metres, 3 de diàmetre exterior i està situada a l'angle sud de la casa. La seva planta és circular i el material constructiu és la pedra calcària, corrent als voltants de la casa i a la zona. Al nivell inferior té tres espitlleres i a la part superior, vàries finestres petites. A la torre s'hi accedeix per una porta emmarcada de pedra i llinda monolítica des de la planta baixa. La seva conservació exterior és regular, ja que presenta vegetació adherida i mal estat de l'arrebossat, sobretot a la part alta.

A la part nord de la casa es conserven restes d'edificacions anteriors (Parets) i una bassa de recollida d'aigües actualment usada com a cisterna metàl·lica circular dels bombers.

 Encara es conserva, davant de la casa, l'estructura i el paviment enrajolat de l'antiga era de batre.

Al voltant del mas hi ha una valla metàl·lica de color verd i un portal tancat. Uns 300 metres al nord de la casa, seguint per un camí que ve d'Amer, hi ha una petita estructura rectangular, amb un adossat, tot en ruïnes, en un lloc amb molta visibilitat, que potser està relacionada amb la Torre de Sant Climent.

Notícies històriques

Masia fortificada, datada des del segle XI, reformada i ampliada als segles XVII, XIX, XX. La torre està datada del segle XIII. La casa es coneix popularment com La Torre de Sant Climent.

Des de la casa hi ha una visibilitat excel·lent de la plana de Sant Climent i del Pasteral, cosa que acredita la seva històrica funció de vigilància territorial. En aquest sentit, cal relacionar-la amb el Castell d'Estela, ja que formava part d'un mateixa línia defensiva de la Vall i era propietat de les mateixes famílies (Soler i Montcada). Pere Soler, casat amb Constança de Roca-Salva, n'era el senyor el 1365 i Berenguer Soler, el 1406, era senyor de Roca-Salva i d'Estela.

Es tracta d'un edifici alt medieval, consistent en una torre circular i una sala rectangular, documentat des del segle X (949). La sala rectangular, de gran qualitat arquitectònica, tenia també la funció defensiva, ja que es conserven un seguit d'espitlleres avui integrades a les parets mestres de la masia. A aquest edifici original s'hi van afegir, als segles XVI i XIX, construccions adossades.

Durant el segle XX ha estat abandonat fins fa 15 anys.

L'origen del nom Roca-Salva prové de l'arrel preromana "car", que significa pedra o roca, i del determinant llatí "albus,-a,-um", que vol dir blanc. El topònim Albercaris apareix documentat en l'acta de consagració de l'església del Monestir d'Amer del 949. Al segle XIV ja consta com a Fort de RocaSalva, derivació de "roques-albes".

 Des de 1993 el propietari Ramon Torredemer, ha reconstruït el conjunt per fer-ho habitable i li ha donat un aspecte senyorial i arqueologista-fantasiós amb una entrada principal "medievalitzada". El procés de restauració de la casa encara continua al 2006. L'any 2004 es va realitzar una petita intervenció arqueològica al pati d'accés a l'edifici per reconèixer possibles ocupacions i evidenciar la seqüència constructiva.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Turisme:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.

Altres llocs interessants per visitar:


El casc antic d'Amer és un bon lloc per passejar-hi, sense presses ...