Església de Sant Fèlix – Vielha e Mijaran / Vall d’Aran

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


(*) El cartell que hi ha enganxat a la porta d'entrada diu, literalment:

Horari Missa Vilac

9,30

1er i 3er diumenge

Així doncs, entenem que en aquest horari, una mica abans o una mica després, es podrà visitar l'interior de l'església.

I T I N E R A R I 


Situació: A Vilac, una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran (Lleida).

Època: Segle XII  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: Incoat BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament (*). Aparcament als voltants.

Altres noms: Església de Sant Feliu - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el  23/10/2010:

Senzill de localitzar, donades les dimensions del llogaret.

Localització: N 42 43 18.99 E 00 47 52.12 – Altitud: 1.047 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):

“ Descripció

L'església parroquial de Sant Feliu, situada als afores del nucli, al lloc de l'antic castell, del qual el campanar era una torre de defensa, és un edifici d'origen romànic (s. XII-XIII) reformat en èpoques diverses.

És de planta basilical (26'70m de llarg per 11'15 d'ample), de tres naus (més ampla la central) cobertes amb volta de canó, sobre arcs torals la central, i de quart de cercle les laterals, i separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars. De la volta arranca una petita cornisa decorada amb boles en relleu.

 A l'est el presbiteri actual, octogonal i cobert per una cúpula i llanterna amb finestres, coberta a l'exterior per un capitell de llicorella, obra barroca del segle XVIII. A l'extrem d'aquest, al 1829, segons consta a la façana, es construí la sagristia. El 1824 hom afegí el creuer, un cimbori de base octogonal de la mateixa amplada de la nau, amb coberta piramidal de llicorella i una llanterna al capdamunt.

 A ponent s'aixeca el campanar de torre, que es recolza sobre el mur posterior (oest) i les dues últimes columnes de la nau; de tres pisos, amb finestres d'arc apuntat.

 A l'interior conserva una pica baptismal que té la part superior decorada per un fris continuat on un monstre alat es mossega la cua formant una cinta continua ondulant de poc relleu que dóna la volta a la pica. Entre les ondulacions hi ha trèvols i pinyes. La part inferior de la pica, on fa l'ondulació, està decorada amb una figura humana molt estranya, amb uns ull enormes, dret, amb les cames i els peus representats de perfil i la resta de front i tocant-se el cap amb la mà esquerra. La resta de la pica està decorada amb arcuacions molt estilitzades. El pedestal és format per una columna amb quatre bordons. La base està decorada amb petites semiesferes en relleu.

 També hi ha una pica beneitera amb dues franges horitzontals, amb incisions romboïdals molt profundes a la part superior i semiesferes a la part inferior. El pedestal, d'uns 45 cm d'alçada, format per una columna central d'uns 20 cm de diàmetre, rodejada de quatre columnetes exemptes que es recolzen a cada un dels angles de la base de forma cúbica. Totes dues són romàniques (S. XII).

També s'hi conserven una talla policromada de la Mare de Déu de Gràcia, de transició al gòtic (s. XIII), una creu processional d'argent sobredaurat (S. XVIII), així com cinc plafons d'un antic retaule gòtic, amb sant Miquel i la Dormició de Maria. de factura excel·lent, atribuït al "mestre de Vielha" o Pere Despallargues.

 Hi ha quatre peus d'altar

1-. Situat a la segona capella sota el presbiteri octogonal. Està construït d'un sol bloc monolític de pedra, de planta quadrada, amb una semi-columna a cada angle que es recolza sobre una base i que està rematat per un alt capitell amb una sèrie de línies horitzontals a la part central flanquejades per escacats.

2-. Situat a la primera capella sota el presbiteri octogonal. És un bloc monolític de pedra, de superfície llisa excepte una obertura al centre que sembla que podria havia fet funcions de reliquiari.

3-. Situat a la capella central esquerra del presbiteri. És un bloc de pedra monolítica, de planta quadrada amb una semi-columna de poc relleu a cada angle i, al mig, un atlant molt barroer esculpit. La part inferior, a mode de base, no presenta gairebé decoració i a la part superior apareix un capitell força alt i sense decoració. L'atlant apareix representat frontalment, sostenint el capitell amb el cap i les dues mans, amb les cames separades.

 4-. Situat al centre del presbiteri. Bloc monolític de pedra, de planta quadrada i una columna semicircular a cada angle. Entre aquestes hi ha esculpida una columna central amb quatre semiesferes en relleu acusat, dues a la part superior i dues a la inferior. Aquesta part central es recolza sobre una basa decorada amb un rectangle en baix relleu on hi ha una creu esculpida. La part superior, a mode de capitell, està decorada amb dos cercles separats per un eix format per cinc incisions quadrades. Fa uns 90 cm d'alçada x 42 cm d'ample i 32 cm de gruix.

 La portada s'obre al mur de migdia, romànica, formada per quatre arquivoltes de mig punt en degradació, llises però encerclades per un guardapols escacat amb cordatges trenats, només una arquivolta conserva les seves columnes. Aquesta es tracta d'un bust exempt i monolític que descansa sobre na base àtica basa altar i amb un capitell cúbic amb entrellaçats separats del bust per un estret astràgal. L'imposta llisa, es perllonga en el dintell monolític. El timpà, de marbre, en forma semicircular que reposa sobre una llinda rectangular de pedra, envoltat per un arc de mig punt adovellat que correspon a l'arquivolta inferior de la portalada. Representa el Pantocràtor. L'execució de les imatges en aquest timpà és una mica barroera però de força contingut expressionista i recorda molt al timpà de la portalada Nord de l'església de Bossòst.

 Damunt del portal hi ha encastada una llosa procedent d'una construcció anterior, amb un crismó i dues roses.

 A la sagristia es conserven cinc plafons d'un retaule gòtic, en molt mal estat de conservació. Representen un Sant Miquel, la Visitació, l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Dormició de Maria. Les taules presenten diferències en l'execució, el que fa pensar en diverses mans.

Notícies històriques

L'església fou edificada en el segle XII seguint el mateix model que en la del Bossòst, si bé en la seva construcció s'empraren elements anteriors (visibles a la façana).

El seu aparell regular i molt ben escairat, poc freqüent a la Val, fan suposar que es constituí amb abundància de medis.

 En el curs del segle XVI, la capçalera sofrí importants transformacions, essent enderrocats els absis romànics. Durant el segle XIX aquesta fou novament modificada, adquirint el seu aspecte actual.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Vall d Aran : Veure en un mapa més gran.


A L T R E S 


Vistes des de Vilac.