Església parroquial de Santa Maria – Borredà / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Borredà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XI – RomànicBarroc -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Aparcament als voltants, on hi ha zones senyalades.

Amb anterioritat a l'edificació actual, que és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII,  hi hagué una edificació romànica i fins i tot, abans, una de preromànica.

Del conjunt, destaca un espectacular campanar.

Altres noms:

Accés - Visitada el 12/09/2014:

Trobarem aquesta església a  la Plaça Major.

Localització: N 42 08 07.6 E 01 59 38.9 – Altitud: 853 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

Església situada al centre històric de la ciutat.

És de planta basilical coberta a dues aigües amb teula àrab. Té tres naus amb un presbiteri rectangular, una capella i sagristia.

 El campanar, de secció quadrada, està als peus del recinte i el remata una barana de pedra.

 La porta d'entrada actual, a ponent, és d'època romànica amb les portes fetes de fusta amb ferramenta de ferro forjat.

Pel que fa l'interior, cal destacar les seves decoracions pictòriques força recents.

 El portal d'entrada és de dues fulles o batents que s'obren cap a l'interior de l'església de Sta. Maria de Borredà i que tencà el portal de mig punt de cara a ponent de l'església.

El ferro fou durant l'edat mitjana el material bàsic per a protegir les portes, material que aviat evolucionà cap a formes decoratives. El cas de la porta de ferro forjat de Borredà, repeteix el model de ferramenta de la gran majoria d'esglésies romàniques de la comarca que conserven la seva porta original.

Notícies històriques

La primera menció de l'església data del 938.

Es conserven alguns vestigis del s. XI, possiblement l'església primitiva, identificats amb l'actual.

 L'església romànica data del s. XII, es féu en substitució de la preromànica del 938.

 Al s. XVIII quedà petita degut al fort creixement demogràfic de Borredà; les reformes efectuades a finals del s. XVIII per tal d’encabir el retaule barroc de la Mare de Déu de la Popa resultaren insuficients i el 1718 l'abat de Ripoll donà permís per a fer una nova capella del St. Crist. Les obres definitives es realitzaren l'últim terç del s. XVIII, concretament el 1784. El campanar fou bastit el 1790.

Malauradament durant la guerra civil (1936- 1939) fou incendiada i es perderen els retaules barrocs que la decoraven.

 Als 70 dels s. XX el pintor vigatà Barniol decorà el presbiteri i les naus.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

“ Descripció

L'església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l'església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant.

 L'edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l'època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII.

 Hi destaca especialment el campanar. 

Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l'altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l'altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol.

Al mur de llevant de l'església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l'escut del monestir de Ripoll esculpit. S'hi representa un gall, el bàcul de l'abat i el signe del sol.

Història

La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. 


Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial.

 La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar.

L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.