Valoració: 3 vots.

espereu…

F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom, capital de la comarca del Segrià, i també capital de la província de Lleida.

Època: Segle XVIII – Barroc – (Patrimoni.Gencat)

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat)

Estat: Bo. Visitable.

Altres noms: Catedral de l'Assumpció - Patrimoni.Gencat / Catedral Nova – (Ajuntament de Lleida)

Accés - Visitada el 19/09/2015:

La trobarem a la Plaça de la Catedral. Al costat mateix hi la l'Antic Hospital de Santa Maria. - (Casc antic de Lleida). És zona peatonal.

Localització: N 41 36 47.8 E 00 37 22.4 – Altitud: 142 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat - arquitectura, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

Es tracta d'un temple de tres naus d'igual alçària, separades per pilars i contraforts interiors entre els quals es situen les capelles laterals, cobertes per arcs de mig punt i voltes bufades.

La disposició general, deutora d'esquemes gòtics catalans, amb organització de planta de saló, potencia l'espai unitari i estableix la continuació de les naus laterals en deambulatori, tot ordenant les dependències annexes amb una simetria respecte l'eix de la planta, en dos cossos de forma rectangular que envolten la capçalera i la girola absidial.

Dels pilars, que duen adossades quatre pilastres corínties de fust estriat, arrenquen per damunt dels sobre-capitells motllurats els arcs de suport de les voltes.

La composició de la façana té precedents en la tradició de l'arquitectura religiosa hispano-lusitana de finals del Renaixement, i sobretot una clara mostra del barroc classicista, molt en línia de l'eclecticisme professat pels enginyers militars.

El cos intermedi segueix esquemes del barroc romà, impregnat de pal·ladianisme.

Presenta una llotja oberta de tres arcs i clara accentuació vertical de l'edicle que intenta trencar l'horitzontalitat pel remarcament de la crugia central, solament suavitzada per la disposició convencional a banda i banda d'una rèplica esquemàtica de les clàssiques volutes a semblança de models com Santa Bibiana, o com Sant Crist Roche, a París, de Robert Cotte.

Les potents torres de l'exterior, de tres pisos, també responen a solucions italianes del segle XVII de manera que l'elegant tipologia ideada per Cermeño està empeltada i connecta amb un ampli repertori culte i cosmopolita.

És obligada la referència a les modificacions introduïdes al conjunt de l'obra.

Algunes de les modificacions del projecte de Cermeño foren obligades per la topografia del terreny, ja que si bé en un principi se suposava a nivell, en realitat calgué ajustar-lo al pendent cap a la façana.

Cermeño havia projectat cinc graons i en van caldre, a més dels quatre de l'atri, altres quinze a l'escalinata principal d'accés.

Es suprimí també el cos intermedi de les torratxes i es reduí l'àtic al motiu central de la creu, actualment destruïda i no restituïda.

Una altra variació fou dotar al temple de doble coberta, doncs el projecte original i a la maqueta que es pot observar en les dependències capitulars, la idea era de fer-hi terrat.

Dins del temple, la modificació més visible és la conversió dels pilars i arcs de l'absis en mur i volta continus per la part del presbiteri, mentre es mantenen adossats per la part de la girola.

La primera pedra de la nova Seu Catedral fou col·locada pel bisbe Manuel Macías Pedrejón el dia 15 d'abril de 1761, més de mig segle després de l'entrada de les tropes de Felip V a la ciutat de Lleida, comandades pel governador Louvigny que havia ordenat tancar la catedral (Seu Vella) per tal de convertir-la en fortalesa-caserna.

Després d'aquesta desfeta, el Capítol traslladà els usos capitulars a l'església de la companyia i després a l'església parroquial de Sant Llorenç.

Els successius regnats de Ferran VI i Carles III negaren la restitució de l'església catedral de la Seu Vella, i no fou fins al pas d'aquest darrer per la ciutat que oferí la recuperació del conjunt catedralici.

Acceptada la nova construcció hom pensà en primer lloc en el mateix lloc que ocupava l'església de Sant Llorenç, però el capítol s'hi oposà.

Finalment s'optà pel solar de l'Almodí com una clara aposta per l'eix de la part baixa de la ciutat.

La nova catedral fou planejada per Pedro Martín Cermeño i dirigida per Francesc Sabatini i d'altres.

El 1781 fou consagrada i s'acabà el 1790.”

De la pàgina web Patrimoni.Gencat - Arqueologia, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

Catedral del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, capçalera i girola absidial.

La composició de la façana barreja barroc i classicisme.

Presenta una llotja oberta de tres arcs i dues torretes laterals.

La cripta és de planta rectangular de 15,50 m. de llargada i 7,30 m. d'amplada, excavada a la roca sorrenca servint de base als fonaments de la catedral.

Està situada sota la nau esquerra o de l'epístola.

S'entra per la porta que hi ha davant de la capella de Sant Anastasi, per una escala d'1,5 m d'amplada amb esglaons de pedra.

Aquesta cripta està dividida en quatre cambres cobertes per volta de canó i es comuniquen entre elles per arcs de mig punt.

L'any 1986 es va realitzar una intervenció arqueològica a la cripta amb motiu de la recerca de les despulles d'Alfons el Benigne, la seva muller Elionor i el seu fill Ferran, que segons notícies documentals estaven dipositats en aquest lloc.

Recuperats els ossos d'aquests personatges, es dipositaren a la Seu Vella.

L'any 2008 es portà a terme una intervenció en motiu del projecte de sanejament de la mina perimetral (que es va construir en el mateix moment que la catedral) d'evacuació de pluja, a l'entorn de la catedral.

A banda d'un conjunt d'armes curtes de la Guerra Civil, no es varen documentar restes de materials o elements constructius d'interès arqueològic.”

Per complementar i/o contrastar les informacions anteriors, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Lleida, el següent text (Setembre 2015):

“ Entre 1761 i 1781, va tenir lloc la construcció de la Catedral Nova gràcies a les aportacions dels lleidatans, del rei Carles III i del bisbe Joaquín Sánchez.

D'estil barroc i amb tendència al classicisme academicista francès, se situa en ple Eix Comercial, davant l'Antic Hospital de Santa Maria.

Les escalinates, amb tres portes de ferro de mig punt i torretes laterals, donen accés a la porta principal, que llueix l'escut dels Borbons a la part superior.

L'interior, amb una planta de tres naus, amaga l'esvelta columnata d'aire corinti que suporta els arcs de mig punt.

El cor d'estil barroc, obra de Lluís Bonifas Massó, va ser destruït durant la Guerra Civil (1936).

El temple acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (la Moreneta), obra de Josep Obiols, patrona de Catalunya i punt de peregrinació el dia 27 d'abril.

També es venera la Mare de Déu del Blau, que celebra la seva festivitat el dia 2 de febrer i, segons la llegenda, rep aquest nom pel blau que li va fer l'escultor en llançar-li un martell al front quan va veure que, mentre ell era de viatge, un dels seus deixebles havia acabat l'obra superant en escreix la capacitat artística del seu mestre.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Al centre històric de Lleida i voltants, hi ha un bon grapat d'interessants edificacions, segons es pot descobrir al mapa que oferim a continuació, extret d'un fulletó de mà que ens han ofert amb motiu de les festes de l'Obert Centre històric.