F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A les afores de Torrefarrera, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).

“La Grallera és una vila avui desapareguda de la comarca del Segrià.

L' origen toponímic fa referència a un lloc on habitualment fan el niu les gralles.

La Torre Grallera té origen sarraí”

( Fragment extret de Wikipedia. )

Època: Documentada des del segle XII - (Pat.mapa) - (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Si tal i com es diu a la pàgina web de Pat.mapa, - (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), segons descripció que transcrivim unes ratlles més avall, hi havia hagut una torre, nosaltres no hem estat capaços de distingir-ne les restes. Així doncs, ens permetem “catalogar “ com desapareguda aquesta edificació.

En canvi si que hem pogut trepitjar l'estranya roca.

Altres noms:

Accés - Visitada el 10/05/2013:

Localització: La trobarem en un punt situat a N 41 41 19.76 E 00 37 19.87, a la dreta de la carretera LP-9221a (Benavent de Segrià – Torrefarrera), degudament senyalitzada. Altitud: 223 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):

“ Descripció

Es conserven murs de la torre i altres antics vestigis a la partida del seu nom.

Restes arqueològiques, situades a 1 Km. de Benavent, d'un poblat d'origen Sarraí.

Restes de sitges i ceràmica i d'una vella construcció de pedra i tàpia, utilitzant una gran roca com a base.

Notícies històriques

Fortalesa. Documentada el 1177.”

Per complementar una mica aquesta minsa informació, ens complau extreure de la pàgina web de wikipedia, corresponent a la Grallera, el següent fragment d'informació (Maig 2012):

“ La Grallera en l'actualitat

Avui La Grallera es un lloc del terme municipal de Torrefarrera, i encara hom hi pot observar vestigis de l' antiga vila.

Alguns murs i restes de sitges i ceràmica en son testimonis.

S' hi arriba molt senzillament seguint el camí que mena de Torrefarrera a Benavent de Segrià, doncs és als peus de dit camí i senyalitzat suficientment.

Les restes resulten sorprenents a l' observar-les, car veient-se desproveïdes de les pedres tallades les quals es suposen sostretes i aprofitades en altres construccions, hom hi troba una única roca gegant tallada a l´ ús.

Una roca de tal mida és única a les rodalies a gran distància.

Aquesta roca és un gran bloc de pedra sorrenca d'11 metres de llargada per 9 metres d'amplada, i 3 metres d'alçada. Constitueix les restes d'una antiga construcció que dataria entre els segles XII i XIII.

Pels elements documentals en la part superior del gran paral·lepípede, entre ells una cisterna amb sobreeixidor, una porta i uns graons, tot fa pensar que es tracta d'un habitatge medieval.

Segons les fonts orals al voltant d'aquesta construcció hi havia sitges excavades a terra que en cas del mateix moment de l'habitatge podrien servir per emmagatzemar cereal.

També al voltant de la construcció hi hauria altres habitatges avui desapareguts.”